Cigaló
 | |
| Tipus | licor de cafè  |
|---|---|
| Ingredients | |
Un cigaló o rebentat és una beguda calenta, elaborada amb cafè i brandi o conyac. Si hi afegim llet tindrem un trifàsic.[1] A l'inici significava un gotet de licor.[2][3]
El seu origen és incert i hi ha qui el situa entre els descarregadors dels molls del port de Barcelona.[4] Antigament era més corrent enfortir el cafè amb rom, amb anís o amb aiguardent. Hi ha molts sinònims: cremadet,[5] perfumat, tocat o tocadet, rebentat,[6] cafè amb gotes, cafè licor, ronquim.[7]
En castellà com en català, es designa aquesta beguda amb un diminutiu d'un mot popular usat per referir-se al penis: 'cigala' en català, i 'carajo' en castellà.[4] Una paretimologia espanyola fa del terme castellà carajillo una derivació de corajillo, beguda que els negrers de les plantacions de Cuba haurien donat als treballadors per tals d'estimular-los davant la inabastable feina diària. Segons una falsa etimologia atribuïda a l'escriptor Josep Maria Espinàs i Massip provindria de «una copa i un café, que ara guillo».[8]
El rebentat és la variant local que es consumeix a Mallorca i Castelló de la Plana. Encara que en alguns pobles tenen la seva denominació particular: a Manacor és un ponxet i a Felanitx és una rasca. Es pot fer amb diferents begudes espirituoses, com per exemple: rom negre, brandi, whisky, cassalla (anís sec), anís dolç, herbes (anisat de fabricació autòctona). Rebentar el cafè és el fet d'abocar-hi la beguda alcohòlica.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Romaní i Olivé, Joan Maria. Diccionari del vi i del beure. Barcelona: Edicions de La Magrana, 1998, plana 63. ISBN 84-8264-131-X.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cigaló». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Fàbrega i Colom, 2019, p. 469.
- ↑ 4,0 4,1 Costa, Roger «Quin és l'origen del popular 'carajillo' i del seu nom?». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.
- ↑ pron. pop. cremaet
- ↑ «rebentat (2)». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mans i Teixidó, Claudi. La química de cada dia : com la química ens ajuda a comprendre la cuina i moltes altres coses. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, p. 49-50. ISBN 978-84-475-3974-1.
- ↑ Fàbrega i Colom, 2019, p. 468-469.
- ↑ «Rebentats, rasques, brufar». RodaMots. [Consulta: 3 agost 2017]. «S'usa «rebentar el cafè», per exemple: «Aquest cafè el podríem rebentar amb un poc de conyac». Un avantatge, per petit que sigui, sobre el castellà, el qual, que jo sàpiga, no pot dir «vamos a carajillar este café».»
Bibliografia[modifica]
- Fàbrega i Colom, Jaume. «Rebentat». A: Cuina i cultura del gust al País Valencià : el patrimoni culinari. Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d'Alacant, 2019, p. 468-470. ISBN 978-84-9717-656-9.