Gandhara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El nord de l'Índia cap al 600 aC. Vegeu Gandara situada aproximadament entre els actuals Pakistan i Afganistan

Gandhara (en sànscrit: गन्धार, en paixtu: ګندهارا, en urdú: گندھارا, Gandḥārā) fou una satrapia de l'imperi Persa aquemènida, equivalent a la part sud-oriental de l'Afganistan, incloent-hi Kabul. Els grecs anomenaven a la part occidental de Gandhara com a Paropamisos, pel nom de les muntanyes Hindu Kush (que en antic persa es deien Upairisaena).

La satrapia tenia al sud Aracòsia a la que s'arribava pel pas d'Altimu seguint els riu Logar i Tarnak; a l'oest tenia la Drangiana, a la que s'arribava pel riu Ghorband, a través del pas d'Hajigak i la vall de l'Etymandros (modern Helmand Rud); i al nord la Bactriana a la que s'arribava per diversos passos del Hindu Kush. A l'est tenia el riu Indus.

Gandhāra o Gandāra tenia probablement la capital a la regió de Paropamisus, on Alexandre va fundar Alexandria Paropamisos a uns 70 km al nord de Kabul, i va nomenar sàtrapa. Un altre centre administratiu era Peucelaotis, més a l'est. Formava part de la gran satrapia de Bactriana, i al seu torn estava formada per les satrapies menors de Gandhara i Paropamisos. d'aquests dues, la satrapia de Gandhara va esdevenir la més important i donava el seu nom a la satrapia en temps d'Alexandre. El sogre d'Alexandre, Oxiartes, en fou nomenat sàtrapa. Els seus habitants eren anomenats pels grecs com gandarioi i en llatí gandarae (gandares). Com a capitals s'esmenten Peukelaotis (Pushkalavati), Purushapura (Peshawar) i Udabhandapura (Und).[1]

La satrapia menor de Gandāra o Gandhāra estava probablement governada per una dinastia local, i la formaria la vall del Swat i territoris a l'est fins a l'Indus, avui anomenats Vusufzai, i aleshores anomenada localment Udyana o Ujjana, i pels grecs Suastene. L'únic governador conegut es deia Astis. A la dinastia local n'hi havia altres de menors subordinades con els pobles assacenis (governats per Sisicottos), Massaga governada per Assacanos, junt amb Dyrta governada pel seu germà, el país dels cofeus (cophaeus) i el país dels assagetes. Arribava a l'est fins a l'Indus, al nord fins a l'Hindu Kush; al sud fins al riu Cophen (riu Kabul) i a l'oest fins al riu Choes (Kunar).

Pèrsia va entrar a la regió sota Cir II el gran (559-530) i ja pertanyia a l'imperi sota Darios I el gran (522-486) que l'esmenta com un dels països heretats a la inscripció de Behistun. La capital regional es creu que fou la ciutat després anomenada Kapisa, l'actual Bagram a uns 75 km al nord de Kabul. Darios va enviar a la regió a un cari anomenat Escílax de Carianda que va inspeccionar el territori començant per una ciutat anomenada Caspatyrus, probablement una ciutat de la vall del Cophen, en uns anys que era sàtrapa Megabazos fill de Megabates, esmentat a les tauletes de Persèpolis, que governava també Aracòsia i Paricània, que probablement és el mateix personatge que el general d'igual nom que el 513 aC va dominar Tràcia i Macedònia i el fill del qual, Megabates va combatre al front de la flota persa contra els grecs el 480 aC. Heròdot esmenta que un contingent de gandares i dadices van lluitar a Grècia el 480 aC.

No es parla de Gandhara durant un segle i mig excepte per indicar que un carregament de fusta (yaka, que devia ser una fusta molt apreciada, però no se sap que vol dir) fou transportat des la regió i des Carmània a Susa per construir un palau.

El 336 aC els macedonis van envair Pèrsia i el 334 aC va arribar Alexandre el gran que per dues vegades va derrotar a Darios III Codomà (333 aC i 331 aC) però cap font esmenta els gandares entre les forces del rei persa, el que fa suposar que eren coneguts sota un altre nom (potser els "indis de la muntanya" esmentats a les fonts), o bé que Gandhara s'havia separat del Imperi o havia caigut en altres mans, l'explicació més probable ja que no es va nomenar mai cap grec com a sàtrapa de Gandhara.

Alexandre va arribar a la regió el 329 aC i va refundar Kapisa que va anomenar Alexandria de Caucas. Del 329 al 327 aC va ser a Bactriana i Sogdiana i el 326 aC va tornar a Gandhara on es va trobar amb representants indis que el van invitar a anar al Panjab. Alexandre va repartir el seu exèrcit: el seu amic Hefestió va seguir el Cophen pel pas de Khyber i va arribar al Indus; Alexandre va anar més al nord pels rius Kunar i Swat on va fer una matança continua de locals. La ciutat de Peucelaotis (moderna Charsadda, indi Puskalâvati = ciutat de les flors de lotus), possible centre administratiu persa esdevingut una ciutat india, fou ocupada. Una ciutat de nom Nysa (no localitzada i on s'adorava un déu que els grecs creien que era Dionís i que probablement era Shiva o Vishnu), on suposadament havia nascut el déu Dionís, i una muntanya de nom Meros (no identificada) que els indis consideraven el centre del món, són esmentades pels grecs.

Els historiadors que seguiren la marxa d'Alexandre donen algun detalls del paí: les ciutats gandares eren fortificades i els naturals del país lluitaven amb arcs i fletxes (no s'esmenten espases ni escuts) i els caps portaven cuirasses; eren governats per una aristocràcia (fins i tot s'esmenta una reina) i el producte més apreciat pels grec foren uns grans bous; els morts eren enterrats en taüts de fusta que eren deixats als turons de la vora de les ciutats (costum que encara tenen els kafirs de Chitral).

Alexandre va tornar a l'oest i va morir el 11 de juny de 323. Gandhara va acabar al cap d'uns anys en mans de Seleuc I Nicàtor (finals del segle IV aC) i finalment fou bescanviada amb el rei indi de Patna, Chandragupta (321 aC-297 aC), per 500 elefants pel seu exèrcit (304 aC).

Des llavors Gandhara fou part de l'imperi indi conegut per Maurya. Un dels successors de Chandragupta, el rei maurya Asoka (272-232) va deixar alguna referència a Gandhara. Els grecs eren anomenats Yavanes. El 240 aC Bactriana, sota líders grecs, es va revoltar però el 206 aC Antíoc III el gran va recuperar el país; però després de la seva derrota davant els romans, Eutídem es va fer independent a Bactriana (vers 189 aC) i poc després va incorporar Gandhara i regions del Panjab on el poder Maurya estava en decadència (184 aC). El seu fill Demetri va formar un nou regne que incloïa Gandhara, Aracòsia, Panjab i part de la vall del Ganges (Delhi). La ciutat de Taxila fou reconstruïda en forma de ciutat grega. Demetri va governar des prop del 184 aC fins vers el 170 aC i a la seva mort el regne es va dividir entre els seus fills, Eutídem, Demetri, Panataleò i Agàtocles. Els regnes foren reunificats per Menandre I (indi Minedra) vers el 125 aC que a més es va expandir i va conquerir Patna.

A la mort de Menandre el regne es va enfonsar i es va dividir en petits regnes (uns 40 almenys). Finalment des el 110 aC els sacae (Sakes) van atacar Gandhara i la Vall de l'Indo i van ocupar alguns dels petits regnes abans del final del segle, i es van establir amb centre a Drangiana (després Sakestan d'eon Sistan).

Dos-cents anys després els parts van dominar els petits regnes indogrecs de Gandhara. Es coneix un cap part que vivia a Taxila (Gondofares) que suposadament es va fer cristià i va ser batejat per l'apòstol Tomàs. Els parts i els sakes es van enfrontar per la possessió dels regnes fins que van arribar els kuixans. Van tenir capital a Peshawar i van unificar la regió però les dades són incertes. Els kuixans eren budistes però respectaven les altres religions. Les primeres estàtues de Buda amb aparença grega però vestit com indis van ser construïdes a Gandhara, i a les regions veïnes (les més famoses las dels Budes de Bamian, a Bactriana, que van subsistir fins a la seva destrucció el 2001). L'època budista es va acabar el 515 quan l'hun Mihirakula, va assolar Udyana i Caixmir. El peregrins xinès Fa Hian que va visitar la regió vers 404, hi va trobar uns 500 monestirs budistes i el poble entregat a aquesta religió; al segle VII (vers 735) Hiuen Tsiang es lamentava[2] del declinar del budisme; poc més de cent anys després (757-764) U-K'ong encara va trobar 300 monestirs.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gandhara Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Imperial gazetteer of India: provincial series. vol.20. Superintendent of Government Printing, 1908, p.124. 
  2. Pratt, James Bissett. The Pilgrimage of Buddhism and a Buddhist Pilgrimage (en anglès). Asian Educational Services, 1996, p.112. ISBN 8120611969. 

Coord.: 33° 45′ 22″ N, 72° 49′ 45″ E / 33.7560,72.8291