Cinabri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cinabri

Cinabri sobre dolomita
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química HgS
Nickel-Strunz 02.CD.15a
Dana 2.8.14.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 4.145(2) Å, c = 9.496(2) Å, Z = 3
Simetria trigonal
Color vermell, vermell marronós, granat marronós
Macles macles planes {0001}
Exfoliació prismàtica {1010}, perfecta
Fractura desigual a subconcoïdal, no s'esmicola
Tenacitat lleugerament sèctil
Duresa 2 a 2,5
Lluïssor adamantina sobre les cares cristal·lines i els plans d'exfoliació, mat a la resta
Ratlla marró
Diafanitat transparent en peces primes
Gravetat específica 8,176
Densitat 8,1 (molt variable segons les impureses)
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 2,905 nε = 3,256
Birefringència δ = 0,351
Solubilitat 1,04 x 10-25 g per 100 ml d'aigua
Magnetisme negatiu
Altres característiques reacció amb l'HCL = Negatiu
Referències [1][2][3]

El cinabri és un mineral format per sulfur de mercuri (HgS) que rep el seu nom del grec kinnàbari, vermelló. És polimorf amb el metacinabri i l'hipercinabri.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El cinabri es presenta normalment en una massa granular de cristalls trigonals. És la principal mena de mercuri: està compost en un 85% per mercuri i en un 15% de sofre. L'obtenció del mercuri a partir del cinabri, utilitza un procés anomenat "torració" a uns 600°C i en presència d'oxigen en excés, produint com a subproducte diòxid de sofre. En la seva simetria i característiques òptiques presenta una semblança notable amb el quars, exhibint una polarització circular; en concret, Alfred Des Cloizeaux, va demostrar que posseeix quinze vegades el poder rotatiu del quars. És un mineral que no fa reacció amb l'HCl ni és magnètic. A causa del seu contingut de mercuri, el cinabri és tòxic per als éssers humans.

En l'antiguitat, va ser utilitzat per preservar ossos humans i en pintures rupestres (com les descobertes prop d'Almadén). Potser seguint aquesta tradició com preservador d'ossos, els alquimistes van utilitzar el cinabri per preparar un elixir que, suposaven, assegurava la longevitat. En medicina xinesa, es denomina metafòricament cinabri a l'energia sexual o energia de vida, rebuda dels pares en el moment de la concepció i que es va esgotant al llarg de la vida. A l'edat mitjana es va utilitzar per il·luminar manuscrits. També s'ha emprat com a colorant per al lacre.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Generalment es troba com un mineral d'ompliment als filons associats a l'activitat volcànica recent i en fonts termals alcalines. El cinabri és dipositat per solucions aquoses epitermals ascendents molt allunyades de la seva font ígnia. El principal productor de mercuri actualment és Espanya. Se'n pot trobar en tots els llocs on s'extreu mercuri, especialment a Almadén (Espanya), així com a Lena (Astúries), Nou Almadén (Califòrnia) o Idrija (Eslovènia). A la província de Kweichow, a la Xina, es van extreure uns cristalls molt fins. Se'n troba normalment associat amb mercuri, realgar, pirita, marcassita, estibina, òpal, calcedònia, barita, dolomita i calcita.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Es coneix una varietat de cinabri anomenada corallinerz, una impura varietat que forma làmines corbades.[4]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Martín-Gil, J; Martín-Gil, FJ; Delibes-de-Castro, G; Zapatero-Magdaleno, P; Sarabia-Herrero, FJ (1995). The first known use of vermillion. Cellular and Molecular Life Sciences, 51(8): 759-761. (anglès)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cinnabar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 maig 2014].
  2. «Cinnabar» (en anglès). Mineral handbook. [Consulta: 5 maig 2014].
  3. «Cinnabar mineral data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 5 maig 2014].
  4. «Corallinerz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 maig 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinabri Modifica l'enllaç a Wikidata