Destil·lació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Destil·leria de Whisky escocesa
Diagrama de destil·lació simple.
1. termòmetre
2. Cap de destil·lació
3. Flascó de destil·lació
4. Font de calor
5. condensador
6. receptor
7. adaptador de buit
Diagrama de fases
Columna de destil·lació de plats
Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment

La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna. Aquest procés s'utilitza sobretot per tal de separar o purificar els components d'una mescla líquida.

La destil·lació simple s'inicia escalfant la mescla de substàncies, a l'entrar en ebullició la substància més volàtil s'evapora, es condensa en un condensador i es recull en un altre recipient. Per tal de facilitar el procés es pot usar una bomba de buit per a reduir la temperatura d'ebullició dels components de la mescla inicial i facilitar-ne la separació. Durant la separació en la fase vapor, si la diferència de volatilitat entre compostos de la mescla és petita, no es produirà una bona separació, sinó que el líquid recollit serà més ric en les substàncies volàtils, però contindrà també components menys volàtils. A major diferència de volatilitat entre les substàncies a separar millor funcionarà la destil·lació.

Principi científic[modifica | modifica el codi]

A una pressió donada, les mescles binàries (formades per dos components) tenen una temperatura d'ebullició que depèn de les proporcions en que es troba cadascun dels components a la mescla. La composició del vapor en el punt d'ebullició de la mescla no serà la mateixa que la del líquid, sinó que estarà enriquida en aquell component de la mescla que és més volàtil. La destil·lació es val d'aquest fenomen per condensar el vapor produït a una determinada temperatura, obtenint així una mescla més enriquida en el component més volàtil.[1]

En l'exemple que es mostra a la figura del diagrama de fases, a una temperatura concreta (línia vermella) la fracció molar de cadascun dels components de la mescla serà diferent en el líquid, que en el vapor (creuament de les línies blaves amb les corbes de líquid i vapor, respectivament). Si es condensa el vapor obtingut a aquesta temperatura, el resultat és una mescla dels mateixos components, en la que el component 2 (més volàtil) hi és més abundant que en la mescla de partida.

Tipus de destil·lacions[modifica | modifica el codi]

Existeixen diferents tipus de destil·lacions;

  • La destil·lació simple, usada normalment en laboratoris per a separar líquids.
  • La destil·lació continua, és la usada normalment en la indústria, on constantment s'afegeix mescla inicial i es retira una part de la mescla més volàtil i de la menys volàtil per separat.

La destil·lació continua en la indústria química[modifica | modifica el codi]

En la indústria d'avui dia, els equips que permeten l'esment contacte entre fases són els següents: la columna de plats -anomenada també columna de pisos-, i la columna de farciment.

En les columnes de plats perforats la fase líquida és exclusivament retinguda sobre els plats per l'energia cinètica del gas o del vapor ascendents; per això, quan es treballa amb cabals reduïts de gas o de vapor, els plats disposen de vàlvules o altres dispositius anàlegs, que modifiquen l'espai lliure per al flux en funció del cabal de fase gasosa o vapor ascendent, tot impedint el degoteig de la fase líquida. La fase líquida descendeix d'un plat a un altre de forma contínua pels sobreeixidors dissenyats a tal efecte.

Un altre tipus de plats -ara en desús pel seu elevat cost- són els plats de campanes de bombolleig, en els quals el gas o vapor penetra pels orificis de les campanes i bombolleja a través del líquid retingut.

Pel que fa a les columnes de farciment, s'utilitzen per al contacte continu entre fases. Consisteixen en una carcassa cilíndrica vertical que conté el farciment, format per un material sòlid que pot tenir diferents formes i grandàries. El seu objectiu és distribuir la fase líquida que descendeix en l'interior de la columna de tal manera que el volum retingut de líquid sigui reduït, tot facilitant el desplaçament a contracorrent de la fase lleugera ascendent a través dels porus del farciment i fent que la superfície de contacte entre les fases sigui màxima, a fi que també ho sigui la transferència de matèria per unitat de volum de llit.

Existeixen un gran nombre i varietats de tipus de farciments comercials les característiques de resistència física i química dels quals han anat millorant al llarg del temps. A mesura que s'han anat produint millores en els farciments -materials més resistents a la corrosió i a l'esforç físic, i major volum dels porus- ha estat possible arribar a majors fluxos dels fluids en l'interior de la columna i, com a resultat, les columnes de farciment han anat guanyant terreny a les columnes de plats, tot construint-se de diàmetres i alçades cada vegada més grans.

El disseny de les columnes té com a principal objectiu aconseguir la màxima transferència de matèria amb la mínima pèrdua de pressió per unitat d'alçada de l'esmentada columna.

La destil·lació fraccionada és un mètode que separa millor líquids amb similar punt d'ebullició i es fa servir molt extensament en les refineries de petroli.

La destil·lació en el laboratori[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la destil·lació a nivell de laboratori de química, l'instrument que es fa servir és l'alambí que com a mínim costa de tres parts: el punt d'escalfament, el de condensació (de gas a líquid) i el receptor on es recull aquest líquid. En una destil·lació hem de tenir en compte:

  • La solució no ha d'omplir més de la meitat de la capacitat del matràs.
  • Abans d'escalfar el matràs amb la solució hem de posar en el líquid uns trossets de porcellana porosa o perles de vidre. La raó és perquè així l'ebullició es produeix amb bombolles petites i sense esquitxades.
  • En el refrigerant, l'aigua hi entra per la part inferior i en surt per la superior.

Quan escalfem el matràs amb la mesclam, en primer lloc es vaporitza el líquid amb el punt d'ebullició més baix i se separa de l'altre líquid o del solut dissolt. En passar després pel refrigerant, es torna a condensar.

Procés de destil·lació en laboratori[modifica | modifica el codi]

  1. Fer bullir la mescla del matràs de destil·lació, escalfant-la amb el cremador Bunsen. Mentre es fà, el termòmetre servirà per reconèixer les diferents fases del procés.
  2. El vapor de la substància bullida, passarà pel refrigerant (on hi circula aigua freda que condensa el vapor)
  3. El matràs Erlenmeyer, recull els vapors condensat.

Destil·lació en cuina[modifica | modifica el codi]

La destil·lació és la tècnica consistent en evaporar la part volàtil del vi o d'altres begudes espiritoses o fins i tot altres substàncies. En general, la idea és evaporar successivament els diferents alcohols per a recuperar-los per separat en refredant-los (es fa passar el tub per aigua perquè condensin) i així obtenir diferents substàncies aromàtiques i amb graus majors o menors d'alcohol.

Destil·lació alcohòlica[modifica | modifica el codi]

Es pot destil·lar un líquid fermentat com per exemple most, en el cas del vi; ordi, per a la cervesa; o també arròs, patates, pomes, etc. per a obtenir licors i begudes alcohòliques conegudes com a aiguardents. L'alcohol que s'obté és tècnicament etanol, que en principi és transparent i molt volàtil. És aquesta volatilitat el que li dóna la propietat d'expandir els aromes. Però el que fa que un aiguardent no sigui etanol pur és precisament els aromes i sucres afegits.[2]

El brandi és un aiguardent obtingut de la destil·lació de raïm blanc; ve de l'anglès brady, mot que al seu torn procedeix del neerlandès branntwuein, que vol dir, literalment, "vi cremat".[3] El conyac i l'armanyac no són més que brandis fets a les respectives regions de Conyac i Armanyac.

Altres aiguardents són el marc de cava o d'altres vins, l'orujo, etc. Alguns licors obtinguts per destil·lació de sucs de fruites fermentades són el calvados (poma), l'applejack (poma), el schnaps (poma), etc.

Destil·lació no alcohòlica[modifica | modifica el codi]

Les substàncies no alcoholòques, com són flors, plantes, etc. sovint es destil·len per a aplicacions en perfumeria però també per a la cuina i la pastisseria. Són antigues i típiques, per exemple, l'aigua de flor de taronger i l'aigua de roses, molt utilitzades en la cuina oriental.

Aquest tipus de destil·lació va ser introduir a casa nostra pels àrabs a l'Edat Mitjana i el català Arnau de Vilanova (s. XIII) va contribuir a donar-la a conèixer a Europa. També hi va expandir el mot aigua de vida (per a aiguardent) que s'empra actualment en llengües com el francès o el suec.[3] En aquesta època, els mestres de l'alta cuina ja empraven els «estil·lats» (destil·lats) en la preparacions d'alguns plats.[3]

Actualment, cuiners com Joan Roca i Fontané utilitzen la destil·lació de per exemple, brous, per a fer, per exemple, salses. Això els permet recuperar-ne els aromes volàtils per a poder-los aportar en un plat. A El Celler de Can Roca utilitzen un aparell anomenat rotovapor per a separar el líquid destil·lat de la resta del producte. S'obté un líquid incolor però d'un gust molt potent. Aquesta tècnica es pot complementar amb d'altres, per exemple, amb la cocció a pressió (baixa, un cas particular n'és la cocció al buit) controlada per a poder fer bullir el líquid obtingut a, per exemple, 50 °C en comptes de 100 °C i per tant coure'l a baixes temperatures. Les coccions a baixes temperatures tenen l'avantatge que, en haver tingut una cocció menys agressiva, manté els sabors purs i les propietats nutritives dels aliments.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Destil·lació Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • COLL, Jaume. El Celler de Can Roca, una simfonia fantàstica. Edicions Domeny. Barcelona, 2006. ISBN 9788461102129

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Brillas E, Bastida MR, Centellas F i Domènech X. Fonaments de termodinàmica, electroquímica i cinètica. Ed. Barcanova (Publicacions Universitat de Barcelona),1992
  2. Pràctica 2: Tècnica de separació de mescles: Destil·lació simple
  3. 3,0 3,1 3,2 Destil·leu, destil·leu, que el món s'acaba