Beril

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beril
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química Be3Al2(SiO3)6
Nickel-Strunz 09.CJ.05
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí hexagonal
Hàbit cristal·lí prismàtic a cristalls tabulars; radial, columnar; granular to massiva
Estructura cristal·lina a = 9.21 Å, c = 9.19 Å; Z = 2
Simetria hexagonal, dihexagonal, dipiramidal
Sistema H-M (6/m 2/m 2/m)
Grup espacial: P 6/mmc
Massa molar 537.50
Color verd, blau, groc, incolora, rosa i altres
Macles rara
Exfoliació Imperfecta a {0001}
Fractura concoïdal a irregular
Tenacitat fràgil
Duresa 7.5 - 8
Lluïssor vítrea a resinosa
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2.76
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1.564–1.595
nε = 1.568–1.602
Birefringència δ = 0.0040–0.0070
Pleocroisme feble
Fluorescència cap (alguns materials de farciment de fractures que s'utilitzen per millorar la claredat de la maragda són fluorescents, però la pedra en si no)
Referències [1][2][3]
Varietats més comunes
Aiguamarina de color verd clar, verd marí
Maragda de color verd, pedra preciosa
Morganita de color rosa
Heliodor de color groc
Beril vermell de color vermell grosella
Goshenita de color transparent

El beril és un mineral de la classe dels silicats amb la fórmula química Be3Al2(SiO3)6. És un ciclosilicat de beril·li i i alumini.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Els cristalls hexagonals de beril poden ser molt petits o aconseguir una grandària de diversos metres. Els cristalls acabats són relativament rars. El beril exhibeix fractura concoïdal, té una duresa de 7,5-8 en l'escala de Mohs i una densitat relativa de 2,63-2,80. Té una lluïsor vítria i pot ser transparent o translúcid. La seva ruptura és poc basal i el seu hàbit és bipiramidal dihexagonal.

El beril pur és incolor, però sovint està tintat per impureses, sent possibles els colors verd, blau, groc, vermell i blanc. El nom procedeix de la paraula grega Βήρυλλος beryllos, al·lusiva al color blau verdós de l'aiguamarina.

Formació[modifica | modifica el codi]

El beril es troba amb gran freqüència a les pegmatites granítiques, però també es troba en esquists de mica als Urals i sovint associat amb menes d'estany i tungstè. El beril es troba en certs països europeus com Àustria, Alemanya i Irlanda. També es troba a Madagascar (especialment la morganita). La font més famosa de maragdes al món està en Muzo i Chivor (Boyacá, Colòmbia), on fan una aparició única en roca calcària. Les maragdes també es troben en Transvaal (Sud-àfrica), Mines Gerais (Brasil) i prop de Mursinka als Urals. Les pegmatites de Nova Anglaterra (Estats Units) han produït alguns dels berils més grans trobats fins ara, incloent un vidre massiu de 5,5 per 1,2 m amb una massa d'unes 18 t.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Aeroides

L'aeroides és la varietat de beril de color blau pàl·lid.[4]

Aiguamarina

L'aiguamarina és la varietat de beril de color verd marí amb fórmula Be3Al2Si6O18. És una gemma molt preuada en joieria per la seva alta duresa que permet gran diversitat de talls. El to blavós o verdós que presenta es deu a la presència de Fe2+ o Fe3+ respectivament.[5]

Alcali-beril

L'alcali-beril és la varietat de beril amb un alt contingut en àlcalis (Li2O 2%, Na2O a 4%, K2O a 2%, Rb2O a 1,3%, i Cs2O a 4,6%).[6]

Goshenita

La goshenita és la varietat incolora del beril. Rep el seu nom de la localitat de Goshen, Massachusetts (Estats Units).[7]

Maragda
Maragda

La maragda és la varietat de color verd, degut a traces d'un cromòfor com pot ser el crom o el vanadi.[8]

Maxixe

El maxixe, o beril blau, és la varietat d'aquest color. Una varietat pleocroica sensible a la llum que conté un 2,8% de Cs2O i un 1% Li2O. Rep aquest nom ja que va ser descobert a la mina Maxixe, a Minas Gerais (Brasil).[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Beryl mineral information and data, Mindat
  2. Beryl Webmineral
  3. Handbook of Mineralogy
  4. «Aeroides» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  5. «Aquamarine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  6. «Alkali-beryl» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  7. «Goshenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  8. «Emerald» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  9. «Blue Beryl (Maxixe)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beril Modifica l'enllaç a Wikidata