Çatal Hüyük

Çatal Hüyük (o Çatalhöyük) és un antic assentament humà del període neolític i de l'Edat de Bronze, el més gran exemple d'urbanisme neolític en el medi Orient. És al sud de la península d'Anatòlia, concretament a la plana de Konya, a l'actual Turquia. Les seves capes inferiors més antigues són d'uns 7.500 anys aC.

Durant el seu apogeu feia 13 hectàrees, i l'habitaven al voltant d'un miler de famílies, és a dir, una població d'unes 5000 persones. Tenia una cultura relativament avançada, tècniques elaborades de fabricació de ceràmica, i tenia relacions comercials amb punts distants de la península. S'hi han trobat restes de temples decorats amb frescos, figuretes de deïtats, i tombes familiars que mostren la complexitat de la seva religió.

Per les restes trobades, es sap que a Çatal Hüyük ja es conreava blat, ordi, pèsols, llenties, pomes, i ametlles. Sembla que no hi havia ramaderia, però sí caça (cérvols, senglars i onagres).

Era la seu de nombrosos intercanvis comercials (fusta, obsidiana, sílex, coure i petxines de la Mediterrània), i se sap que els artesans ja dominaven la fosa del coure, i de fet n'és l'exemple més antic de l'Orient mitjà. L'artesania era de: puntes de fletxa, llances, punyals d'obsidiana i de sílex, masses de pedra, figuretes de pedra i argila, teixits, bols, recipients i joieria (en particular, amb perles).

Les cases estaven enganxades les unes de les altres, sense carrers ni passatges. L'accés als habitatges es feia per la teulada, amb escales que anaven d'un nivell a l'altre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Çatal Hüyük