Oxiflogopita
 Oxiflogopita | |
|---|---|
| Fórmula química | K(Mg,Ti,Fe)₃[(Si,Al)₄O10](O,F)₂ |
| Epònim | oxigen i flogopita  |
| Localitat tipus | Rothenberg, Bell, Mendig, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,3165(1) Å; b = 9,2000(2) Å; c = 10,0602(2) Å; β = 100,354(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | marró fosc a gairebé negre |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | marró |
| Densitat | 3,06(1) g/cm³ (mesurada); 3,086 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,625(3) nβ = 1,668(1) nγ = 1,669(1) |
| Birefringència | δ = 0,044 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 17° |
| Dispersió òptica | r < v, forta |
| Impureses comunes | Fe, Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2009-069 |
| Símbol | Ophl |
| Referències | [1] |
L'oxiflogopita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la biotita. Rep el nom per la seva relació química amb la flogopita.
Característiques[modifica]
L'oxiflogopita és un silicat de fórmula química K(Mg,Ti,Fe)₃[(Si,Al)₄O10](O,F)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma cristalls toscos de color marró fosc a cristalls prismàtics negres de fins a 1,5 mm, o aplanats de fins a 4 × 4 × 0,2 mm, en cavitats de basalt alcalí. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oxiflogopita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Rothenberg, a la localitat alemanya de Bell, a Eifel (Renània-Palatinat). També ha estat descrita a Graulay, a la localitat de Hillesheim (també a Eifel); a la pedrera Michelsberg, a Eberbach (Baden-Württemberg); a Zirkel Mesa, al comtat de Sweetwater (Wyoming, Estats Units), i al meteorit Chassigny, un meteorit marcià que va caure a la localitat francesa de Chassigny el 3 d'octubre de 1815.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Oxyphlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2018].
- ↑ «Chassigny Martian meteorite, Chassigny, Haute-Marne, Grand Est, France» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2018].