Estany (element)
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| General | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom, símbol, nombre | Estany, Sn, 50 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sèrie química | Metall del bloc p | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Grup, període, bloc | 14, 5 , p | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densitat, duresa Mohs | 7310 kg/m3, 1,5 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aparença | Gris platejat brillant |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pes atòmic | 118,710 uma | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi mitjà† | 145 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi atòmic calculat | 145 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi covalent | 141 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi de Van der Waals | 217 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Configuració electrònica | [Kr]4d10 5s2 5p2 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estats d'oxidació (Òxid) | 4,2 (amfòter) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Tetraèdrica | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estat de la matèria | Sòlid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt de fusió | 505,08 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullició | 2875 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 295,8 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de fusió | 7,029 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pressió de vapor | 5,78 x 10-21 Pa a 505 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Velocitat del so | 2500 m/s a 293,15 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Informació diversa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 1,96 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Calor específica | 228 J/(kg*K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat elèctrica | 9,17 106 m-1·ohm-1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 66,6 W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1er Potencial d'ionització | 708,6 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2on potencial d'ionització | 1411,8 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 3er potencial d'ionització | 2943,0 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 4rt potencial d'ionització | 3930,3 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 5è potencial d'ionització | 7456 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'estany és un element químic de nombre atòmic 50 situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Sn i presenta característiques químiques similars a les dels seus veïns del grup 14, el germani i el plom, com els dos estats possibles d'oxidació, +2 i +4. L'estany és el 49è element més abundant a la natura i té 10 isòtops estables, el nombre més elevat de la taula periòdica.
Taula de continguts |
[edita] Caracerístiques principals
És un metall platejat, mal·leable, no s'oxida fàcilment en aire i és resistent a la corrosió. Es troba en molts aliatges i s'usa per a recobrir altres metalls protegint-los de la corrosió. Una de les seves característiques més vistoses és que en determinades condicions ambientals forma la pesta de l'estany.
[edita] Obtenció
L'estany no es troba en estat pur a la natura, cal extreure'l dels compostos dels que forma part, habitualment cassiterita (SnO2), la única font comercialment important d'estany, tot i que també es poden obtenir petites quantitats a partir de sulfurs com l'estannita, la cilindrita, o la franckeita. Els minerals que contenen estany es troben gairebé sempre associats a les roques granítiques, que quant contenen el mineral tenen al voltant d'un 1% d'òxid d'estany.[1]
La major part de la producció d'estany, un 80%, procedeix de l'explotació de dipòsits secundaris, dipositats en el passat a les valls o al mar. El gener del 2008 s'estimaven unes reserves econòmicament explotables de 6.1 milions de tones, amb unes reserves totals d'uns 11 milions de tones.
S'estima que amb la tecnologia i el ritme actual de consum les reserves explotables d'estany s'esgotaran en 40 anys.[2] Tot i que hi ha previsions més pessimistes com les de Lester Brown que ha suggerit que amb un increment del 2% anual de les extraccions només hi ha reserves per a 20 anys d'explotació minera.[3] L'estimació de les reserves d'estany ha variat al llarg de la història en funció de la dinàmica de les possibilitats econòmiques i el desenvolupament de la tecnologia minera:
| Estimació de les reserves d'estany econòmicament explotables (milions de tones)[1] |
|
|---|---|
| 1965 | 4.265 |
| 1970 | 3.930 |
| 1975 | 9.060 |
| 1980 | 9.100 |
| 1985 | 3,060 |
| 1990 | 7.100 |
| 2008 | 6.100[4] |
[edita] Història
L'estany (del llatí stannum) fou un dels primers metalls coneguts, cap al 3.500 a.c. ja s'utilitzava per a endurir el coure, obtenint així l'aliatge de bronze. Es considera que la mineria d'estany començà a Cornwall i Devon i s'escampà gràcies al comerç a les civilitzacions del Mediterrani. Tot i això, l'estany pur no es començà a utilitzar fins al segle VII. L'última mina d'estany a South Crofty, prop de Camborne tancà el 1998, després de 4.000 anys de mineria.
La paraula anglosaxona per a designar l'estany és tin, i té antecedents en moltes llengües germàniques i celtes. Alguns autors, especulen que la paraula prové d'una llengua preindoeuropea.
[edita] Aliatges
El seu aliatge amb plom (50% plom i 50% estany) forma la soldadura, utilitzada per soldar conductors electrònics, per la seva baixa temperatura de fusió, que la fa ideal per a aquesta aplicació ja que facilita la seva fosa i disminueix les probabilitats de danys en els circuits i peces electròniques. També el bronze conté estany.
[edita] Isòtops
L'estany és l'element amb el nombre més gran d'isòtops estables (deu). A més, es coneixen 28 isòtops inestables de l'element.
[edita] Efectes biològics de composts orgànics d'estany
Les petites quantitats de compostos orgànics d'estany que es troben en els aliments no és nociva per als humans. Alguns compostos d'estany orgànics, com l'òxid de tributilestany són tòxics i són utilitzats com a fungicides industrials i bactericides.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Tin: From Ore to Ingot». International Tin Research Institute, 1991. [Consulta: 7-6-2009].
- ↑ «How Long Will it Last?». New Scientist, vol. 194, 2605 (26 de maig, 2007), pàg. 38–39.
- ↑ Brown, Lester. Plan B 2.0. W.W. Norton, 2006, 109. ISBN 978-0393328318.
- ↑ Carlin, Jr., James F.. «Mineral Commodity Summary 2008: Tin» (PDF). United States Geological Survey.
[edita] Bibliografia
- CRC contributors. David R. Lide (editor): Handbook of Chemistry and Physics, 87a edició. Boca Raton (Florida): CRC Press, Taylor & Francis Group, 2006. ISBN 0-8493-0487-3.
- Emsley, John. «Tin», Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. Oxford (Regne Unit): Oxford University Press, 2001, 445–450. ISBN 0198503407.
- Stwertka, Albert. «Tin», Guide to the Elements, Revised. Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-508083-1.
- Greenwood, N. N.; Earnshaw, A.. Chemistry of the Elements, 2a edició. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1997. ISBN 0-7506-3365-4.
- MacIntosh, Robert M.. «Tin», Clifford A. Hampel (editor): The Encyclopedia of the Chemical Elements. Nova York: Reinhold Book Corporation, 1968, 722–732. LCCN 68-29938.
- Heiserman, David L.. «Element 50: Tin», Exploring Chemical Elements and their Compounds. Nova York: TAB Books, 1992. ISBN 0-8306-3018-X.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- ATSDR en Espanyol - ToxFAQs™: Estany (castellà)
