Llúpol

De Viquipèdia

Tingueu paciència. Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2008-09, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla.

Aquest article és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de forma que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.

Llúpol
Pinyes de llúpol
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Rosales Família: Cannabaceae Gènere: Humulus Espècie: H. lupulus
Nom binomial
Humulus lupulus L.
Sinònims
Humulus americanus Nutt. Humulus cordifolius Miq.

El llúpol (Humulus lupulus) és una planta que pertany al gènere Humulus dins la família Cannabaceae, que va ser cultivada pels romans, i també als segles VIII, IX i X. En català, el llúpol també es coneix pels noms de lupina o lupo, boca de llop, escanyapolls, espàrgol, espàrrec bord, flor de cervesa, llober, parra, vidalba, entre d’altres. És originària d' Europa, Àsia i Amèrica.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Hàbitat 3 Descripció botànica 4 Farmacologia 4.1 Composició Química 4.2 Accions farmacològiques 4.3 Usos medicinals 4.4 Efectes adversos i/o tòxics 4.5 Contraindicacions 4.6 Ús etnomedicinal i popular 5 Conreu 6 Usos 7 Referències 8 Enllaços externs 9 Bibliografia 10 Notes i referències

[edita] Etimologia

El seu nom prové del llatí. El terme "Humulus" significa terra i "lupulus" , lupo, que es pot considerar que prové del seu caràcter salvatge.

[edita] Hàbitat

El llúpol és originari de zones temprades septentrionals d'Europa, Àsia i Amèrica, creixent de forma salvatge a boscos humits. Es cultivan exclusivament els peus femenins a països de clima temperat, principalment a Alemanya, República Txeca, Europa septentrional, Nord-Amèrica, Xina i Xile. Importada a altres parts del món per la producció de cervesa, pot trobar-se naturalitzada. Es troba dispersa per tota la Península Ibèrica, però més freqüent a la part nord. Als Països Catalans en estat silvestre només es troba en la meitat nord de Catalunya en la vegetació de ribera seguint els rius que baixen del Pirineus.

[edita] Descripció botànica

És una planta enfiladissa perenne (encara que sigui perenne, cada any la part aèria s’asseca a la tardor i l’òrgan de supervivència és un rizoma), dioica, proveïda de rizomes groguencs, dels quals surten tiges de fins a 6 o 10 m de longitud, buides, verdes i amb pèls bifurcats sobre els nervis, que sobresurten. Les fulles verd pàl•lid, de fins a 17.5x18.5 cm, generalment oposades, poques vegades alternades, àmpliament cordades a la base. Tenen forma palmatilobada, amb 3 o 5 lòbuls i el seu marge incís dentat, amb les dents obtuses i mucronades; a la base té dos estípules membranoses, lanceolades i bífides. Les flors són unisexuals i apareixen reunides en inflorescències. Les masculines són d’un color groc-verdós i es troben ramificades a les axil•les de les fulles, amb bràctees membranoses que es van fent més petites cap a l’extrem; consta de 5 peces que protegeixen els 5 estams. I, les femenines també apareixen en inflorescències a les axil•les, amb forma de cons, tenen un ovari, que acaba en dos estigmes filiformes, protegit pel periant. El fruit és un aqueni globulós, més o menys sèssil, recobert pel periant que està provist de nombroses glàndules que segreguen substàncies aromàtiques. Floreix del juny al setembre.

[edita] Farmacologia

... AVÍS MÈDIC

La droga, o òrgan de la planta que té utilitat medicinal, està constituïda pels cons o estròbils femenins, els quals es recol•lecten a la tardor i es sequen amb calor sec. També, les glàndules resinoses que recobreixen les bràctees de les inflorescències femenines formant un altra droga vegetal anomenada lupulí. Però, també, el fruit i els seus pèls són utilitzats com a droga. Les fulles joves són utilitzades en la alimentació i per donar un aroma únic i deliciós.

[edita] Composició Química

Àcids: ascòrbic, asparagínic, gama-aminobutíric, gamma-linoleic, neoclorogènic, p-coumaric(fruit) cafeic, clorogènic, ferúlic, isovaléric(planta) ikeibólic, ursólic(tija).

• -Àcid essencial ric en eugenol, humuleno, limonè, farnesé, betafarnesé i mircé(fruit)
• -Principis amargs: lupulina, humulona, hupulona i hupuliretina(fruit)
• -Fructosa y sucrós(fruits)
• -Flavonoides: quercetina, famferol(fruits)
• -Estigmaterol
• -Isoxantuhumol
• -Xanthohumaol
• -Tanins(rel i tiges)
• -Rutina(fruit i, sobretot, fulles)
• -Pectines(fruit)
• -Aminoàcids:lisina, prolina, valina, fenilanina, serina, isoleucina i esparragina(fruits)
• -Minerals:alumini, cobalt, calci, magnesi, manganés, fòfor, potasi, seleni, silici, sodi i zinc(fruits)
• -Vitamines:riboflaurina(vitamina B2), tiamina(vitamina B1) i vitamina C (fruit)

[edita] Accions farmacològiques

Les propietats terapèutiques del llúpol es troben involucrades en varis aparells de l’organisme, principalment el seu oli essencial, les oleoresines amargues i els flavonoides. Destaquen les seves accions hipnosedants, espasmolítiques, amargo-aromàtiques i hormonals. Prevé algunes malalties nervioses, alteracions del estómac, en les relacions sexuals, s’està estudiant com un anticancerigen del càncer de mama, contra els cucs intestinals, afeccions de la pell i dolors reumàtics.

[edita] Usos medicinals

• L’ús medicinal del llúpol es centra fonamentalment en la utilització de les seves propietats sedants per tranquil•litzar el estat de nervis: nerviosisme, ansietat, insomni, dolor de cap produït per tensió o jaqueca, i palpitacions, espasmes i rigidesa muscular. Els nervis poden produir alteracions estomacals i aquesta planta ajuda a combatre’ls.
• El llúpol té propietats adequades per augmentar els estrògens i hormones femenines: ajuda al excés de desig sexual als homes, a la falta de desig sexual a la dona i a la ejaculació precoç.
• S’està investigant que pot inhibir el creixement de les cèl•lules cancerígenes, especialment al càncer de mama.
• Ajuda a eliminar els cucs intestinals.
• El llúpol conté propietats vulneraries adequades per al tractament extern de certes afeccions de la pell, com l’èczema, la dermatitis o les úlceres de la pell. També contra l'artritis reumatoide o la gota.

[edita] Efectes adversos i/o tòxics

En dosis usuals el llúpol és ben tolerat. Pot provocar nàusees i vòmits en altes dosis. El manipuleu de plantes de llúpol pot causar al•lèrgies respiratòries. El mircens contingut en l'oli fresc de llúpol ha estat considerat com a agent sensibilitzant, en tant el pol•len és causal de dermatitis de contacte. El llúpol provoca efectes similars al Cannabis però de menor intensitat (alegria, mareig, somni). Altes dosis administrades per via injectable a animals provoca efectes soporífer intensos seguits de mort, mentre que l’administració crònica provoca pèrdua de pes seguida també de la mort de l’animal.

[edita] Contraindicacions

Tumors hormona-dependents i hiperestrogenismo. Els pacients amb síndrome depressiu tampoc han ingerir llúpol ja que l’efecte sedant pot incrementar els símptomes. Pel que fa a embaràs i lactància es desconeixen possibles interrelacions.

[edita] Ús etnomedicinal i popular

El llúpol ha estat utilitzat tradicionalment com a planta tranquil•litzant. De fet, un dels remeis tradicionals per conciliar la son consistia en dormir a sobre d’un coixí ple de fulles d’aquesta planta. L’ús popular d’infusions d’estròbils de llúpol són recomanats com sedants, hipnòtiques, antiespasmòdiques digestives, diürètiques, reguladores, ejaculació precoç i el priapisme (erecció permanent). S’empraven per combatre herpes, escorbut i paràsits. En digestions lentes o doloroses. El suc espremut és emprat com a purgant. En ús extern en infeccions cutànies de tipus eczematoses, herpètiques, furóncol i ulcerogénicas. Les pomades amb llúpol també tenen utilitat com analgèsiques i antial•lèrgiques.

[edita] Conreu

Es considera que els llocs de clima límit (pel fred) per al conreu de la vinya són els adequats per al llúpol. Necessita una gran estructura per tal que s’enfilin les plantes. Abans de la mecanització la collita que es fa al setembre demanava molta mà d’obra. Les varietats conreades es reprodueixen exclusivament per via vegetativa. A Espanya tot el conreu es fa a la província de Lleó. No es conrea en els Països Catalans.

El total mundial de la producció de llúpol el 2005 va ser de 102.216 tones (La meitat d'ella a parts quasi iguals entre Alemanya i Estats Units.

[edita] Usos

Les resines del llúpol contenen àcids que afavoreixen l’activitat del llevats en el procés de fermentació de la cervesa.

El gust que dóna el llúpol a la cervesa varia d’acord amb les varietats conreades i la manera de procedir. Si es bullen les pinyes amb la cervesa donarà un gust amargant si s'afegeix el llúpol més tard donen més aroma i menys amargor.

	Planta femenina	Inflorescència femenina	Planta masculina
Inflorescència masculina

[edita] Referències

• Lee W. Janson, Ph.D.; Brew Chem 101; Storey Publishing; ISBN 0-88266-940-0 (paperback, 1996)

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llúpol

• Purdue University article
• Hop Farm Museum in Kent Hopping in Kent.
• Portal to many sites on hopping and society
• Hops varieties research
• Hallertau hop shoots
• Botanical.com - a wealth of information on the Hops plant and its past and modern uses
• Armeniapedia.org - Medicinal uses of hops in Armenia
• Cancer preventive properties of Xanthohumol
• Belgian website about hops

[edita] Bibliografia

• (1) Taxonomy for Plants GREEN (http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxecon.pl) Agricultural Research Service. United States, Department of Agriculture.
• (2) Berdonces, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
• (3) Bolòs, O. & J. Vigo (1984). Flora dels Països Catalans. ed. Barcino. Barcelona.
• (4) Castroviejo et al., Flora iberica (1980-2008). CSIC. Madrid. Consultable on-line a http://www.floraiberica.org/PHP/generos_lista.php .
• (5) Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos (2007). Catálogo de plantas medicinales. CGCOF. Madrid. També on-line a http://pfarmals.portalfarma.com/
• (6) Vanaclocha, B. & Cañigueral, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4ª. Barcelona.
• (7) European Scientific Cooperative on Phytotherapy (2003). ESCOP monographs: the scientific foundation for herbal medicinal products. ESCOP. Exeter. ESCOP.
• (8) Blumenthal, M. (1998). The complete German Commission E monographs: therapeutic guide to herbal medicines. American Botanical Council. Boston.
• (9) Bruneton, J. (2000), Plantas tóxicas : vegetales peligrosos para el hombre y los animales.Ed. Acribia. Zaragoza.
• (10) Starrgrove, M.B. (2008). Herb, nutrient and drug interactions: clinical implications and therapeutic. Ed. Elsevier. St Louis.
• (11)Alonso, J.R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 9789872029234.

[edita] Notes i referències

• Wikipedia (versions anglesa, castellana, francesa i alemana)
• IUCN (2008) RedList
• Cites species database
• BOE - tòxiques