Sudoïta
 Sudoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg₂Al₃(Si₃Al)O10)(OH)₈ |
| Epònim | Toshio Sudō (en)  |
| Localitat tipus | Formació Knollenberg Keuper, Lützelbach, Plochingen, Regió d'Stuttgart, Baden-Württemberg, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.55 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.23 |
| Dana | 71.4.1.3 |
| Heys | 16.19.21 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,23 Å; b = 9,07 Å; c = 14,28 Å; β = 97,03° |
| Color | blanc a verd clar |
| Duresa | 2,5 a 3,5 |
| Lluïssor | nacrada, terrosa |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,581 a 1,583 nβ = 1,584 a 1,589 nγ = 1,591 a 1,601 |
| Birefringència | δ = 0,010 a 0,018 |
| Angle 2V | mesurat: 64° a 70°, calculat: 68° a 72° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Impureses comunes | Ti, Mn, Ca, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1966-027 |
| Any d'aprovació | 1966 |
| Símbol | Sud |
| Referències | [1] |
La sudoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la clorita. NomenatRep el nom en honor de Toshio Sudo (1911-2000), professor de mineralogia de la Universitat de Tòquio, al Japó. La tosudita també és anomenat en honor seu.
Característiques[modifica]
La sudoïta és un silicat de fórmula química Mg₂Al₃(Si₃Al)O10)(OH)₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la formació Knollenberg Keuper, a la localitat de Plochingen, a la regió d'Stuttgart (Baden-Württemberg, Alemanya). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció d'Oceania i l'Antàrtida.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sudoïta |