Pirita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pirita

Cristalls cúbics de pirita en marga, procedents de Navajún, (La Rioja) (mida: 95 mm x 78 mm; cristall principal: 31 mm d'aresta; pes 512 g)
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química FeS2
Propietats fisicoquímiques:
Color Daurat, groc llautó
Sistema cristal·lí Cristalls cúbics, octaèdrics, en forma de macles de color groguenc.
Exfoliació no és exfoliable
Fractura Quadrada
Duresa en l'escala de Mohs 6 - 6,5
Lluïssor opaca, metàl·lic intens
Ratlla Grisa, bruna, negra o verdosa
Densitat 4,95 – 5,10 g/cm³
Altres característiques És molt fràgil, solubilitat, efervescència amb àcid clorhídric

La pirita, un sulfur de ferro, és un mineral del grup dels sulfurs de fórmula química FeS2, contenint un 53,4% de sofre i un 46,4% de ferro.[1] Vulgarment se la pot conèixer com a or dels beneits. Cristal·litza en el sistema cúbic i acostuma a presentar estries paral·leles a les arestes comunes dels cristalls. La pirita és polimorfa de la marcassita (que cristal·litza en el sistema ròmbic). Es troba en la majoria de roques ígnies, en pegmatites i en filons hidrotermals. Per oxidació es descompon en sulfats i òxid de ferro, per això és utilitzada en la producció d'àcid sulfúric i de sulfats de ferro. D'allà (de la pirita) se n'extreu el ferro, que és bon conductor de la calor i l'electricitat, per tant, es pot dir que la pirita és conductora de l'electricitat i la calor. I amb això, la pirita és un dels minerals més importants del món quant a magnetisme. La pirita era utilitzada per obtenir una espurna, quan es colpejava amb pedrenyal, amb la qual cosa es pot obtenir foc.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Pirita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.