Coca de recapte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Coca de recapte

Coca d'espencat.jpg
Una coca d'espencat del País Valencià

Altres noms Coca de verdures, coca de mullador, coca d'escalivada, coca d'espencat (segons quines verdures s'hi fica)
Tipus cuina Cuina dels Països Catalans
On es menja Països Catalans
Ingredients destacats Hortalissa variada i escalivada, massa de pa
Forma Rodona o allargada i oberta
Origen Noguera
Altres coques salades
Tonyina o farcida Dacsa
Recapte o verdura Trempó
Llardons Pa i nua
Xulla Peix
Lleida Montblanc

La coca de recapte o coca de verdures és una coca salada que porta hortalisses escalivades damunt, típicament pebrera o pebrot, albergínia i ceba. A les zones d'interior és habitual posar-hi bolets. Tanmateix s'hi pot emprar d'altres verdures o fins i tot afegir embotit, perquè en general les coques no tenen receptes fixes, ans el contrari. Amb una llarga tradició a la cuina catalana, són una opció a l’abast de tothom de menjar cereal d’una manera molt gustosa. Sobre una massa fina que serveix de base, s’hi afegeix qualsevol producte que es tingui a mà: verdures, peix, carn... normalment aliments bàsics i econòmics, que permeten múltiples combinacions.[1]

Origen[modifica | modifica el codi]

Josep Pla opina que la coca d'escalivada, sovint anomenada coca de recapte, és originària de la Noguera,[2] mentre que Josep Lladonosa afirma que "des de sempre" s'han cuinat a les comarques tarragonines i lleidatanes.[3] En l'actualitat és una coca ben típica de moltes comarques i se'n pot trobar a Barcelona, València, Mallorca o Alacant. És especialment habitual, però, a la Ribagorça, Mallorca, la Noguera, el Segrià, la Marina, l'Alacantí, l'Alcoià, el Comtat i a les comarques del Camp de Tarragona.

Tradicionalment, la coca de recapte es feia al forn de la vila. La mestressa de casa hi duia els ingredients que volia posar-hi i el forner feia la massa i la coïa.[3] S'aprofitaven els productes de l'horta i constituïa un àpat per si mateixa.[3] S'acostumava a doblegar les vores per tal que els sucs de les verdures no vessessin fora, i així conservar-los dintre de la coca.[3] Tradicionalment es menja tant freda com calenta.[3]

Variacions[modifica | modifica el codi]

Al nord dels Països Catalans, la tendència és de fer-ne una de gran i bastant plana. Aquesta coca segueix el patró de les coques allargades típiques de Vic, per exemple. Poden mesurar un metre de llarg. Al sud mentrestant, se'n fan moltes de petites, en forma rodona, amb més quantitat de verdura i amb la base més gruixuda. A la Vila Joiosa per exemple, se'n fan de 5cm de diàmetre.

L'escalivada que duu pot portar patata a la Catalunya central, xampinyó a les Terres de Lleida i albergínia a la costa del País Valencià. Al sud és típic fer-ne de mullador, on a més s'hi afegeix tomàquet és a dir de samfaina.

A l'Alta Ribagorça es fa la coca de tomata, amb tomàquet cru, ceba crua i all i julivert trinxats.[3] Els tomàquest es poden crus, tallats a rodanxes i en una sola capa, ocupant tota la coca. La coca es fa gran, d'un centímetre de gruix i vores ovalades. Les vores es pleguen una mica cap en dins, i queden seques i cruixents.[4]

Al Segrià, la coca de recapte es fa amb tires hortalisses escalivades (pebrot vermell, albergínia, tomàquet, ceba) i arengades o llonganisses (botifarres crues). És una coca gran, plana, una mica allargada i ovalada a les puntes, d'aproximadament un centímetre de gruix, tot i que actualment també se'n fan de més primes.[3]

Una variant d'aquesta coca és la coca enramada de les terres tarragonines, que se solia fer amb productes de temporada; frescos a l'estiu (pebrot vermell, tomàquet i ceba) o escalivats i en conserva a l'hivern.[5]

A les illes Balears, la coca de trempó es fa amb pebrot verd tendre, ceba, all i tomàquet, en cru i tallats a trossets petits.[6][7]

Noms[modifica | modifica el codi]

Aquesta coca també té altres noms. Coca de recapte és el generalitzat a la península, en referència a l'ús habitual d'aquesta coca com a berenar fora de casa (el recapte és el menjar que s'endú). A les comarques centrals del País Valencià pot ser una coca d'espencat (o Coca de mullador si és amb tomàquet), mentre que a Catalunya se sol anomenar-la Coca d'escalivada però de recapte a Barcelona, Lleida i Camp de Tarragona. És a Mallorca que trobem el nom de coca de Mallorca o coca de verdures. Finalment, hi ha la coca d'Alcoi, així anomenada a l'àrea que envolta l'esmentada ciutat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Coques de recapte». web. Ruta 1714. [Consulta: 5 juliol 2014].
  2. Pla, Josep, 1970, El que hem menjat, Barcelona, (1997 Premsa catalana)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Coca de recapte a La cuina tradicional catalana a l'abast, pàg. 101, de Josep Lladonosa i Giró, Cuina Columna, 2005, ISBN 84-664-0666-2
  4. Coca de tomata a La cuina tradicional catalana a l'abast, pàg. 104, de Josep Lladonosa i Giró, Cuina Columna, 2005, ISBN 84-664-0666-2
  5. Coca enramada a La cuina tradicional catalana a l'abast, pàg. 103, de Josep Lladonosa i Giró, Cuina Columna, 2005, ISBN 84-664-0666-2
  6. Fàbrega, Jaume. Les Postres i els pastissos de l'avia: més de 300 receptes de coques, pastissos, galetes, pastes, cremes, bunyols, gelats, postres, confitures i refrescos. Cossetània Edicions, 2005, p.78. ISBN 8488477392. 
  7. Sistac i Vicén, Ramon. De la llengua a les dents. IEBC, 2004, p.26. ISBN 8488477392. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]