Riu Groc

El Riu Groc o Huang He / Huang Ho (xinès: 黃河; pinyin: Huáng Hé; mongol: Hatan Gol), que vol dir precisament riu groc, és el segon riu més llarg de la Xina (després del Riu de Yangtze) i el sisé més del món amb 5.464 quilòmetres. La Conca del Riu Groc té una extensió de 1900 km d'est a oest i una amplada de 1.100 km de nord a sud. La superfície total de la conca és de 752.443 km² .

S'anomena riu Groc perque les seves aigües arrosseguen molta quantitat de llots i loess -partícules de sorra molt fines, amb predomini de quars- dels deserts de l'Àsia Central, els qual li donen el seu color grogós característic. La primera literatura xinesa es referia al riu Groc simplement com He (河), o "Riu". La primera aparició del nom "Riu Groc" (黃河) és al Llibre de Han (漢書) escrit en la dinastia Han Occidental (Xi Han 西漢) (206 aC - 9 dC).

[edita] Recorregut

El riu neix a l'elevat altiplà del Tibet, a les muntanyes Kunlun (província de Qinghai) a uns 4.500 msnm. Després de drenar la zona, travessa les províncies xineses de Qinghai i Gansu, desplaçant-se després cap al nord, al desert d'Ordos, a la Regió Autònoma de Mongòlia Interior. D'allà el seu curs es desplaça al sud, entrant a Shanxi i marcant la frontera entre aquesta província i la veïna Shaanxi, fins a entrar a Henan i finalment en Shandong. Desemboca formant un gran delta en el denominat Mar de Bohai, golf situat al nord del Mar Groc, a la costa oriental de la Xina.

Són els seus principals afluents el Fen Chueo i el Wei-Ho.

[edita] Inundacions

Les aigües del riu Groc pugen de nivell durant la primavera a causa del desglaç, però és a l'estiu quan, degut a l'abundància de les precipitacions sobre les seves conques, en especial sobre les muntanyes que l'envolten, i a la quantitat de sediments que arrossega, es produeix l'elevació del seu curs considerablement, que històricament ha donat lloc a nombrosos desastres naturals, com inundacions i canvis en el seu curs.

L'últim canvi important del curs del riu es va produir el 1855, quan la desembocadura, que fins llavors se situava al sud de la península de Shandong, va passar a ser al nord. L'últim gran desastre natural relacionat amb el riu van ser les inundacions de 1931, en les quals van morir, segons estimacions, entre 1.000.000 i 3.700.000 persones.

El 1938, en una altra inundació tràgica, van morir entre 500.000 i 900.000 persones. Aquest últim desastre, tanmateix, no va ser natural, sinó provocat per les tropes de la República de Xina, que van destruir dics de contenció, en un intent desesperat de frenar els invasors japonesos.

[edita] Història

Històricament, és el riu més important de la Xina. A la seva conca s'han descobert nombrosos jaciments arqueològics que demostren presència humana ininterrompuda des de la prehistòria. Durant el neolític, al començament del quart mil·lenni aC, s'hi formen les cultures Yangshao i Longshan a la part baixa del riu. Aquestes cultures són el bressol de la civilització xinesa. Entorn d'aquest riu, a la plana del Nord de la Xina, van sorgir la civilització dels han, el principal grup ètnic del país i posteriorment les primeres dinasties, el territori de les quals s'aniria expandint després cap al sud.

El riu Groc és en l'origen dels noms de les províncies xineses d'Hebei i Henan, que signifiquen, literal i, respectivament Nord del riu i Sud del riu.