Pirita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pirita

Cristalls cúbics de pirita en marga, procedents de Navajún, (La Rioja) (mida: 95 mm x 78 mm; cristall principal: 31 mm d'aresta; pes 512 g)
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química FeS2
Nickel-Strunz 02.EB.05a
Dana 2.12.1.1
Heys 3.9.3
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí cristalls cúbics, octaèdrics, en forma de macles de color groguenc
Estructura cristal·lina a = 5.417 Å, Z = 4
Simetria isomètric diploidal
Massa molar 119.98 g/mol
Color daurat, groc llautó
Macles macles de penetració i de contacte
Exfoliació indistinta en {001}
Fractura molt irregular, de vegades concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 6 a 6,5
Lluïssor opaca, metàl·lica intensa
Ratlla grisa, bruna, negra o verdosa
Diafanitat opaca
Gravetat específica 4,95 a 5,10
Densitat 4,95 a 5,10 g/cm³
Magnetisme paramagnètica
Altres característiques és molt fràgil
Referències [1]

La pirita és un mineral molt comú de la classe dels sulfurs.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La pirita és un sulfur de ferro de fórmula química FeS2, contenint un 53,4% de sofre i un 46,4% de ferro.[2] Cristal·litza en el sistema cúbic i acostuma a presentar estries paral·leles a les arestes comunes dels cristalls. La pirita és polimorfa de la marcassita (que cristal·litza en el sistema ortoròmbic). El color groc llautó metàl·lic de la pirita ha fet, en molts casos, que la gent el confongui amb l'or, d'aquí el sobrenom comú d'or dels ximples. En realitat és molt fàcil distingir la pirita de l'or: la pirita és molt més lleugera però més dura que l'or, no es pot ratllar amb l'ungla o amb un ganivet de butxaca, i es pot trencar fàcilment amb un martell mentre que l'or s'aixafa o es doblega.

Per oxidació es descompon en sulfats i òxid de ferro, per això és utilitzada en la producció d'àcid sulfúric i de sulfats de ferro. De la pirita se n'extreu el ferro, que és bon conductor de la calor i l'electricitat, per tant, es pot dir que la pirita és conductora de l'electricitat i la calor. És un dels minerals més importants del món quant a magnetisme. La pirita era utilitzada per obtenir espurnes, quan es colpejava amb pedrenyal, i poder fer foc.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

La pirita és un mineral molt comú, que es troba en una àmplia varietat de formacions geològiques, des dels dipòsits sedimentaris a filons hidrotermals, i com a constituent de roques metamòrfiques. També es troba en la majoria de roques ígnies i en pegmatites.

Grup pirita[modifica | modifica el codi]

El grup pirita rep el seu nom de l'espècie principal, la pirita. La seva fórmula genèrica és AX2, on A = Au, Co, Cu, Fe, Mn, Ni, Us, Pd, Pt, Ru, i X = As, Bi, S, Sb, Se, Te. Aquest grup de minerals està format per sulfurs isoestructurals que comparteixen el grup espacial Pa3, amb una estructura diploidal en què els àtoms de A ocupen una posició centrada a les cares de la xarxa cúbica i els àtoms de X són paral·lels a les quatre diagonals del cub de la xarxa, amb cada àtom A envoltat per sis àtoms de X en coordinació octaèdrica. Els membres que integren aquest grup són:[3]

Espècie Fórmula
Aurostibita AuSb2
Cattierita CoS2
Dzharkenita FeSe2
Erlichmanita OsS2
Fukuchilita Cu3FeS8
Gaotaiita Ir3Te8
Geversita PtSb2
Hauerita MnS2
Insizwaïta Pt(Bi,Sb)2
Espècie Fórmula
Krut'aïta CuSe2
Laurita RuS2
Penroseïta (Ni,Co,Cu)Se2
Pirita FeS2
Sperrylita PtAs2
Trogtalita CoSe2
Vaesita NiS2
Villamaninita (Cu,Ni,Co,Fe)S2


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 agost 2014].
  2. «Pirita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Pyrite group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 agost 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirita Modifica l'enllaç a Wikidata