Gudmundita
 Gudmundita | |
|---|---|
 Gudmundita de Pezinok, Bratislava, Eslovàquia | |
| Fórmula química | FeSbS |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.20  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.22 |
| Dana | 2.12.4.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | prismes cònics |
| Estructura cristal·lina | a = 10.00Å, b = 5.95Å, c = 6.73Å, β = 90° |
| Color | blanc argent |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | forta, metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Densitat | 6,72 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Gu |
| Referències | [1] |
La gudmundita és un mineral del grup de l'arsenopirita, de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat de Gudmundstorp (Suècia), on va ser descoberta l'any 1928.
Característiques[modifica]
La gudmundita és un sulfur de ferro i antimoni amb fórmula FeSbS, i pot contenir impureses de níquel. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant prismes cònics. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5,5 i 6. Té una fractura desigual i exfoliació absent. Pertany al grup arsenopirita de minerals juntament amb glaucodot, osarsita, arsenopirita i ruarsita.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gudmundita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral d'origen d'alteració hidrotermal. Sol trobar-se associada a altres minerals com: antimoni, arsenopirita, bismut, calcopirita, or, kermesita, pirita i pirrotina.
Referències[modifica]
- ↑ «Gudmundite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2015].
- ↑ «Arsenopyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2015].