Estibina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estibina
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química Sb2S3
Propietats fisicoquímiques:
Color gris plom o acer amb tonalitats blavoses o verdoses.
A la superfície acostuma a presentar un color blau fosc
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Exfoliació {010} perfecta
Fractura concoide
Duresa en l'escala de Mohs 2
Lluïssor metàl·lica, grassa
Ratlla gris plom
Densitat 4,6 a 4,7

L'estibina (del grec stibi, negre d'antimoni), estibnita, antimonita o sulfur d'antimoni és un mineral que es fa servir en aliatges, a la pirotècnia i a les indústries tèxtil, del cautxú i del cristall. També s'usa des de l'antiguitat per a fer alcofoll. L'estibina és la mena més important de l'antimoni. Té una duresa 2 i una densitat 4'66. És opac, de color gris de plom i d'esclat metàl·lic. Cristal·litza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics allargats segons l'eix c. Es presenta en agregats de cristalls aciculars i en masses radiades columnars o granulars.[1] N'hi ha a les venes i als dipòsits de reemplaçament formats a baixa temperatura, i també en els formats per les fonts termals, principalment a Human (Xina), Mèxic, Bolívia, Algèria i, als Països Catalans, al Ripollès.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estibina
  1. 1,0 1,1 Estibina Enciclopèdia Catalana

estibina es un mineral que se extrae de