Whisky

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Scotch whisky
Destileria de whisky escocès

El whisky (del llatí aqua vitae, "aigua de vida" per mitjà del gaèlic uisce beatha) és una beguda originària d'Irlanda i Escòcia. Se sol escriure "whiskey" quan es parla de la varietat irlandesa o estatunidenca i "whisky" (sense e) en la resta de procedències. Prové de la destil·lació de mosts d’ordi, sègol, civada o altres cereals maltats i dessecats sobre foc de torba.[1] Té més de 40° de graduació.

Elaboració[modifica | modifica el codi]

L'elaboració del whisky comença amb el maltat, consistent a humitejar els cereals amb aigua perquè comenci a germinar. Així, es produeix el sucre que en fermentar-se es transforma en alcohol. Un cop germinada i destil·lada, s'asseca en forns especials. Completada la fermentació s'obté un líquid espumós similar a la cervesa. De fet, aquest era l'aspecte de la cervesa antigament, abans que s'introduís el costum d'afegir llúpol i de refinar el procés.

Aquest líquid es destil·la dos cops a Escòcia, però tres a Irlanda.[2] El producte resultant és un licor incolor d'alta graduació a què només cal envellir-se per sortir al mercat com a whisky. Tres anys és el període mínim que la llei britànica exigeix perquè mereixi aquest nom, però la qualitat del producte millora notablement allargant aquest període.

L'envelliment tradicional se sol dur a terme en bótes de roure, que provenen dels excedents nord americans de la fabricació de bourbon, de vi de Xerès o de Porto que lliberen cadascú els seus aromes i dona whyskys molt diferents. El que als segles passats era una solució de pobresa, va adverar-se una riquesa. Avui botes usades de Xerès o de Porto són molt demanades, les més cares dels mercat.[3] Les boten van ser netejades amb foc i fum, la quantitat de fum és un altre component aromàtic del producte acabat.

Aquest procés és el de fabricació del whisky d'una única malta i d'una única destil·leria, anomenats single malt. Els únics aditius permesos són l'aigua, per a rebaixar la graduació, i el caramel, que només aporta color al producte. Molts whiskys més foscos no deuen el seu color a un envelliment més prolongat, sinó a una major quantitat de caramel.

Existeixen molts whiskys de mescla (blended), que es fabriquen amb una part de whisky de malta i una altra provinent de la destil·lació d'altres grans (generalment blat i blat de moro, entre altres). També abunden els de mescla de diversos whiskys de malta, denominats pure malt a seques, sense l'adjectiu single.

A Escòcia es fabriquen whiskys en totes les regions, encara que avui en dia la regió d'Speyside és on hi ha la major concentració de destil·leries. Tot i que les distil·leries abundavan al país de Gal·les, una prohibició d'un moviment religios purità va fer tancar totes les instal·lacions immorals al segle XIX. L'1 de març del 2004, el príncep Carles de Gal·les va inaugurar al poble de Penderyn la primera destil·leria després de més d'un segle.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Whisky». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Hackney Blackwell, Amy; Hackney, Ryan. The Everything Irish History & Heritage Book (en anglès). Everything Books, 2004, p. 254. ISBN 978-1-60550-510-7. 
  3. «Les fûts et le vieillissement» (francès), La maison du Whisky [consulta el 31 de juliol de 2013] (en català: Les botes i l'envelliment)
  4. «Welsh Whisky Company» (anglès), Pembrokeshire Produce, consulta el 31 de juliol de 2013]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Whisky Modifica l'enllaç a Wikidata