| Vermut |
|
Copa de vermut sec i dues olives
|
| Altres noms |
vermout o vermouth |
| Tipus cuina |
Vàries |
| Tipus beguda |
Aperitiu alcohòlic |
| On es beu |
És present arreu d'Europa |
| Quan es beu |
És habitual prendre'n abans o després de menjar. |
| Ingredients destacats |
Herbes |
| Mètode de preparació |
A base de la mixta d'herbes i alcòhol. |
| Forma |
Blanc o roig |
El vermut (del francès vermout o vermouth i aquests de l'alemany wermut, que vol dir 'donzell') és un licor servit durant els aperitius que està compost de vi blanc, donzell i altres substàncies amargues i tòniques. Aquests vins són típicament europeus, amb una aroma característica que els dóna una elegància particular per a un còctel o aperitiu. Generalment es pot trobar de dos tipus: negre i blanc. Per als aperitius se sol usar millor els vins blancs.
Marques comercials de vermut [modifica]
"Fer el vermut" [modifica]
Escopinyes a l'aperitiu o vermut
Tradicionalment a Catalunya "anar a fer el vermut" volia dir fer un àpat lleuger al migdia, abans de dinar. Es feia sobre tot els dies assolellats de la primavera i l'estiu, a la terrassa d'un bar o petit restaurant, o a casa mateix. El "vermut" era una ocasió social, que sovint es feia amb amics i família.
Era un costum molt català, que s'ha anat degradant, perdent la seva forma original fins a pràcticament desaparèixer. Els grans anaven a beure vermut (amb una mica de sifó i un tallet de llimona) o una mica de cervesa i a picar unes olives per esperar el dinar, mentre que els petits bevien begudes sense alcohol. El "vermut" era especialment important els diumenges, després de tornar de missa. Els àpats eren molt senzills: a part de les olives, que eren essencials, hi havia unes anxoves, patates de xurrer, ametlles salades i cloïsses o escopinyes amb salsa picant.[1]
Enllaços externs [modifica]
|
Gastronomia dels Països Catalans |
|
|
Plats |
|
|
|
B Botifarra amb seques o amb mongetes del ganxet C Calçotada · Canelons · Caragols · Cebollada · Coca salada ( coca de recapte, coca de xulla, coca de pa, etc.) E Escudella o Putxero i pilota · Espardenyà · Esqueixada, esgarrat i pericana F Faves ofegades o sacsades· Fideuà · Fideus rossejats · Fricandó · Frit O Ollada, bullit o putxero · Oliaigu P Pa amb tomàquet o oli · Panada, pastisset · paella d'arròs, arròs al forn, arròs a banda, arròs a la cassola, arròs i costra, arròs a la bruta, arròs de la terra, rossejat, llandeta i més · Perol S Sarsuela de peix i Caldereta de llagosta · Suquet de peix o bullinada T Terregada · Tombet · Trinxat
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Pa, postres i dolços |
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
