Filó (geologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un filó de quars provinent de la roca meteoritzada dels voltants

Un filó en geologia, és un dipòsit mineral sobreimposat format per l'ompliment d'esquerdes i caracteritzat pel poc gruix respecte a la longitud.[1] Els minerals del filó estan en estar cristal·litzat.

Els filons es formen quan els minerals constituients, transportats en solució aquosa dintre de la massa rocosa, es dipositen a través de precipitació química. El flux hidràulic implicat és del tipus hidrotermal.

La potència (gruix) del filó pot arribar a desenes de metres; generalment va disminuint cap als extrems fins a reduir-se en certs casos a uns mil·límetres. També la llargada és molt variable, normalment són de desenes de metres però n’hi ha de més de 100 km.

Mineralització i filons[modifica | modifica el codi]

Els filons són de gran importància per al dipòsit dels minerals gràcies a la mineralització que es fa prop d'ells. Entre els exemples hi ha l'or.

En molts dels filons explotats durant la febre de l'or del segle XIX el mateix filó era la mena d'on s'extreia l'or.

En canvi en la majoria de les mines modernes la mena es compon del filó i part de la roca que l'envolta. A més l'or normalment no es veu a ull nu i la quantitat de material remogut és enorme comparat amb els mètodes antics.

Per això actualment els filons d'origen hidrotermal no són l'objectiu exclusiu de la mineria moderna.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env.