Llim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riba llimosa del riu Avon, prop de Bristol (UK).

El llim és una fracció mineral del sòl composta per partícules amb un diàmetre de 0'063 a 0'002 mm.

Segons un altre criteri els diàmetres dels components del llim es considerarien entre 1/16 i 1/256 mm

Les partícules de llim tenen un gruix intermedi entre la sorra, que són més grosses, i les d'argila, que són més petites.

Les fraccions que formen el llim no s'aprecien al tacte, però es veuen al microscopi òptic.

Les partícules de llim tendeixen a ser irregulars, diferents en la seva forma i rarament llises o polides. Són en la seva gran majoria partícules microscòpiques, essent el quars el mineral dominant

La fracció llim té una certa plasticitat, cohesió i adsorció degut a una pel·lícula d'argila que recobreix les partícules de la fracció llim, però les té en molt menor grau que la pròpia fracció d'argila.[1]

En un sòl agrícola hi són presents unes determinades proporcions de llim, arena i argila que són les que donaran lloc a la classificació granulomètrica final. En el cas de classificar-se com terra franca significa un equilibri entre els tres components, no que aquests estiguin en igual proporció.

Granulometria[modifica | modifica el codi]

Dins de la classificació granulomètrica de les partícules del sòl, els llims ocupen el següent lloc en l'escalafó:

Granulometria
Partícula Mida
Argiles < 0,002 mm
Llims 0,002-0,063 mm
Sorres 0,063-2 mm
Graves 2-32 mm
Còdols 32 mm-25 cm
Blocs >25 cm

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Universidad de Uruguay Propiedades físicas del suelo 2004
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llim Modifica l'enllaç a Wikidata