Milet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de Milet i les ciutats colindants.

Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió. Era situada a l'extrem nord d'una península que al sud-oest formava el golf Làtmic amb el puig Grion. La ciutat era a la vora del riu Meandre, prop de la desembocadura.

Història[modifica | modifica el codi]

Millawanda o Milawata fou el nom hittita de la ciutat de Milet. Fou una de les ciutats aliades dels Ahhiya o Ahhiyiwa (aqueus) i capital d'un petit estat independent. El quart any del regnat de Mursilis II, fou atacada pels hittites dirigits pels oficials, Gulla i Mallaziti, com a represàlia pel suport donat per la ciutat al rei d'Arzawa. Els atacants foren victoriosos i van retornar a Hattusa amb força botí i captius. Tot i una temporal submissió als hittites, durant el regnat de Muwatallis tornava a ser independent i es coneixen mencions al governador Atpa. Piyama-radu, un guerrer possiblement de Lazba (Lesbos) que dirigia un contingent de desarrelats arzawans, es va posar al servei d'Ahhiyawa en una possible lluita contra els hittites i després es va casar amb la filla d'Atpa.

La ciutat va passar als jònics i es va dir segons els autors clàssics Lelegeïs, Pityusa, i Anactoria. Els jònics anaven dirigits per Neleos, que va poder ocupar la ciutat sense lluita, va matar a tots els homes i ell i la seva gent van prendre'n les dones com a esposes. Els jònics van construir una nova ciutat a la rodalia, més propera al mar; les restes de l'antiga Milawata encara existien en temps d'Estrabó.

El port de Milet era excel·lent i aviat la ciutat va agafar importància i va destacar entre les ciutats jòniques. Colònies milèsies es van establir sobretot a l'Euxí a les dues costes, la sud i la nord (Crimea i Palus Maeotis). Entre les colònies principals cal esmentar:

Aquestes colònies es van fundar entre el 1000 i el 600 aC

Lleó funerari del segle VI aC procedent de la necròpolis de Milet

Governada inicialment per tirans o dèspotes, després es va establir un altre tipus de govern amb dos faccions, una oligàrquica i una democràtica, en què la primera va predominar però en alguns moments hi van haver lluites civils i en un enfrontament entre rics i pobres es van produir escenes de gran crueltat. Heròdot esmenta una guerra civil a Milet que va durar molts (dos generacions) que va portar una gran desgracia a la ciutat i va empobrir al poble i que es va acabar quan els perses es van imposar com a mediadors.

El rei lidi Ardis va provar de sotmetre la ciutat sense èxit. Sadiates gairebé ho va aconseguir després de derrotar els milesis en dues batalles, però quan va morir encara no estava acabada la guerra que va seguir sota el seu successor Aliates, que va fer la pau amb la ciutat al caure malalt, cosa que es va atribuir al saqueig d'un temple (el temple d'Atenea al territori de Milet). En aquest temps la ciutat va quedar governada per un tirà de nom Trasibul, amic de Periandre de Corint i llavors va fer un tractat amb Cressos de Lídia al que va reconèixer com a sobirà i va pagar tribut, no se sap si voluntàriament o per la força militar de Cressos.

Quan Lídia fou conquerida per Pèrsia, el rei dels perses va subrogar la posició del rei de Lídia. Fou llavors quan els perses van actuar de mitjancers entre les faccions "plutis" i "quiròmaca", el 525 aC establint una tirania sota sobirania persa.

Histeos (Histaeos) el tirà fou cridat a Susa i va deixar el govern al seu gendre el tirà Aristàgores de Milet; des Pèrsia Histeos el va instigar a revoltar-se (499 aC) i va arrossegar a les ciutats de Jònia, però després de diverses derrotes la ciutat fou assetjada per terra i mar i finalment assaltada i conquerida el 494 aC. Els seus habitants foren traslladats per ordre de Darios a una ciutat anomenada Ampe a la desembocadura del Tigris i la ciutat de Milet fou entregada als caris.

La batalla de Micale (Mycale) el 479 aC en va restaurar la llibertat i independència, i Milet es va refer i va entrar a l'aliança atenenca.

Al final de la guerra del Peloponès, després de l'expedició de Sicília, la ciutat es va independitzar d'Atenes (412 aC) i en una batalla lliurada sota els seus murs els milesis van derrotar els atenencs i van guanyar la llibertat, retirant-se l'almirall atenenc Frinikos (Phrynikhos). Poc després una fortalesa erigida pel sàtrapa persa Tisafernes al seu territori fou demolida, però això no va impedir la subjecció a Pèrsia per l'acord general entre grecs i Pèrsia (402 aC).

Teatre grec de Milet, construït entre cap al 300 aC i renovat cap al 100 aC i després en època romana. Actualment es poden veure les restes de dos nivells de graderies (a la foto), però havia existit un tercer nivell superior actualment perdut. El teatre tenia una capacitat d'uns 5.300 espectadors en època hel·lenística i 15.000 en època romana.[1]

El 334 aC, quan va arribar Alexandre el Gran, la ciutat no es va voler sotmetre (la flota persa era ancorada a Mycale amb l'exèrcit) i els macedonis la van atacar i la van prendre per assalt. Part de la ciutat va quedar destruïda però Alexandre va perdonar als habitants i els va concedir la llibertat.

Després d'això fou una ciutat lliure, dedicada al comerç, però amb una importància secundaria. El 313 aC fou dominada per Antígon i pels selèucides el 301 aC. Fou breument possessió dels Ptolemeus (262 aC a 258 aC) i altre cop subjecte als selèucides.

En la guerra entre Roma i Antíoc III el gran, Milet va donar suport a aquella i el 188 aC fou reconeguda ciutat lliure. El 133 aC quan el regne de Pèrgam va esdevenir província romana, Milet fou agregada a la província d'Àsia però va conservar la condició de ciutat lliure fins que la va perdre el 78 aC per haver donat suport a Mitridates VI Eupator rei del Pont.

Sant Pau va passar per la ciutat quant tornava de Macedònia i Mèsia. Fou seu d'un bisbe des el temps de l'emperador Deci, quan sant Tirs i els seus companys foren martiritzats a la ciutat. Eusebi, bisbe de Milet, va participar al concili de Nicea el 325 però més tard Efes fou la seu d'un bisbat que va incloure Milet i altres de Cària.

La ciutat va entrar en decadència durant l'imperi romà, decadència que es va accentuar en el període bizantí. Fou ocupada el 1328 pels seljúcides. Va continuar existint com una petita vila anomenada Balat. El 1424 va passar als otomans. Balat quedà deshabitada al segle XVII i les seves ruïnes foren destruïdes per un terratrèmol el 1955. Després es va construir una nova vila de Balat un quilòmetre més al sud.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Tirans[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. HINES, T. The ancient theatre at Miletus dins de The Ancient Theatre Archive Department of Theatre, Whitman College - Inclou informació, fotografies i plànols del teatre

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milet

Coord.: 37° 31′ N, 27° 17′ E / 37.517,27.283