Reni
| Reni | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
75Re
|
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
| Aparença | ||||||||||||||||||||||
| Blanc platejat |
||||||||||||||||||||||
| Propietats generals | ||||||||||||||||||||||
| Nom, símbol, nombre | Reni, Re, 75 | |||||||||||||||||||||
| Categoria d'elements | Metalls de transició | |||||||||||||||||||||
| Grup, període, bloc | 7, 6, d | |||||||||||||||||||||
| Pes atòmic estàndard | 186,207 | |||||||||||||||||||||
| Configuració electrònica | [Xe] 4f14 5d5 6s2 2, 8, 18, 32, 13, 2 |
|||||||||||||||||||||
| Propietats físiques | ||||||||||||||||||||||
| Fase | Sòlid | |||||||||||||||||||||
| Densitat (prop de la t. a.) |
21,02 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||
| Densitat del líquid en el p. f. |
18,9 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||
| Punt de fusió | 3.459 K, 3.186 °C | |||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullició | 5.869 K, 5.596 °C | |||||||||||||||||||||
| Entalpia de fusió | 60,43 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 704 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||
| Capacitat calorífica molar | 25,48 J·mol−1·K−1 | |||||||||||||||||||||
| Pressió de vapor | ||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
| Propietats atòmiques | ||||||||||||||||||||||
| Estats d'oxidació | 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, 0, -1 (òxid àcid feble) |
|||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 1,9 (escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||
| Energies d'ionització (més) |
1a: 760 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||
| 2a: 1.260 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||
| 3a: 2.510 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||
| Radi atòmic | 137 pm | |||||||||||||||||||||
| Radi covalent | 151±7 pm | |||||||||||||||||||||
| Miscel·lània | ||||||||||||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Hexagonal |
|||||||||||||||||||||
| Ordenació magnètica | Paramagnètic[1] | |||||||||||||||||||||
| Resistivitat elèctrica | (20 °C) 193 nΩ·m | |||||||||||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 48,0 W·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||
| Dilatació tèrmica | 6,2 µm/(m·K) | |||||||||||||||||||||
| Velocitat del so (barra prima) | (20 °C) 4.700 m·s−1 | |||||||||||||||||||||
| Mòdul d'elasticitat | 463 GPa | |||||||||||||||||||||
| Mòdul de cisallament | 178 GPa | |||||||||||||||||||||
| Mòdul de compressibilitat | 370 GPa | |||||||||||||||||||||
| Coeficient de Poisson | 0,30 | |||||||||||||||||||||
| Duresa de Mohs | 7,0 | |||||||||||||||||||||
| Duresa de Vickers | 2.450 MPa | |||||||||||||||||||||
| Duresa de Brinell | 1.320 MPa | |||||||||||||||||||||
| Nombre CAS | 7440-15-5 | |||||||||||||||||||||
| Isòtops més estables | ||||||||||||||||||||||
| Article principal: Isòtops del reni | ||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
El reni és un element químic de nombre atòmic 75 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements que té com a símbol Re.
És un metall de transició blanc platejat, pesant, que es troba rarament en la naturalesa. El reni s'obté com a subproducte del tractament de minerals de molibdè essencialment del mineral molibdenita. Ha estat l'últim element que s'ha pogut trobar en la naturalesa. S'empra principalment formant part en catalitzadors.
Propietats principals [modifica]
El reni és un metall blanc platejat, brillant, i té un dels punts de fusió més alts de tots els metalls, només superat pel wolframi. A més és un dels més densos, només superat pel platí, l'iridi i l'osmi. Es presenten en un ampli rang d'estats d'oxidació: -1, +1, +2, +3, +4, +5, +6 i +7, sent els més comuns el +7, +6, +4, +2 i -1.
Se sol comercialitzar en forma de pols, però es pot obtindre en forma compacta, amb una major densitat. Quan s'escalfa i es torna a refredar, resulta ser dúctil pel que es pot treballar amb ell. Els aliatges de reni-molibdè són superconductores a 10 K.
Referències [modifica]
- ↑ Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press. (anglès)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reni |