Reni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reni
75Re
TungstèReniOsmi
Tc

Re

Bh
Aspecte
Blanc platejat
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Reni, Re, 75
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 76, d
Pes atòmic estàndard 186,207
Configuració electrònica [Xe] 4f14 5d5 6s2
2, 8, 18, 32, 13, 2
Configuració electrònica de Reni
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
21,02 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
18,9 g·cm−3
Punt de fusió 3.459 K, 3.186 °C
Punt d'ebullició 5.869 K, 5.596 °C
Entalpia de fusió 60,43 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 704 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 25,48 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 3.303 3.614 4.009 4.500 5.127 5.954
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, 0, -1
(òxid àcid feble)
Electronegativitat 1,9 (escala de Pauling)
Energies d'ionització
(més)
1a: 760 kJ·mol−1
2a: 1.260 kJ·mol−1
3a: 2.510 kJ·mol−1
Radi atòmic 137 pm
Radi covalent 151±7 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Reni té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (20 °C) 193 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 48,0 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica 6,2 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 4.700 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 463 GPa
Mòdul de cisallament 178 GPa
Mòdul de compressibilitat 370 GPa
Coeficient de Poisson 0,30
Duresa de Mohs 7,0
Duresa de Vickers 2.450 MPa
Duresa de Brinell 1.320 MPa
Nombre CAS 7440-15-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del reni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
185Re 37,4% 185Re és estable amb 110 neutrons
187Re 62,6% 4,12×1010 a α 1,653 183Ta
β 0,0026 187Os

El reni és un element químic de nombre atòmic 75 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements que té com a símbol Re.

És un metall de transició blanc platejat, pesant, que es troba rarament en la naturalesa. El reni s'obté com a subproducte del tractament de minerals de molibdè essencialment del mineral molibdenita. Ha estat l'últim element que s'ha pogut trobar en la naturalesa. S'empra principalment formant part en catalitzadors.

Propietats principals[modifica | modifica el codi]

El reni és un metall blanc platejat, brillant, i té un dels punts de fusió més alts de tots els metalls, només superat pel wolframi. A més és un dels més densos, només superat pel platí, l'iridi i l'osmi. Es presenten en un ampli rang d'estats d'oxidació: -1, +1, +2, +3, +4, +5, +6 i +7, sent els més comuns el +7, +6, +4, +2 i -1.

Se sol comercialitzar en forma de pols, però es pot obtindre en forma compacta, amb una major densitat. Quan s'escalfa i es torna a refredar, resulta ser dúctil pel que es pot treballar amb ell. Els aliatges de reni-molibdè són superconductores a 10 K.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press. (anglès)