Pirrotina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pirrotina

Pirrotita de la mina Santa Eulalia Aquiles Serdan, Chihuahua, Mèxic
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química Fe1-xS (x = 0 a 0,17)
Nickel-Strunz 02.CC.10
Dana 2.8.10.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí tabular o prismàtica en prismes hexagonals; massiu a granular
Estructura cristal·lina a = 11.88 Å, b = 6.87 Å, c = 22.79 Å; β = 90.47° Z = 26
Simetria monoclínica prismàtica (2/m) A2/a
Color marró groguenc, bronze, en contacte amb l'aire s'obscureix lleugerament
Exfoliació imperfecta
Fractura desigual
Duresa 3,5 a 4
Lluïssor metàl·lica
Ratlla gris fosca
Diafanitat opaca
Densitat 4,6
Fusibilitat 3
Solubilitat soluble en àcid clorhídric
Magnetisme feblement magnètica, magnetisme fort a l'escalfar-se
Referències [1]

La pirrotina és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada així l'any 1847 per Ours-Pierre-Armand Petit-Dufrénoy, del grec purros (groc vermellós). Pertany i dóna nom al grup pirrotina de minerals.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La pirrotina és un mineral poc freqüent, amb un contingut variable de ferro, sent la seva fórmula: Fe1-xS (x = 0 a 0,17). La pirrotina és també anomenada pirita magnètica perquè el seu color és similar al de la pirita, i a que és feblement magnètica. El magnetisme disminueix quan disminueix el seu contingut de ferro. Visualment és molt similar a la smythita.[3]

La pirrotina té diversos politips de simetria cristal·lina hexagonal o monoclínica; de vegades, es presenten diversos politips en el mateix espècimen. La seva estructura cristal·lina està basada en la cel·la unitat de NiAs, on el metall es presenta en coordinació octaèdrica i els anions segueixen una ordenació prismàtica trigonal. Una important característica d'aquesta estructura és la seva capacitat per ometre alguns àtoms de metall en una fracció total de fins a 1/8, mitjançant la creació de buits vacants en ferro. Una d'aquestes estructures és la pirrotina-4C (Fe7S8). Aquí el nombre "4" indica que els buits vacants en ferro formen una superxarxa que és 4 vegades més gran que la cel·la unitat en la direcció "C". La direcció C s'escull convencionalment paral·lela a l'eix de simetria principal del cristall; aquesta direcció habitualment es correspon amb el major espaiat de xarxa. Altres politips inclouen: pirrotina-5C (Fe9S10), 6C (Fe11S12), 7C (Fe9S10) i 11C (Fe10S11). Cada politip pot tenir simetria monoclínica (M) o hexagonal (H).

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es troba al costat de la pentlandita en roques ígnies bàsiques, en filons i en roques metamòrfiques. També es troba sovint al costat de la pirita, marcassita i magnetita. Una espècie relacionada, no magnètica, és l'anomenada troilita, la qual s'ha trobat en meteorits i poques vegades a l'escorça terrestre.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Es coneixen dues varietats de pirrotina:

  • La pirrotina cobàltica, una varietat que conté cobalt.[4]
  • La pirrotina niquèlica, una varietat que conté níquel.[5]

Grup pirrotina[modifica | modifica el codi]

El grup pirrotina està integrat per tres espècies minerals.[2]

Espècie Fórmula
Pirrotina Fe1-xS (x = 0 a 0,17)
Smythita (Fe,Ni)3+xS4 (x = 0 a 0,3)
Troilita FeS

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pyrrhotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 desembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Pyrrhotite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 desembre 2014].
  3. «Smythite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 desembre 2014].
  4. «Cobaltoan Pyrrhotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 desembre 2014].
  5. «Nickeloan Pyrrhotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 desembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirrotina Modifica l'enllaç a Wikidata