Mica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Mika.
Mica

Cristalls de biotita, del grup de les miques, sobre ortoclasa, de les muntanyes d'Erongo (Namíbia)
Classificació
Categoria fil·losilicats
Fórmula química X2Y4–6Z8O20(OH,F)4
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí tabular
Color molt variat depenent de la composició: castany, groguenc, verdós, incolora...
Exfoliació en làmines fines i flexibles
Fractura micàcia
Duresa de 2 a 4
Lluïssor nacrada o perlada
Ratlla blanca
Diafanitat transparent o translúcida
Densitat entre 2,7 i 3

Mica és el nom que rep un grup de minerals de la classe dels fil·losilicats. El terme és emprat en el sentit mineralògic probablement des de 1706 i era originalment «smicka», del llatí micare, en al·lusió a l'aparença del material.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Les miques són uns silicats complexos d'alumini, ferro, calci, magnesi i d'altres elements, en diferents proporcions segons l'espècie. Hi ha miques de color negre, les més conegudes i anomenades biotites, blanques, verdes, liles i d'altres colors. Totes elles es caracteritzen per una exfoliació fàcil en làmines flexibles, elàstiques, fines i brillants. Cristal·litzen en el sistema monoclínic.

Químicament, les miques poden tenir la fórmula general:

X2Y4–6Z8O20(OH,F)4

en la qual:

X és K, Na o Ca, o menys comunament Rb, Cs o Ba;
Y és Al, Mg, o Fe, o menys comunament Mn, Cr, Ti, Li, etc.;
Z és principalment Si o Al, però també pot incloure Fe3+ o Ti.

Estructuralment, les miques poden ser classificats com dioctaèdriques (Y = 4) i trioctaèdriques (Y = 6). Si l'ió X és K o Na, la mica és una mica comú, mentre que si l'ió X és Ca, la mica es classifica com una mica fràgil.[1]

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

La mica es troba àmpliament distribuïda i es troba en roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries. S'extreuen grans cristalls de mica de pegmatites granítiques per a diverses aplicacions.

Fins al segle xix, els cristalls grans de mica eren bastant rars i cars a la vegada, com a resultat del limitat abastiment a Europa. No obstant això, el seu preu es va reduir dràsticament quan van ser trobades i extrets grans reserves a l'Àfrica i l'Amèrica del Sud a començaments de segle. El cristall més gran documentat de mica (flogopita) va ser trobat a la mina Lacey, Ontàrio (Canadà), el qual mesura 10 × 4,3 × 4,3 m i pesa al voltant de 330 tones.[2] També es van trobar cristalls de mida similar a Carèlia, Rússia.[3]

La hipòtesi de la vida entre les capes de mica[modifica | modifica el codi]

Segons una hipòtesi, desenvolupada per Helen Hansma de la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara, la vida podria haver-se originat entre les exfoliacions de la mica.[4] Segons aquesta hipòtesi els compartiments estructurats que forma la mica podrien haver aixoplugat molècules que serien les que haurien originat les cèl·lules.

Minerals del grup[modifica | modifica el codi]

Els minerals que componen aquest grup són: aluminoceladonita, anandita, aspidolita, biotita, bityita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, cromoceladonita, cromofil·lita, clintonita, ephesita, ferro-aluminoceladonita, ferroceladonita, ferrokinoshitalita, flogopita, ganterita, glauconita, hendricksita, il·lita, kinoshitalita, lepidolita, luanshiweiita-2M1, margarita, masutomilita, montdorita, moscovita, nanpingita, norrishita, oxikinoshitalita, oxiflogopita, phengita, polilithionita, preiswerkita, roscoelita, shirokshinita, shirozulita, siderofil·lita, sokolovaita, suhailita, tainiolita, tetraferriflogopita, tobelita, trilithionita, voloshinita, yangzhumingita i zinnwaldita.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) An Introduction to the Rock Forming Minerals, Longman, ISBN 0-582-44210-9
  2. P. C. Rickwood. «The largest crystals». American Mineralogist, 66, 1981, pàg. 885–907.
  3. «The giant crystal project site». [Consulta: 2009-06-06].
  4. Helen Greenwood Hansma. Possible origin of life between mica sheets. Journal of Theoretical Biology, 2010; 266 (1): 175 DOI: 10.1016/j.jtbi.2010.06.016
  5. «Mica Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 novembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mica Modifica l'enllaç a Wikidata