Hecateu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Hecateu d'Abdera».

Hecateu de Milet (550 aC-476 aC), historiador grec. La primitivitat del seu mètode històric el situa entre els logògrafs. També es pot considerar precedent de la geografia i la cosmografia. No s'ha de confondre amb el seu homònim Hecateu d'Abdera, també historiador.

Va néixer a Milet, de família rica, i va rebre el nom de la deessa Hècate. Va arribar a la maduresa en el temps de la invasió persa. Després de llargs viatges es va assentar a la seva ciutat natal, on va ocupar alts càrrecs, i es va dedicar a la composició de treballs històrics i geogràfics. Quan Aristàgores va convocar un consell dels Jonis a Milet per a organitzar la revolta de Jònia contra el poder persa, Hecateu va tractar debades de dissuadir els seus compatriotes de portar-la a terme (Heròdot 5.36, 125). En el 494 aC, quan els derrotats jonis es van veure obligats a negociar la rendició, ell va ser un dels ambaixadors davant el sàtrapa persa Artafernes, al qual va persuadir a permetre la reconstrucció de les ciutats jonies (Diodoro Sículo 10.25).

Hecateu va ser un dels primers autors clàssics que esmenten els pobles celtes.

Obra[modifica | modifica el codi]

S'atribueix a Hecateu el Ges Períodes ("Viatges al voltant de la Terra"), obra en dos llibres, cadascun dels quals s'organitza a manera de periple (navegació costanera amb escales). El primer, sobre Europa, és essencialment un periple mediterrani, descrivint una per una cada regió visitada, arribant fins i tot a Escítia. El segon, sobre Àsia, s'organitza de manera similar al Periple del Mar Eritreu, del qual sobreviu una versió del segle I. Hecateu descriu els països i pobles del món conegut, sent la part d'Egipte particularment completa. Les descripcions s'acompanyen d'un mapa, basat en el d'Anaximandre, que corregeix i augmenta. Es conserven 374 fragments de l'obra, la major part citats en el lexicó geogràfic Ètnica, compilat per Esteve de Bizanci.

També és autor de les Genealogiai, compendi racionalment sistematitzat de les tradicions i mitologia gregues, que trenca amb la tradició èpica de construcció de mites. Se'n conserven pocs fragments, però suficients per considerar la seva importància.

Escepticisme[modifica | modifica el codi]

Les obres d'Hecateu, especialment les Genealogiai, mostren un marcat escepticisme, "Escric el que considero veritat; les històries dels grecs em semblen ridícules". Al contrari que el seu contemporani Xenofont, no critica els mites partint dels mites mateixos, sinó que la seva incredulitat i escepticisme prové de la seva ampla exposició a les moltes mitologies contradictòries que troba en els seus viatges. Aquest encontre amb l'antiguitat immemorial d 'Egipte es considera una influència crucial en l'escepticisme d'Hecateu. El passat mitologitzat dels grecs es torna insignificant quan hom el compara amb la història d'una civilització que ja era antiga abans que es fundés Micenes.

Hecateu va ser probablement el primer dels logògrafs a intentar una història en prosa i a utilitzar el mètode crític per a distingir el mite del fet històric, encara que accepta a Homer i altres poetes com autoritats fidedignes. Heròdot deu a Hecateu el concepte d'història en prosa, encara que a vegades en discuteixi el contingut.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]