Solubilitat
De Viquipèdia
La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància per dissoldre's en un líquid. Se sol mesurar en mols per litre (mol·l-1), en grams per litre (g·l-1), o en percentatge de solut/solvent. També és possible estendre el concepte a solubilitat en sòlids com ara el vidre o els metalls.
En la solubilitat, el caràcter polar o apolar de la substància influeix molt, ja que, a causa d'això la substància sera més o menys soluble. Per exemple: els compostos amb més d'un grup funcional presenten una gran polaritat, per la qual cosa no són solubles en èter etílic; perquè sigui soluble en eter etílic ha de tenir poca polaritat, és a dir el compost no ha de tenir mes d'un grup polar. Els compostos amb menor solubilitat són els que presenten menor reactivitat com ara les parafines, els compostos aromàtics i els derivats halogenats.
El terme "solubilitat" s'utiliza tant per designar el fenomen qualitatiu del procés de dissolució com per a expressar quantitativament la concentració de les solucions. La solubilitat d'una substància depèn de la naturalesa del dissolvent i del solut, així com de la temperatura i la pressió del sistema, és a dir, de la tendència del sistema a assolir el valor màxim d'entropia. Al procés d'interacció entre les molècules del dissolvent i les partícules del solut per formar agregats se l'anomena solvatació i si el solvent és aigua, hidratació.
[edita] Solubilitat en aigua
La solubilitat en aigua d'una substància mesura la massa d'aquesta substancia que es pot disoldre en 100g d'aigua.
Per exemple:El sucre es molt soluble en aigua mentre que l'oli és insoluble i immiscible
  |
Aquest article és un esborrany sobre química. Podeu ajudar-nos ampliant-lo a partir de fonts fiables. |
