Loess

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Loess

Loess (paraula d'origen alemany en la variant de Suïssa) és un tipus de sòl. Les partícules que formen el loess són de gra molt fi (diàmetre inferior a 0,05 mm) anguloses i formades de quars, feldspat, hornblenda, mica, carbonat de calci i de vegades també argila. Es va formar al Plistocè en les regions properes a una glacera el llim del front de les quals va ser transportat pels vents del sud i de l'est. A la Xina l'origen és diferent, ja que el loess va ser transportat pel vent des de les regions desèrtiques de l'interior i dipositat més a l'est. Els dipòsits de loess són de color groguenc sense estratificar. El gruix és variable des d'1 metre en alguns llocs dels Estats Units a 90 metres com a màxim a la Xina. També es troben dipòsits de Loess de menor extensió a Europa central, l'estepa russa i Argentina. Tenen fama de ser terres fèrtils però a la vegada estan molt subjectes a l'erosió eòlica i hídrica. Sembla que la fertilitat és deguda a la gran capacitat de bescanvi catiònic i a la gran facilitat en disposar d'aigua per part de les arrels. A les praderies dels Estats Units estan recobertes per una lleugera capa rica en matèria orgànica que fa a les terres fèrtils però si desapareix aquest estrat perden la fertilitat. Moltes terres loèssiques d'Europa s'han dedicat tradicionalment al conreu de cereals.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loess