Orient Pròxim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
  •  L'Orient Pròxim en un context arqueològic i històric modern.
  •  L'Orient Pròxim en un sentit més ampli.
L'Imperi Otomà al 1812.

L'Orient Pròxim o Pròxim Orient,[1] és un terme geogràfic que serveix per designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra. El terme originalment s'utilitzà per als territoris que formaven l'Imperi Otomà en la seva màxima extensió, en finalitzar la Gran Guerra Turca amb el Tractat de Karlowitz, el 26 de juny de 1699. Aquesta guerra fixà que els territoris d'Àustria, Hongria i Ucraïna no formarien part de l'Imperi Otomà, i per tant, tampoc es consideren part de l'Orient Pròxim.

Durant la segona meitat del segle XIX només s'utilitzava el terme Orient Pròxim per a parlar d'aquesta zona geogràfica, però a partir del segle XX també s'utilitza Orient Mitjà. Des d'aquest moment, ambdós termes són gairebé sinònims. Orient Pròxim és emprat en alguns contexts històrics determinats i Orient Mitjà en altres, sense gaires diferències semàntiques.

La qüestió oriental[modifica | modifica el codi]

A inicis del segle XIX l'Imperi Otomà integrava tota la península dels Balcans fins a l'extrem sud de la plana hongaresa, però cap al 1914 ho havia perdut tot excepte Constantinoble degut a l'expansió de l'Imperi austrohongarès, la independència de Grècia i altres guerres d'independència que resultaren en la creació dels estats dels Balcans. Alguns d'aquests estats eren independents i d'altres encara pertanyien nominalment als otomans encara que ocupats per les tropes austrohongareses. Fins al 1912 els otomans encara mantenien Albània, Macedònia i Tràcia, però les van perdre a les dues guerres balcàniques de 1912 i 1913.

L'Imperi Otomà, a punt de col·lapsar, va ser retratat a la premsa com "el malalt d'Europa". Els estats balcànics, amb l'excepció parcial de Bòsnia i Albània, eren principalment de religió cristiana. A partir del 1894 els otomans van perseguir els armenis amb el motiu de que era un poble no musulmà, i que com a tals, eren una amenaça potencial per a l'imperi musulmà on vivien. El genocidi armeni va provocar la indignació de tot el món cristià. Les relacions de les minories de l'Imperi Otomà i la disposició dels antics territoris otomans es van començar a conèixer com "la qüestió d'Orient", donat que els otomans es trobaven a l'est d'Europa.

Aleshores va esdevenir rellevant diferenciar l'"orient" de la "qüestió oriental". A mitjans del segle XIX, l'"Orient Pròxim" s'utilitzava per a descriure aquesta part de l'est més propera a Europa, que havia estat coneguda com a Llevant, un territori sota la jurisdicció del govern otomà. El terme "Orient Llunyà" s'emprava llavors per a referir-se al Japó, la Xina, Corea, Indonesia i el Vietnam; és a dir, les Índies Orientals.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orient Pròxim Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Pròxim Orient». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Coord.: 32° 48′ N, 35° 36′ E / 32.8°N,35.6°E / 32.8; 35.6