Pirita

Pirita
Classificació
Categoria	Mineral
Fórmula química	FeS2
Propietats fisicoquímiques:
Color	Daurat, groc llautó
Sistema cristal·lí	Cristalls cúbics, octaèdrics, en forma de macles de color groguenc.
Exfoliació	no és exfoliable
Fractura	Quadrada
Duresa en l'escala de Mohs	6 - 6,5
Lluïssor	opaca, metàl·lic intens
Ratlla	Grisa, bruna, negra o verdosa
Densitat	4,95 – 5,10 g/cm³
Altres característiques	És molt fràgil, solubilitat, efervescència amb àcid clorhídric

La pirita (sulfur de ferro) és un mineral del grup dels sulfurs de fórmula química FeS₂ (té un 53,4% de sofre i un 46,4% de ferro). Cristal·litza en el sistema cúbic i acostuma a presentar estries paral·leles a les arestes comunes dels cristalls. La pirita és polimorfa de la marcassita (que cristal·litza en el sistema ròmbic). Es troba en la majoria de roques igníes, en pegmatita|pegmatites i en filons hidrotermals. Per oxidació es descomposa en sulfats i òxid de ferro, per això és utilitzada en la producció d'àcid sulfúric i de sulfats de ferro. D'allà (de la pirita) se'n extreu el ferro, que és bon conductor de la calor i l'electricitat,per tant, es pot dir que la pirita és conductora de l'electricitat i la calor. I amb això, la pirita és un dels minerals més importants del món en quant a magnetisme. La pirita era utilitzada per obtenir una espurna, quan es colpejava amb pedrenyal, amb la qual cosa es pot obtenir foc.

Varietats

• Bravoíta (Fe, Ni, Co)S₂: és una varietat que substitueix més de la meitat de ferro per níquel. No és un mineral reconegut oficialment com a tal. Rep el seu nom del científic peruà H. J. Bravo (1874-1928).