Moscovita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moscovita
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química KAl2[(OH, F)2 AlSi3O10]
Propietats fisicoquímiques:
Color blanc, gris, blan platejat, marronós, verdós, verd-groc
Sistema cristal·lí monoclínic
Exfoliació {001} excel·lent, micàcia
Duresa en l'escala de Mohs 2 a 2,5
Lluïssor nacrada, vítria, sedosa
Ratlla blanca
Densitat 2,7 a 2,8
Varietats més comunes
Varietats

Sericita: morfologia criptocristal·lina.
Hidromoscovita: amb més OH i menys K.
Fengita: més Si i menys H2O.
Mariposita: més Si i un 1% de Cr2O3.

Fuchsita: fins a un 5% de Cr2O3.

La moscovita és un mineral del grup dels silicats, subgrup fil·losilicats i dins d'aquest pertany a les miques aluminoses. Químicament és un aluminosilicat de potassi i alumini, que pot portar magnesi, crom i una gran varietat d'altres elements en les seves nombroses varietats.

És l'espècie més comuna del grup de les miques, és coneguda com a mica blanca omica potàssica pel color platejat i la seva brillantor nacrada. Presenta un hàbit laminar, en cristalls tabulars de contorn hexagonal o en làmines flexibles i elàstiques.

Se li va posar nom el 1850 per Moscovia, antic nom d'una província russa, on grans cristalls d'aquest mineral s'empraven com substitut del vidre en finestres, a qui anomenaven "cristall de Moscovia".

Ambient de formació[modifica | modifica el codi]

La moscovita és component mineral primari en moltes roques ígnies de tipus àcid, com en granits i pegmatites. Tot i que els grans cristalls apareixen en pegmatites, també s'hi troba en roques metamòrfiques com gneis, pissarres, micacites, cornianes, i també a seves corresponents roques sedimentàries detrítiques, com als gresos, argilites, etc.

Els minerals que apareixen típicament associats a la moscovita són el quars, els feldspats, el beril i la turmalina.

Localització, extracció i ús[modifica | modifica el codi]

El mineral de moscovita és molt comú en mines de tot el món, si bé són notables els jaciments d'Índia, Pakistan, Brasil i nombroses localitats dels Estats Units. A Espanya les mines més importants són les de Garcirrey (Salamanca).

S'empra com a material aïllant elèctric en aparells elèctrics, per les seves excel·lents propietats dielèctriques i de resistència a la calor. La moscovita laminar s'utilitza en portes de forns i estufes, com aïllant tèrmic incombustible.

També s'empra com additiu en l'elaboració de paper, en forma de pols de mica juntament amb oli, per a impressió de teixits, com lubrificant i com absorbent de la nitroglicerina.

Per als col·leccionistes, aïllat no és un mineral important, però associat a altres minerals els proporciona una gran bellesa que augmenta el seu valor.

Varietats principals[modifica | modifica el codi]

Alurgita[modifica | modifica el codi]

Amb fórmula K2(Mg,Al)4-5(Al,Si)8O20(OH)4 és una varietat de moscovita de color porpra. Va ser classificada en 1959 com una varietat intermèdia entre leucofilita i moscovita.

Astrolita[modifica | modifica el codi]

Moscovita en hàbit d'agregats esfèrics, compostos de cristalls tabulars en disposició radial.

Oellacherita[modifica | modifica el codi]

Varietat de moscovita amb fórmula química (K,Ba)(Al,Mg)2[(OH)2|AlSi3O10], rica en bari. Es va descriure per primera vegada en Trento (Itàlia). Altres varietats relacionades amb aquesta són la bari-crom-moscovita i la bari-vanadi-moscovita, riques en els metalls amb què s'anomenen.

Chacaltaíta[modifica | modifica el codi]

Varietat verda de moscovita, semblant al verd de la clorita. Anomenada així al ser trobada per primera vegada a la mina de Chacaltaya, al Departament de La Paz, (Bolivia).

Damourita[modifica | modifica el codi]

Varietat de color verdós clar o vermellós clar, descrita per primera vegada el 1845. Es caracteritza per ser de gra molt fi, pel que té un aspecte massiu més que el típic laminar de es miques, sovint fins i tot aparença fibrosa quan els cristalls s'orienten en la mateixa direcció.

Fuchsita o cromo-moscovita[modifica | modifica el codi]

La fuchsita és una varietat de moscovita verda. Obté aquest color pel seu alt contingut en crom, que substitueix l'alumini a l'estructura cristal·lina per crom trivalent. Originalment descrita a Tirol (Àustria), és la varietat més comuna després de la moscovita. Rep el seu nom del mineralogista alemany Johann Nepomuk von Fuchs (1774 - 1856).[1]

Verdita[modifica | modifica el codi]

És una varietat de fuchsita comercialitzada com pedra ornamental, originària de Sud-àfrica, que en realitat és una fuchsita amb impureses d'albita, clorita, corindó, diàspora, margarida, quars, rútil i talc.

Gilbertita[modifica | modifica el codi]

Varietat compacta de moscovita, trobada en centroeuropa i algunes altres localitzacions.

Il·lita[modifica | modifica el codi]

La il·lita és essencialment una moscovita pobre en potassi. Es troba típicament com a masses de gra molt fi de color blanc grisenc a gris platejat, de vegades gris-verdosa.

Liti-moscovita[modifica | modifica el codi]

Varietat amb liti i hàbit típic de les miques.

Fengita[modifica | modifica el codi]

Amb fórmula K (Al, Mg) 2 (Al, Si) 4 O 10 (OH) 2 , la fengita és la varietat de moscovita rica en silici.

Mariposita[modifica | modifica el codi]

Es denomina així a una varietat de fengita de color verd, per tenir en la seva composició crom en lloc de magnesi. Es pot considerar l'equivalent a una fuchsita rica en silici. Rep el nom per ser descoberta en la mina Mariposa, a Califòrnia (Estats Units). La seva fórmula és K (Al, Cr) 2 (Al, Si) 4 O 10 (OH) 2 .

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fuchsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moscovita