Biotita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Biotita

Agregats de biotita provinents d'Ochtendung, Alemanya
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química K(Mg, Fe2+)3[(OH)2 (Al, Fe3+)Si3O10]
Propietats fisicoquímiques:
Color marró fosc, marró-verd, negre
Sistema cristal·lí monoclínic
Exfoliació {001} excel·lent
Duresa en l'escala de Mohs 2,5 a 3
Lluïssor vítria, nacrada, opaca
Ratlla blanca, gris
Densitat 2,8 a 3,2
Referències [1]

La biotita és una sèrie o un subgrup del grup de les miques, també conegut com a sèrie biotita-flogopita. Va ser anomenada així en 1847 per Johann Friedrich Ludwig Hausmann en honor del físic francès i mineralogista Jean Baptiste Biot (1774-1862), que va estudiar les propietats òptiques de les miques. Biot i el seu soci, Félix Savart, van descobrir que un corrent elèctric en un filferro produeix un camp magnètic. Va ser desacreditada com a espècie el 1999. La biotita també és coneguda com a mica negra, lepidomelana, meroxè, odenita, oderita i odita.

El subcomitè sobre la nomenclatura de les miques de l'Associació Mineralògica Internacional ha recomanat que el terme biotita s'utilitzi per a una sèrie que inclou flogopita, siderofil·lita, annita i eastonita, deixant llavors de considerar-lo com un nom de l'espècie. En aquesta sèrie s'ha d'incloure també la fluoroflogopita i la fluorotetraferriflogopita. El terme s'empra amb més freqüència per a les miques riques en ferro de finals de la sèrie, incloent l'annita, la fluorannita, la tetra-ferri-annita i la siderofil·lita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Biotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biotita