Albergínia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Albergínia
Aubergine.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Tracheobionta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Asteridae
Ordre: Solanales
Família: Solanaceae
Gènere: Solanum
Espècie: S. melongena
Nom binomial
Solanum melongena
L.

L'albergínia és el fruit de la planta anomenada alberginiera (Solanum melongena). És una planta anual que no necessita un tutor tot i que pot arribar a fer fins a 150 cm d'alçada. La mata té algunes espines. La tija és pilosa i les fulles glauques, amples, i amb llargs pecíols. Les fulles són simples, de fins a 20 cm. de llarg. Les flors són de color blanc o malva amb forma d'estel de cinc puntes. El fruit, l'albergínia, és una drupa amb nombroses llavors. Pot tenir moltes formes i colors diferents. Al contrari d'altres solanàcies com el tomàquet, el pebrot o la patata, era molt utilitzada als països de parla catalana ja des d'època medieval.

El nom eggplant de la planta en anglès té el seu origen en la forma d'ou dels fruits d'algunes varietats.
Detall de la flor d'albergínia

Conreu[modifica | modifica el codi]

Originària del sud de l'Índia, sembla que a Europa aquesta planta no es va cultivar fins a finals de l'edat mitjana, quan va ser introduïda a Andalusia pels àrabs. El seu nom prové de la paraula àrab al-bâdinjân, un préstec del persa bâdengân. La forma catalana albergínia al seu torn la va adoptar el francès, i d'aquest, l'anglès britànic. L'altre nom anglès eggplant ("planta ou" en anglès) ve del fet que els fruits d'algunes varietats semblen ous per llur forma i color. El nom italià melanzana prové de la forma llatina mela insana, que significa literalment poma que embogeix; aquesta definició medieval, justificada per la presència a l'albergínia d'alguns alcaloides, va estar encoratjada pels Papes de Roma durant segles.

Necessita temperatures més altes que el tomàquet o el pebrot. Es conrea en climes tropicals o subtropicals. Si li manca aigua serà molt amargant, de mida petita i amb la pell arrugada. És una planta d'estiu i normalment es fa en regadiu en climes mediterranis.

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • Ratllada de Gandia: varietat valenciana caracteritzada per les franges en el fruit, òptima als mesos de juliol i agost.
  • Black beauty: Planta tipus de color morat fosc i allargada.
  • blanca: es creu que l'alberginia original, la que van portar els àrabs a la Península, era de color blanc. És una alberginia rodona, gran i de color totalment blanc. Té un gust molt més dolç que les morades i menys amarg, però tot i ser més ben valorada organolèpticament, s'ha deixat de cultivar, ja que el calze té unes espines grans i punxagudes que en dificulta el maneig al camp, el mercat i a la cuina.
  • de metro: és una varietat llarga i prima, que fa entre 5 i 8 cm. d'ample, però de llarg supera fàcilment els 30-40 cm.
  • Albergínia d'Almagro, petites albergínies que es presenten exclusivament en conserva.

Usos culinaris[modifica | modifica el codi]

Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar
Albergínies nanes de Tailàndia.

Les albergínies estan presents a la gastronomia de moltes zones del planeta. Són ideals per a preparar plats vegetarians. Es poden fer moltes innovacions creatives substituint carns per llesques d'albergínia o albergínia picada.[1]

Molt sovint l'albergínia apareix combinada o barrejada amb altres verdures com tomàquet, ceba i/o carbassó, ocra, patata, etc. Preparada d'aquesta forma és un dels ingredients essencials del mullador o xanfaina, així com de la "ratatolha" (ratatouille en francès) occitana, el "ragù" italià, el tombet mallorquí, la caponata del sud d'Itàlia,[2] les "melanzane alla parmigiana" i la mussaka grega.

L'albergínia sola és ideal per preparar una bona escalivada amb all i oli d'oliva. Les albergínies també es poden preparar escabetxades i confitades.

A Turquia es prepara el plat anomenat Imam bayildi, fet amb albergínies farcides amb tomàquet, ceba i all fregides amb oli d'oliva. Hom diu que un Imam turc va perdre el coneixement davant d'aquest plat tan exquisit.[3] El Karnıyarık és bàsicament el mateix plat però amb carn picada.

El baba ghanoush àrab,[4] la melitzanosalata grega i la patlıcan salatası turca, són pastes a base d'albergínia que es mengen acompanyades amb pa de pita. A l'Afganistan es prepara el "bonjon" o "bonjan", un plat picant a base d'albergínies per acompanyar d'altres plats. A l'Iran es prepara el Kashk O Bademjan a base d'albergínies i iogurt.[5]

A Tailàndia les albergínies locals són tan tendres que és costum menjar-les també crues, però normalment cal menjar l'albergínia cuita. Pot ser bullida, al forn, al foc, fregida o farcida.[6]

Al subcontinent indi, zona d'origen d'aquesta verdura, és costum de preparar, segons la zona, diverses formes de curri amb albergínies tallades a daus. Hi ha també plats de la cuina xinesa a base d'albergínia, com les "albergínies a la Sichuan", estofades i un xic dolces.[7]

Per tal de llevar-li l'amargor, justificat per l'alt contingut en solanina (una forma de nicotina), quan es prepara per a ser fregida, es pot deixar un parell d'hores amb sal i així deixa anar un suc marronós amb la major part de les substàncies amargants. A l'albergínia se li atribueix la propietat de reduir el colesterol.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Menja sa – Educació i benestar alimentari - Sandvitx d'albergínia
  2. Guisat d'albergínia (Caponata) - Receptes
  3. The Oxford Essential Dictionary of Foreign Terms in English. Oxford University Press (anglès)
  4. Marie Karam Khayat i Margaret Clark Keatinge, Food from the Arab World, Khayats, Beirut, Líban. (anglès)
  5. Cuina persa (anglès)
  6. Albergínia farcida
  7. Szechuan Aubergine Veg HT Chinese ACC
  8. Murray, Michael T.; Pizzorno, Joseph; Pizzorno, Lara. The Condensed Encyclopedia of Healing Foods (en anglès). Simon and Schuster, 2006. ISBN 0743474031. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]