Mescal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ampolla de mescal amb un cuc.

Mescal, o mezcal, és una beguda alcohòlica destil·lada feta de la planta mexicana anomenada maguei que és una varietat de planta del gènere Agave, concretament l'espècie Agave americana. La paraula “mescal” prové de l'idioma nàhuatl “mexcalmetl,” que designa el nom de la planta. El pulque, que és una beguda prehispànica, també és una beguda alcohòlica feta de la mateixa planta, però el pulque és una beguda alcohòlica simplement fermentada mentre el mescal és un destil·lat. El mescal prové històricament del pulque aplicant la tècnica de la destil·lació que a Amèrica era desconeguda abans de la conquesta castellana. El conegut cuc (que no porten pas tots els mescals) és en realitat la larva d'un lepidòpter ( Hypopta agavis ) que parasita la planta maguei.

La planta maguei creix a moltes parts de Mèxic, però la majoria del mescal es fa a l'estat mexicà d'Oaxaca.[1]


Actualment el mescal es produeix amb el sistema tradicional d'aprofitar el brot central de l'Agave americana (la “pinya”). Hi ha mescals fets 100% de magüei i el mínim legal és que contingui el 60% de magüei i la resta provinent d'altres productes diversos[2] A Mèxic, el mescal es beu generalment d’un sol cop i té un gust de fum. Encara que no sigui tan popular com el tequila (que es fa de forma similar al mescal, però d'una altra planta del gènere Agave), Mèxic exporta mescal al Japó i els Estats Units en quantitats creixents.[3]

Malgrat que tingui un nom similar, el mescal no conté pas l'al·lucinògen mescalina.[4]


Procés d’elaboració[modifica | modifica el codi]

Paisatge amb Agave americana o Magüei.

Hi ha més de 120 subespècies de l'espècie Agave americana una d’aquestes subespècies és el maguei. Del centre o cor de la planta se n’extreu el suc. La planta triga uns set anys a madurar i poder aprofitar-la.[5]

Es cultiven diverses varietats de maguei i també hi ha algunes varietats silvestres. La planta és pròpia dels semideserts mexicans.

Sovint el mescal es produeix amb tècniques artesanals que no han canviat substancianalment des de fa 200 anys.

El cor de la planta es posa a coure durant tres dies sovint en forns subterranis que donen un gust especial (a fum) al mescal. Després, amb la planta cuita, es moltura i es fa fermentar afegint-hi aigua. La destil·lació es fa amb recipients d’argila o de coure i aquesta elecció també afecta al gust final. Durant la destil·lació s'hi poden afegir, o no, diferents productes com diverses fruites (el famós cuc en canvi s’afegeix en embotellar el producte). Un cop destil·lat envelleix en bòtes de fusta, per períodes des d’un mes a 4 anys (amb un màxim de 12 anys). El mescal arriba als 55 graus d'alcohol (55%). Actualment es produeixen anualment uns 2.000.000 litres de mescal.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lagasse, Erich. «Mezcal: típico afrodisíaco mexicano» (en spanish). Univision. [Consulta: 2009-10-19].
  2. Saltzstein, Dan. «Hoping Mezcal Can Turn the Worm». [New York], 2009-04-21 [Consulta: 9 octubre 2009].
  3. «Producción de mezcal genera 29,000 empleos» (en spanish). [Mezquital, Dgo], 2009-02-23 [Consulta: 19 octubre 2009].
  4. Ask Erowid 2818
  5. Taibo, Paco Ignacio. «Misterio y magia del mezcal» (en spanish). Mexico City: Mexico Desconocido. [Consulta: 2009-10-09].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mescal