Sichuan

{{{Nom_catala}}}
四川省 Sìchuān Shěng
Abreviació(ns): 川/蜀 (pinyin: Chuān o Shǔ)
Origen del nom	Abreviació de 川峡四路 chuānxiá sìlù literalment "Els quatre circuits" de rius i enfilades", referit als quatre circuits durant la dinastia Song.
Tipus d’administració	Província
Capital i Principal Ciutat	Chengdu
CPC Sichuan Secretari de Comité	Zhang Xuezhong
Governador	Zhang Zhongwei
Àrea	485,000 km² (5è)
Població (2004)  - Densitat	87,250,000 (3r) 180/km² 22è)
PIB (2004)  - per càpita	CNY 655.6 billion (9è) CNY 7510 (26è)
HDI (2005)	0.728 (24è) — mitjà
Nacionalitats principals (2000)	Han - 95% Yi - 2.6% Tibetà - 1.5% Qiang - 0.4%
Nombre de prefectures	21
Nombre de comtats	181
Nombre de ciutats	5011
ISO 3166-2	CN-51
Lloc web: http://www.sichuan.gov.cn/ (Xinès simplificat)

Sichuan (?·pàg.) (xinès: 四川; Pinyin: Sìchuān; Wade-Giles: Ssu-ch`uan; Postal Pinyin: Szechwan i Szechuan) és una província de la zona centre-oriental de la República Popular de la Xina amb capital a Chengdu. Limita al nord amb la província de Gansu , al nord-oest amb la província de Shaanxi, a l'est amb el municipi de Chongqing, al sud-est amb la província de Guizhou, al sud amb la província de Yunnan, a l'oest amb la Regió Autònoma del Tibet, i al nord-oest amb la província de Qinghai

Geografia

Està situada en el sud-oest de la Xina, travessada pel riu Yangzi a l'est de la depressió anomenada conca vermella. És una regió molt fèrtil i amb un clima càlid d'hiverns suaus. A l'oest dominen els altiplans freds, muntanyes verges i profundes goles més aptes per als pastors tibetans. És una de les portes de comunicació amb el Tibet.

Subdivisions

Sichuan es divideix en 18 prefectures i 3 prefectures autònomes:

• Chengdu (成都)
• Mianyang (绵阳)
• Deyang (德阳)
• Yibin (宜宾)
• Panzhihua (攀枝花)
• Leshan (乐山)
• Nanchong (南充)
• Zigong (自贡)
• Luzhou (泸州)
• Neijiang (内江)
• Guangyuan (广元)
• Suining (遂宁)
• Ziyang (资阳)
• Guang'an (广安)
• Ya'an (雅安)
• Meishan (眉山)
• Dazhou (达州)
• Bazhong (巴中)
• Prefectura Autònoma Tibetana i Qiang d'Aba (阿坝藏族羌族自治州)
• Prefectura Autònoma Tibetana de Garzê (甘孜藏族自治州)
• Prefectura Autònoma Li de Liangshan (凉山彝族自治州)

Etnografia

La població està composta per habitants de 53 ètnies diferents entre les quals destaquen la minoria tibetana i la Yi.

Economia

La seva economia es basa en la producció de cereals, cucs de seda i oli. Disposa també d'indústries metalúrgiques, electròniques i farmacèutiques. A Sichuan es troben mines de ferro i d'altres minerals.

Història

Segons modernes investigacions foren els pobles Ti i Ch'iang del Sichuan els que van inventar la industria de la seda; segons els Annals Han, l'emperador Wu va enviar un ambaixador de nom Ch'ang Ch'ien a l'Àsia central, el qual va trobar sedes i objectes manufacturats al país de T'a Hsia (modern Afganistan) vers el 139-126 aC i es creu que ja llavors hi havia una ruta comercial entre Sichuan i l'Àsia central; la ruta era anterior (700 anys més antiga) que la primera ruta de la seda coneguda que anava cap a l'oest (Hsi Yü = Països de l'oest) amb sortida al país dels hsiungnu. La ruta sortia de Ch'engt'u, la capital del Sichuan i es dividida en dues branques: la via d'aigua oriental que seguia el riu Min i entrava a Yunnan cap a Kumming, i la via terrestre occidental que partia del centre siderúrgic de Ch'iunglai i anava cap al Yunnan occidental per diverses valls per arribar a Tali o Dali o les dues rutes es trobaven; seguien a cavall i entraven a Birmània i cap a l'Índia. La ruta s'anomenava Shu-Junt'u Tao (Passatge Sichuan-Índia). De l'Índia anava per mar cap a Aràbia i per terra cap a l'Àsia central.

La regió va passar a l'imperi durant la dinastia Qin (221 aC fins al 206 aC) però se'n va independitzar l'any 24. Dos segles abans de l'inici de l'era cristiana la cultura han ja havia penetrat al Sichuan i es va acabar consolidant en els primers dos segles de l'era comuna. Fou part de Xina de manera permanent des de el segle X. El islam no va penetrar a la província fins a la conquesta mongola, per primera vegada el 1253 quan un contingent de l'exèrcit mongol fou enviat per Kubilai Khan per conquerir Sichuan i Yunnan. Després de la conquesta soldats musulmans s'hi van establir. Durant tres dinasties (Yuan, Ming i Qing) els musulmans van seguir emigrant be com a soldats o com a comerciants, generalment procedents del Kansu i el Shensi, però també d'altres llocs. La mesquita de Ku-ch'ie Lou a Ch'engt'u fou construida sota els Ming (reconstruïda al segle XVII). Durant la dinastia Qing o Ch'ing (1644-1911) la població musulmana va augmentar al Sichuan, especialment al segle XIX després del fracàs de les revoltes e Ma-Hua-lung a Shensi i Kansu, i de Tu Wen-hsiu a Yunnan, quan van arribar milers de refugiats que fugien de les massacres. Llavors es va expandir a la regió la confraria de la Nakshbandiya-Djahriyya però la confraria dels Kadiriyya i la dels Nakshbandiya-Khufiyya ja havien pres peu a Sichuan al segle XVII.

Sota el govern comunista els musulmans foren integrats en la majoria han i avui dia no es pot distingir un hui del Sichuan d'un han de la mateixa regió excepte perquè els musulmans no mengen porc; els musulmans constituïen a finals del segle XX (1990) el 2,2 % de la població (unes 109.000 persones). La ciutat de Chongqing on va néixer el reformador Deng Xiaobing va obtenir el 1997 l'estatus de municipalitat quedant separat de la província.

Vegeu també

• Terratremol de Sichuan de 2008.
• Jiandi Dao.
• Liu Wencai.
• Nanzhong.

Enllaços externs

• 中国四川 Govern provincial de Sichuan
• Mapa de Sichuan
• http://www.chinaculture.org/gb/en_museum/2003-09/24/content_30239.htm (Link al museu Li Bai a Zhongba, al nord del comtat Jiangyou)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sichuan