Bíter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un bíter, de l'anglès bitter (amargant), era en origen un preparat d'herbes i cítrics en solució hidroalcohòlica (licor) o de glicerina amb gust amargant o agredolç. Originalment es van crear com a medecines digestives. Amb un elevat grau alcohòlic (fins al 45%), eren normalment consumits en petites quantitats, o afegits com a agents aromatitzants afegits.

Ampolles de diferents marques de bíters.

Actualment encara existeixen begudes semblants a l'original angostura, creada a Veneçuela (a la ciutat del mateix nom) per un metge alemany. Són bíters que, a més de l'escorça de l'arbre anomenat angostura, contenen extractes d'arrel de genciana, i que per aquest motiu es fan servir per a resoldre nàusees moderades o com a estimuladors de l'apetit, tot i que avui en dia es fan servir més com a begudes aperitives o com a saboritzants en còctels.

Ingredients habituals inclouen: Escorça d'angostura, cascarilla, càssia (canyafístula), genciana, peles de taronges, i quinina. Els bíters es preparen per infusió o destil·lació, emprant herbes aromàtiques, escorces, arrels i/o fruits en funció del seu sabor i propietats.

Ampolleta de Campari soda, comercialitzada a Itàlia des de l'any 1932, amb disseny original de Fortunato Depero. És un bíter que es ven ja comercialitzat amb soda, amb grau alcohòlic del 10%.

Els bíters a la cultura popular present[modifica | modifica el codi]

Una de les maneres de rebaixar l'elevat grau alcohòlic i convertir el combinat en una beguda més refrescant va ser el costum d'afegir soda a una part de bíter. Aquest habitual costum va popularitzar-se fins al punt que van començar a comercialitzar-se preparats ja barrejats en quantitats fixes, especialment a Itàlia, per les empreses Campari -que ja en comercialitzava sense rebaixar i encara comercialitza amb força èxit- i Cinzano.

El fet es va fer tan habitual, que popularment avui un bíter és una beguda gasosa de color vermellós i de poc grau alcohòlic (o fins i tot sense alcohol), obtinguda per maceració i aromatitzada amb les tradicionals substàncies amargues com ara la pell de taronja, l'arrel de genciana, la quinina, etc.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, plana 48.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bíter