Mercuri (element)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mercuri
80Hg
ormercurital·li
Cd

Hg

Cn
Aspecte
Platejat



Línies espectrals del mercuri (l'ultraviolat no es veu)
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Mercuri, Hg, 80
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 126, d
Pes atòmic estàndard 200,59(2)
Configuració electrònica [Xe] 4f14 5d10 6s2
2, 8, 18, 32, 18, 2
Configuració electrònica de Mercuri
Propietats físiques
Fase Líquid
Densitat
(prop de la t. a.)
13,534 g·cm−3
Punt de fusió 234,32 K, -38,83 °C
Punt d'ebullició 629,88 K, 356,73 °C
Punt crític 1.750 K, 172,00 MPa
Entalpia de fusió 2,29 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 59,11 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 27,983 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 315 350 393 449 523 629
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 2 (mercúric), 1 (mercurós)
(òxid bàsic feble)
Electronegativitat 2,00 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 1.007,1 kJ·mol−1
2a: 1.810 kJ·mol−1
3a: 3.300 kJ·mol−1
Radi atòmic 151 pm
Radi covalent 132±5 pm
Radi de Van der Waals 155 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Romboèdrica
Mercuri té una estructura cristal·lina romboèdrica
Ordenació magnètica Diamagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (25 °C) 961nΩ·m
Conductivitat tèrmica 8,30 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 60,4 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (líquid, 20 °C) 1.451,4 m·s−1
Nombre CAS 7439-97-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del mercuri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
194Hg sin 444 a ε 0,040 194Au
195Hg sin 9,9 h ε 1,510 195Au
196Hg 0,15% >2,5×1018 a α 2,0273 192Pt
β+β+ 0,8197 196Pt
197Hg sin 64,14 h ε 0,600 197Au
198Hg 9,97% 198Hg és estable amb 118 neutrons
199Hg 16,87% 199Hg és estable amb 119 neutrons
200Hg 23,1% 200Hg és estable amb 120 neutrons
201Hg 13,18% 201Hg és estable amb 121 neutrons
202Hg 29,86% 202Hg és estable amb 122 neutrons
203Hg sin 46,612 d β 0,492 203Tl
204Hg 6,87% 204Hg és estable amb 124 neutrons

El mercuri és un element químic de nombre atòmic 80. El seu nom i abreviatura Hg procedeix del llatí hidrargirium i de hydrargyrus, que al seu torn prové del grec hydrargyros (dels mots hydor, que vol dir 'aigua', i argyros, 'plata').

Característiques principals[modifica | modifica el codi]

És un metall platejat que a temperatura estàndard és un líquid inodor. És un mal conductor del calor comparat amb altres metalls, encara que no és mal conductor de l'electricitat. Es mescla fàcilment amb molts altres metalls com l'or o la plata produint amalgames, excepte amb el ferro, és insoluble en aigua i soluble en àcid nítric. Quan augmenta la seva temperatura produeix vapors tòxics i corrosius, més pesants que l'aire. És perjudicial per inhalació, ingestió i contacte. Producte molt irritant per a la pell, ulls i vies respiratòries. És incompatible amb l'àcid nítric concentrat, l'acetilè, l'amoníac, el clor i els metalls.

Altres sinònims de Mercuri, són; Mercuri elemental, Mercuri metàl·lic, Mercuri metall, Plata liquida i Argent viu. Per als estudiosos de l'alquímia era el metall essencial del qual derivava la resta i a l'Orient es creia que servia per perllongar la vida.

Símbol del mercuri usat pels alquimistes

Obtenció[modifica | modifica el codi]

La mena més important del mercuri és el cinabri, les majors reserves mineres del qual es troben a Espanya, en les mines d'Almadén.

Usos[modifica | modifica el codi]

El seu ús més antic a part de l'extracció d'or i plata, va ser en la confecció de miralls, que encara avui en dia s'aplica. S'utilitza també en instruments de mesura, endolls, fluorescents i com catalitzador.

Altres usos del mercuri es dirigeixen a la indústria d'explosius. També ha estat notable el seu ús pels dentistes com compost principal en els empastaments de queixals, però ha estat substituït fa poc temps (en els països més desenvolupats) pel bismut, de propietats semblants però lleugerament menys tòxic. És molt coneguda també l'aplicació que va tenir en el passat en termòmetres, que va cessar a causa del perill d'intoxicació.

Paracels va descobrir les seves propietats per combatre la sífilis[2] i també ha tingut usos en medicina a través de mercoquinol (oxiquinolinsulfonat de mercuri) i de l'hidrargirol (parafeniltoniat o parafenolsulfonat de mercuri), aquest últim com a antisèptic, igual que un altre molts com l'hidrargol, l'hidrargiroseptol, el iodur mercúric, el cloroiodur mercúric, el mercuriol, etc.

Precaucions[modifica | modifica el codi]

Es transporta en estat líquid, codi del A.D.R.: 8,66,c. Emmagatzemar en àrees fredes, seques, ben ventilades, allunyades de la radiació solar i de fonts de calor i ignició; allunyat d'àcid nítric concentrat, acetilè, amoníac i clor. Ha d'emmagatzemar-se en recipients irrompibles de materials resistents a la corrosió i que siguen compatibles. Els contenidors han de tancar-se hermèticament. Es poden emprar contenidors d'acer, acer inoxidable, ferro, plàstics, vidre, porcellana. Han d'evitar-se els contenidors de plom, alumini, coure, estany i zinc.

En l'etiquetatge han d'incorporar-se les frases R: R 23 ("Tòxic per inhalació") i R 33 ("Perill d'efectes acumulatius"). També han d'incorporar-se les frases S: S 1/2 ("Conservi's tancat amb clau i mantingui's fora de l'abast dels nens"), S 7 ("Mantingui's el recipient ben tancat") i S 45 ("En cas d'accident o malestar, acudeixi immediatament al metge (si és possible, mostri-li l'etiqueta)").

Els efectes immediats que pot produir per inhalació són: coïssor de gola, mal de cap, nàusees, pèrdua de la gana i debilitat muscular. Per contacte amb ulls i pell: enrogiment, irritació. Per ingestió: vòmits, diarrea, pèrdua de la gana i debilitat muscular.

Article principal: Intoxicació per mercuri

L'exposició prolongada o repetida pot provocar: lesions en ronyons, cervell i sistema nerviós.

En cas d'accident els primers auxilis a proporcionar són:

  • En cas d'inhalació: traslladar la víctima a l'aire fresc. Buscar atenció mèdica.
  • En cas de contacte amb la pell: llevar la roba contaminada. Rentar l'àrea afectada amb aigua i sabó. Buscar atenció mèdica.
  • En cas de contacte amb els ulls: rentar els ulls immediatament amb aigua. Buscar atenció mèdica.
  • En cas d'ingestió: esbandir la boca amb aigua. Buscar atenció mèdica.

Les malalties o lesions associades al mercuri s'anomenen: hidrargirisme o mercurialisme e hidrargiria.

Altres característiques del mercuri[modifica | modifica el codi]

Nombre CAS: 7439-97-6
IPVS: 10 ppm - 81,9 mg/m3
TLV-TWA: 0,025 ppm VLA-ED: 0,025 ppm
Densitat relativa del líquid (aigua=1): 13,6
Densitat relativa del gas (aire=1): 6,9
Pressió de vapor: 0,0012 mmHg (molt poc volàtil)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds" a Lide, D. R.. CRC Handbook of Chemistry and Physics. 86a ed. (en anglès). Boca Raton (Florida): CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5. 
  2. Úbeda y Correal, José; Fernández-Caro y Nouvilas, Ángel. Acciones químicas de las bacterias (en castellà). Real Academia Nac. Medicina, 1914, p. 115. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]