Cir II el Gran
De Viquipèdia
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa. El seu nom en grec fou Κvρος i en antic persa Koros o Kurus (que potser voldria dir "com el sol")
Cir II fou el fill i successor de Cambises I i d'una princesa mede de nom Mandana, filla d'Astíages de Mèdia, que per tant era el seu avi. Cir va tenir dos fills, Cambises (rei Cambises II) i Smerdis; i varies filles, de les quals la mes coneguda es Atossa que es va casar amb Darios I el gran i fou mare de Xerxes I de Pèrsia. Va accedir al tron al tomb dels 40 anys. En circumstàncies desconegudes va assolir la direcció de les tribus perses que tenia fins aquells moments el seu cosí Arsames. Va establir llavors la seva capital a Pasargada.
[edita] Biografia
El jove Cir fou incitat per un personatge que segons Heròdot fou el general mede Harpagos i segons Nicolau de Damasc fou el persa Oebaras, a rebel·lar-se contra el seu avi i es va proclamar independent. Vers el 550 aC Astíages es va decidir a atacar al seu net, però després d'obtenir dos victòries, el seu exèrcit fou derrotat per Cir prop de Pasargada i l'exèrcit mede es va retirar. Tot seguit Cir va ocupar Ecbatana; l'exèrcit meda es va amotinar i va fer presoner al rei Astíages i el va entregar a Cir. Aquest es va fer amb tot el poder. Segons Ctsies el rei fou assassinat pel magnat persa Oebaras, sense coneixement de Cir, al tornar de la satrapia de Barcània que suposadament havia governat. Així vers el 549 aC es va acabar l'imperi Mede i Cir II el Gran va establir l'imperi Persa agafant el títol únic de "Rei de Pèrsia" vers el 546 aC en lloc del de rei d'Anshan i rei dels medes i perses. Els països sotmesos als medes es van unir voluntàriament als perses (Hircània, Pàrtia i probablement Armènia). La frontera amb Lídia era a Capadòcia que pertanyia abans als medes. D'acord a la crònica de Nabonid Cir era rei d'Elam, el que pressuposa que aquest regne fou conquerit o sotmès abans del 550 aC.
Astíages, el rei enderrocat, era aliat de Nabonid de Babilònia, Cressus de Lídia (fill d'Aliates II de Lídia i per tant cunyat d'Astíages) i Amasis II d'Egipte. Cir va derrotar el rei de Lídia a Pterios a la riba del Halys i el va fer presoner i va ocupar la capital Sardes, acabant amb el regne de Lídia el 546 aC. Heròdot diu que Cir va perdonar a Cressus però la crònica de Nabonid fa esment de què el rei de Lídia fou executat. Després va conquerir les ciutats de Jònia i altres ciutats del oest d'Àsia i es va dirigir al est del imperi. Segons la inscripció de Bishutun va ser a Drangiana, Ària, Coràsmia, Bactriana, Sogdiana, Gandhara, Sattagídia i Aracòsia. Aquestes conquestes perses es van produir entre el 546 aC i el 540 aC i aquestos països foren incorporats al imperi. El rei de Bacriana es anomenat a les fonts gregues com Amorgos o Amorges; s'esmenten algunes dinasties locals que van subsistir sota soberania persa entre les que cal destacar la dels Shatiya a la Coràsmia.
El 538 aC Cir va derrotar a Nabonid a Opis i va ocupar Babilònia el 29 d'octubre. Una inscripció babilònica fa esment d'una sagnant victòria persa. Cir va assumir el títol de rei de Babilònia, Sumer i Accad i dels quatre cantons del món. A l'inscripció de Behistun es fa un llistat dels reis que li pagaven tribut o eren els seus vassalls.
Després de la conquesta Cir va fer una declaració que es va escriure en una gerra d'argila coneguda com el cilindre de Cir, en el que es fa esment de les seves victòries i actes pietosos, i es documenta el seu llinatge reial (la família dels Aquemènides). Aquest cilindre fou descobert a Babilònia el 1879 i es avui dia al Museu Britànic. El cilindre també incloïa un catàleg de mesures politiques: tolerància religiosa, abolició de l'esclavitud, llibertat d'elecció de la professió, i expansió del imperi. El cilindre esmenta també la submissió dels reis de tendes, que es refereix a reietons nòmades d'Aràbia; el reis de palaus es refereix a reis de Fenícia i Síria.
L'imperi fou organitzat en satrapies governades per uns funcionaris anomenats sàtrapes que gaudien d'ample autonomia. Dins cada satrapia hi havia territoris tribals, regnes o petits estats, i territoris administrats directament. Els seus habitants tenien obligacions diferents, des el pagament d'un petit tribut al subministrament de materials, soldats, maquines de guerra i altres. Proveir de soldats al rei era obligació gairebé per tots.
La tolerància religiosa fou general i la protecció de les religions locals li van permetre obtenir el suport de molts pobles. Els jueus, exiliats a Babilònia, van poder tornar al seu país i reconstruir el temple de Jerusalem, i van demostrar tant d'afecte al rei que el van considerar messies (rei nomenat per deu), essent l'únic gentil que ha rebut aquest tracte (al Tanakh). Els jueus el van designar amb el nom de Koresh. Cir era probablement zoroastrià i els mags ocupaven llocs rellevants a la cort.
Va morir el 4 de desembre de 530 aC (anteriorment la seva mort es va datar el 529 aC), quant tenia uns setanta anys, en lluita contra la tribu dels masagetes, que vivien a l'estepa al actual Uzbekistan, i eren d'arrel escita. Primer Cir va derrotar el rei masageta Espargapises que fou fet presoner i es va suicidar, però després la mare d'aquest, Tomiris, va aconseguir d'aturar-lo. Fou enterrat a Pasargada. El va succeir el seu fill gran Cambises II de Pèrsia.
[edita] Família reial
Segons una de les versions presentades per Heròdot, l'esposa principal de Cir era Casandana, filla de Farnaspes, un membre de la família reial aquemènides. La dada és amb tota probabilitat correcte, ja que es veu en part corroborat per laCrònica de Nabonido, tot i que aquesta no esmenta explícitament el nom de Casandana. La segona versió, que afirma que la mare de Cambises era una filla del rei egipci Amasis II, ha de ser considerada com un intent de legitimació de la conquesta d'Egipte per part de Cambises (527 aC) . De la mateixa manera, és descartada la versió de Ctesias, segons la qual la reina de Cir era Amitis, filla del rei medo Astiages.
Casandana va donar a llum almenys dos fills, Cambises i Esmerdis, i una filla, Atos. Altres dues filles, Artistona i una anònima, apareixen també en el relat d'Heròdot, encara que no es coneix la identitat de la seva mare. Tant Atos com Artistona foren successivament consorts del seu germà Cambises II, l'usurpador Gaumata i de Darios I; d'aquest últim també ho va ser Parmis, l'única filla de Esmerdis. Roxana, una consort de Cambises esmentada per Ctèsies, podria així mateix tractar-se d'una filla de Cir.
[edita] Ideologia i propaganda imperial
El persa és un imperi universalista. A més de "rei d'Anshan" (molt usual) i "rei de Pèrsia", Cir assumeix els títols de "rei del món" i de "rei dels quatre extrems de la Terra", ambdós d'origen babilonis, així com "rei de Babilònia "i el arcaïtzant" rei de Sumer i Acad ".
Els enemics de Cir són vituperat, en el marc d'una campanya propagandística de legitimació. Astiages de Media és descrit per Heròdot (qui beu de tradicions perses) com un rei cruel i despòtic. A més, Cresa va ser qui va creuar el riu Halys i atacar Cir, aquest només va respondre a la seva agressió. Pel que fa a Babilònia, en el "Cilindre de Cir" i altres fonts sacerdotals, la política religiosa de Nabònid, així com la figura del rei, són ridiculitzats. Tot i així, les tradicions recollides per Heròdot i Berós parlen que Cir atorgar alts càrrecs polítics tant a Cresa com a Nabònid.
Cir destaca per la seva política de concessions cap als pobles sotmesos, que en molts casos ho fan de bon grat, i als quals no s'exigeix més que tribut, reclutament i acceptació d'una guarnició permanent. Rebutja, doncs, la deportació massiva practicada pels seus antecessors assiris i babilonis, i ocasionalment pels seus successors perses. Amb Cir el moviment és al revés: a les comunitats deportades, com els jueus, se'ls permet tornar a la seva terra.
| Precedit per: Cambises I |
Imperi persa (Dinastia Aquemènida) | Succeït per: Cambises II |
