Moscovita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moscovita
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química KAl2[(OH, F)2 AlSi3O10]
Propietats fisicoquímiques:
Color blanc, gris, blan platejat, marronós, verdós, verd-groc
Sistema cristal·lí monoclínic
Exfoliació {001} excel·lent, micàcia
Duresa en l'escala de Mohs 2 a 2,5
Lluïssor nacrada, vítria, sedosa
Ratlla blanca
Densitat 2,7 a 2,8
Varietats més comunes
Varietats Sericita: morfologia criptocristal·lina.

Hidromoscovita: amb més OH i menys K.
Fengita: més Si i menys H2O.
Mariposita: més Si i un 1% de Cr2O3.

Fuchsita: fins a un 5% de Cr2O3.

La moscovita és un mineral del grup dels silicats, subgrup fil·losilicats y dins d'aquest pertany a les miques aluminós. Químicament és un aluminosilicato de potassi i alumini, que pot portar magnesi, crom (varietat fucsita) i una gran varietat d'altres elements en les seves nombroses varietats.

És l'espècie més comuna del grup de les miques, és coneguda commica blanca omica potàssica pel color platejat i la seva brillantor nacrat. Presenta un hàbit laminar, en cristalls tabulars de contorn hexagonal o en làmines flexibles i elàstiques.

Se li va posar nom al 1850 per Moscovia, antic nom d'una província russa, on grans cristalls d'aquest mineral s'empraven com substitut del vidre en finestres, a qui anomenaven "cristall de Moscovia".

Taula de continguts

Varietats principals [modifica]

Alurgita [modifica]

K2(Mg,Al)4-5(Al,Si)8O20(OH)4

Varietat de moscovita de color porpra. Va ser classificada en 1959 com una varietat intermèdia entre leucofilita i moscovita.

Astrolita [modifica]

Moscovita en hàbit d'agregats esfèrics, compostos de cristalls tabulars en disposició radial.

Oellacherita [modifica]

(K,Ba)(Al,Mg)2[(OH)2|AlSi3O10]

Varietat de moscovita enriquida en bari. Es va descriure per primera vegada en Trento (Itàlia). Altres varietats relacionades amb aquesta són labari-crom-moscovita i labari-vanadi-moscovita, enriquides en els metalls amb què s'anomenen.

Chacaltaíta [modifica]

Varietat verda de moscovita, semblant al verd de la clorita. Anomenada així al ser trobada per primera vegada a la mina de Chacaltaya, al Departament de La Pau, (Bolivia).

Damourita [modifica]

Varietat de color verdós clar o vermellós clar, descrita per primera vegada al 1845. Es caracteritza per ser de gra molt fi, pel que té un aspecte massiu més que el típic laminar de es miques, sovint fins i tot aparença fibrosa quan els cristalls s'orienten en la mateixa direcció.

Fuchsita o cromo-moscovita [modifica]

Varietat de moscovita verda pel seu alt contingut en crom-en l'estructura cristal·lina l'alumini és substituït per crom trivalent-. Originalment descrita a Tirol (Àustria), és la varietat més comuna-després de la moscovita normalment amb àmplia distribució per tot el món.

Verdita [modifica]

És una varietat de fuchsita comercialitzada com pedra ornamental, originària de Sud-àfrica, que en realitat és una fuchsita amb impureses de albita, clorita, corindó, diàspora, margarida, quars, rútil i talc.

Gilbertita [modifica]

Varietat compacta de moscovita, trobada en centroeuropa i algunes altres localitzacions.

Liti-moscovita [modifica]

Varietat amb liti i hàbit típic de les miques.

Fengita [modifica]

K (Al, Mg)  2 </ sub> (Al, Si)  4 </ sub> O  10 </ sub> (OH)  2 </ sub>

La fengita és la varietat de moscovita enriquida en silici.

Papallonetes [modifica]

K (Al, Cr)  2 </ sub> (Al, Si)  4 </ sub> O  10 </ sub> (OH)  2 </ sub>

Es denomina així a una varietat de fengita de color verd, per tenir en la seva composició crom en lloc de magnesi. Es pot considerar l'equivalent a una fuchsita enriquida en silici. Es va nomenar per ser descoberta en la mina Papallona de Califòrnia (Estats Units).

Ambient de formació [modifica]

La moscovita és component mineral primari en moltes roques ígnies de tipus àcid, com en granit si pegmatita s. Els grans cristalls apareixen en pegmatitas.

També en roques metamòrfiques com gneis és,  pissarres, micacites s, corniana s, així com també és les seves corresponents roques sedimentàries detrítiques, com les gres s, argilitas s, etc.

Minerals que apareixen típicament associats a la moscovita són el quars, feldspat s, beril i turmalina.

Localització, extracció i ús [modifica]

El mineral de moscovita és molt comú en mines de tot el món, si bé són notables els jaciments de Índia, Pakistan, Brasil i moltes localitats de Estats Units. A Espanya les mines més importants són les de Garcirrey ( Salamanca).

S'empra com a material aïllant elèctric en aparells elèctrics, per les seves excel.lents propietats dielèctriques i de resistència a la calor. La moscovita laminar s'utilitza en portes de forns i estufes, com aïllant tèrmic incombustible.

També s'usa com additiu en l'elaboració de paper, en forma de pols de mica juntament amb oli, per a impressió de teixits, com lubrificant i com absorbent de la nitroglicerina .

Per als col leccionistes no és un mineral important aïllat, però associat a altres minerals els proporciona una gran bellesa que augmenta el seu valor.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moscovita