Arsenopirita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arsenopirita

Arsenopirita, de Panasqueira, Portugal
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química FeAsS
Simetria cristal·lina monoclínic 2/m prismàtic
Classificació de Nickel-Strunz 02.EB.20
Propietats fisicoquímiques:
Estructura cristal·lina a = 5.744 Å, b = 5.675 Å, c = 5.785 Å; β = 112.3°; Z = 4
Color blanc estany, gris acer clar
Hàbit cristal·lí acicular, prismàtic, estriat, compacte, granular, columnar
Sistema cristal·lí monoclínic
Macles comunes {100} i {001}, macles de contacte/penetració {101}
Exfoliació [110] distinta
Fractura subconcoïdal a aspra
Tenacitat fràgil
Duresa en l'escala de Mohs 5,5 a 6
Lluïssor metàl·lica
Ratlla negra
Diafanitat opaca
Gravetat específica 5,9 a 6,2
Densitat 5,9 a 6,2
Propietats òptiques anisotropisme - fort vermell-violeta
Pleocroisme feble, tenyint de color blanc o blavós, tènue groc vermellós
Fusibilitat
Solubilitat àcid nítric
Altres característiques olor a all quan es colpeja
Referències [1][2]

L'arsenopirita o mispíquel és un mineral de ferro i arsènic, que es pot incloure dins del grup dels sulfurs. La seva fórmula química és FeAsS, però la relació entre l'arsènic i el sofre pot variar lleugerament. Nomenada així en 1847 per Ernst Friedrich Glocker per la seva composició, una contracció del terme antiquat "pirita arsenical". És l'espècie principal del grup arsenopirita, al qual dóna nom.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Cristal·litza en el sistema monoclínic, amb cristalls sovint de forma prismàtica; a vegades s'observen macles en creu i en estrella. Té un aspecte molt semblant a la pirita, amb un color blanquinós platejat i una lluentor metàl·lica. És molt utilitzada per a l'obtenció d'arsènic. Es troba en filons hidrotermals, en filons de quars i d'estany.

A l'escalfar-se, esdevé magnètica i emet vapors tòxics. Amb un contingut d'arsènic del 46% és juntament amb l'orpiment una de les menes principals d'arsènic. Quan els dipòsits d'arsenopirita queden exposats a la intempèrie, en general a causa de la mineria, s'oxiden lentament, convertint l'arsènic en òxids que són més solubles en aigua, el que porta al drenatge àcid de les mines.

L'arsenopirita pot contenir fins a aproximadament 9% en pes de Co; amb major contingut de Co, es tornarà glaucodotita. Existeixen dos possibles anàlegs de níquel encara sense nom: unnamed (Ni Arsenide Sulphide) i Unnamed (Ni,Fe,Co)AsS.[3][4] L'arsenopirita està estretament relacionada amb l'alloclasita, però no és un anàleg exacte a causa del seu ordre diferent de As-S i S-As.

Acostuma a trobar-se juntament amb scheelita, pirrotita, pirita, or, calcopirita i cassiterita.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Es coneix una varietat d'arsenopirita, la danaita, la qual conté cobalt i té com a fórmula (Fe0.90Co0.10)AsS - (Fe0.65Co0.35)AsS. Anomenada així en 1833 per Augustus A. Hayes en honor de James Freeman Dana, químic i mineralogista americà.[5]

Grup arsenopirita[modifica | modifica el codi]

El grup arsenopirita està composat per quatre minerals: arsenopirita (FeAsS), gudmundita (FeSbS), osarsita ((Os,Ru)AsS) i ruarsita ((Ru,Os)AsS).[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Arsenopyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2014].
  2. «Mispickel» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2014].
  3. «Unnamed (Ni Arsenide Sulphide)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2014].
  4. «Unnamed (Ni,Fe,Co)AsS» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2014].
  5. «Danaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2014].
  6. «Arsenopyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenopirita