Plini el Jove

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge de Plini el Jove a la façana de la Catedral de Como.

Gai Plini Cecili Segon (Caius Plinius Caecilius Secundus) (Como, 61Nicomèdia, 113) fou un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell. Era fill de Gai Cecili i de Plínia (la germana de Plini el Vell). Va néixer vers el 61 o 62 a Comum (Como), a la vora de la qual tenia diverses vil·les. Se sap que estava present a l'erupció del Vesuvi el 79, i ell mateix diu que tenia 18 anys.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Plini el jove (62-113) nasqué al si d'una família de rang eqüestre molt adinerada. El seu pare morí quan ell era encara menut i Plini fou adoptat per l'oncle, Plini el Vell, que el féu estudiar a Roma, a l'escola de Quintilià. El seu nom seguint les normes republicanes hauria estat Gai Plini Cecilià Segon (Caius Plinius Caecilianus Secundus). Educat amb cura per Plini i pel seu tutor Vegini Ruf, es va dedicar a les lletres i als 14 anys va escriure una tragèdia en grec. Va estudiar eloqüència amb Quintilià i Nicetes Sacerdos i progressivament va adquirir reputació d'un home intel·ligent i erudit.

L'any 79 dC assisteix a l'erupció del Vesuvi des del costat oposat del golf de Nàpols, en la qual perdé la vida el seu cèlebre parent.

Es dedicà a l'art oratòria i als 19 anys va començar a parlar al fòrum i va actuar sovint com advocat a la cort dels centumviri. Transcorregué tots els estadis del cursus honorum sota l'imperi de Domicià: tribú militar a Síria, qüestor, pretor (93) i cònsol (100) any en què va escriure un panegíric dedicat a Trajà. En algun moment fou també curador del canal i les vores del Tíber.

Probablement, gràcies no tan sols al propi talent, sinó també a la fortuna i les amistats amb poderosos, la seua carrera fou de les més brillants i arribà a ser prefecte de l'erari de Saturn, és a dir, un dels tresorers de l'imperi. Al final de la seua vida fou governador a Bitínia entre els anys 111 i 113, any en què, probablement, morí.

Es va casar dues vegades, la segona amb Calpúrnia la néta de Calpurni Fabat, que era força més jove que ell. Amb cap de les les seves dues dones va tenir fills.

La seva vida és coneguda per les seves cartes. Era ric i va construir un temple a Tifernum, i va fer altres contribucions en edificis públics.

Es conserven de les seves obres el panegíric ja esmentat i deu llibres de cartes (Epistolae)

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

  • Lletres (2 vol.), traducció de Marçal Olivar. Col·lecció Bernat Metge, 25 i 28
  • Panegíric, traducció de Marçal Olivar. Col·lecció Bernat Metge, 61
  • Correspondència amb Trajà, traducció de Marçal Olivar. Col·lecció Bernat Metge, 63

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]