Saliotita
 Saliotita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Li,Na)Al₃(AlSi₃O10)(OH)₅ |
| Epònim | Pierre Saliot (en)   |
| Localitat tipus | Afloraments d'esquists, Tabernas, Província d'Almeria, Andalusia, Espanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.18 |
| Dana | 71.4.2.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,15 Å; b = 8,91 Å; c = 23,83 Å; β = 94,23° |
| Color | incolor a blanc |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,580 a 1,590 nβ = 1,580 a 1,590 nγ = 1,590 a 1,600 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Angle 2V | mesurat: 30° a 50° |
| Dispersió òptica | petita |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-018 |
| Símbol | Sal |
| Referències | [1] |
La saliotita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'esmectita. Rep el nom en honor de Pierre Saliot, professor de geologia del laboratori de geologia de l'Ecole Normale Superieure de França.
Característiques[modifica]
La saliotita és un silicat de fórmula química (Li,Na)Al₃(AlSi₃O10)(OH)₅. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3. És una interstratificació ordenada 1:1 regular de cookeïta i paragonita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta als afloraments d'esquists propers a la localitat de Tabernas, a la província d'Almeria (Andalusia, Espanya). També ha estat descrita als afloraments de metapelita de Salobreña, a la província de Granada, també a Andalusia. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.