Ordi

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Ordi (polisèmia)».

Ordi

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Liliopsida
Ordre:	Poales
Família:	Poaceae
Gènere:	Hordeum
Espècie:	H. vulgare

Nom binomial

Hordeum vulgare
L.

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per les seves espigues amb llargues arestes. És un cereal de gran importància tant per animals com per humans. En la classificació del 2007 de conreus de cereals al món, l'ordi va ser el quart tant en termes de quantitat produïda (136 milions de tones) com en àrea de cultiu (566.000 km²).^[1]

Taula de continguts

1 Biologia
2 Història
3 Cultiu
- 3.1 Principals països productors
4 Composició
5 Principals usos
6 Referències
7 Enllaços externs

[edita] Biologia

L'ordi és una planta poàcia. És una espècie diploide autopol·linitzadora dotada de catorze cromosomes. L'avantpassat salvatge de l'ordi domesticat, Hordeum vulgare ssp. spontaneum, és abundant en herbassars i boscos arreu del Creixent Fèrtil, i és abundant en hàbitats pertorbats, els costats de les carreteres i camins i els horts. Fora d'aquesta regió, l'ordi salvatge és més rar i sol trobar-se en hàbitats pertorbats.^[2]

[edita] Història

L'ordi fou un dels primers conreus en ser domesticats al Pròxim Orient, al mateix temps que l'espelta petita i la pisana bessona.^[3] La distribució geogràfica de l'ordi salvatge (H. vulgare ssp. spontaneum) s'estén des del nord d'Àfrica i Creta a l'oest fins al Tibet a l'est.^[2] Les proves més antigues d'ordi salvatge en un context arqueològic prové de l'epipaleolític d'Ohalo II a l'extrem meridional del mar de Galilea. Les restes foren datades a aproximadament el 19000 aC.^[2] L'ordi domèstic més antic apareix en jaciments neolítics aceràmics del Pròxim Orient, com ara les capes del neolític preceràmic B de Tell Abu Hureyra, a Síria. S'ha cultivat ordi a la península de Corea des de principis del període de ceràmica mumun (aprox. 1500–850 aC), juntament amb altres conreus com el mill, el blat i els llegums.^[4]

Al seu llibre guanyador d'un Premi Pulitzer Guns, Germs, and Steel, Jared Diamond argumenta que la disponibilitat d'ordi, juntament amb la d'altres conreus i animals domesticables, al sud-oest d'Euràsia ha contribuït significativament als patrons històrics generals que ha seguit la història humana al llarg d'aproximadament els últims 13.000 anys; per exemple, per què les civilitzacions eurasiàtiques, en general, han sobreviscut i conquerit les altres, tot intentant refutar la creença que l'hegemonia eurasiàtica es deu a qualsevol mena de superioritat intel·lectual, moral o genètica inherent dels eurasiàtics.

"Ordi" en jeroglífics egipcis

jt ordi determinatiu/ideograma

jt escriptura (comuna)

šma determinatiu/ideograma

La cervesa d'ordi fou probablement la primera beguda produïda pels humans del neolític.^[5] Més endavant s'utilitzà l'ordi com a moneda de canvi.^[5] Juntament amb la pisana bessona, l'ordi era un dels cereals bàsics de l'antic Egipte, on se l'utilitzava per elaborar pa i cervesa. El nom general de l'ordi és jt (pronunciat hipotèticament "iit"); šma (pronunciat hipotèticament "xii-ma") es refereix a l'ordi de l'Alt Egipte i és un símbol de l'Alt Egipte. El terme sumer és is akiti. Segons el Deuteronomi 8:8, l'ordi és una de les "Set Espècies" de conreus que caracteritzen la fertilitat de la Terra Promesa de Canaan, i l'ordi juga un paper prominent en els sacrificis israelites descrits al Pentateuc (per ex., Nombres 5:15). La seva religió importància s'estengué a l'edat mitjana a Europa, i s'hi utilitzà l'ordi en la justícia per mitjà de l'alfitomància o el corsned anglosaxó.

[edita] Cultiu

Cicle de cultiu més curt que el del blat, és el cereal que pot ser conreat més al nord, suporta terres de poca qualitat i en determinades circumstàncies dóna més rendiment en gra que el blat.

Els beduins del deserts i semideserts acostumaven a sembrar ordi després d'una pluja important i fer una petita collita uns tres mesos després encara que no tornés a ploure.

Al Tibet és el cereal principal i en forma de farina barrejada amb mantega de iac base de l'alimentació tradicional. Normalment se sembra a final de la tardor o començament de l'hivern, i la collita sol ser a final de juny o començament de juliol. Una vegada batut, la seva palla es molt apreciada per alimentar el bestiar, mes que la del blat.

[edita] Principals països productors

Els 10 majors productors d'ordi l'any 2005 (milions de tones)
Rússia	16,7
Canadà	12,1
Alemanya	11,7
França	10,4
Ucraïna	9,3
Turquia	9,0
Austràlia	6,6
Regne Unit	5,5
Estats Units	4,6
Espanya	4,4
Total mundial	138
Font: FAO^[6]

[edita] Composició

L'Enciclopèdia Britànica, en la seva onzena edició (1910–1911) cita la següent composició per l'ordi, d'acord amb Ernst von Bibra i ometent-ne les sals:^[7]

Aigua	15%
Composts nitrogenats	12.981%
Goma	6.744%
Sucre	3.200%
Midó	59.950%
Greix	2.170%

[edita] Principals usos

Per l'alimentació del bestiar es fa servir sencera per les ovelles, cabres, conills i aviram; esclafada pels cavalls; i en forma de farina per a porcs i bous.
Per l'alimentació humana s'utilitza principalment per l'el·laboració de la cervesa i modernament en forma de flocs per berenar o al matí.