Bismut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bismut
83Bi
PlomBismutPoloni
Sb

Bi

Uup
Aparença
Platejat brillant
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Bismut, Bi, 83
Categoria d'elements Metalls del bloc p
Grup, període, bloc 156, p
Pes atòmic estàndard 208,98040(1)
Configuració electrònica [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p3
2, 8, 18, 32, 18, 5
Configuració electrònica de Bismut
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
9,78 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
10,05 g·cm−3
Punt de fusió 544,7 K, 271,5 °C
Punt d'ebullició 1.837 K, 1.564 °C
Entalpia de fusió 11,30 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 151 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 25,52 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 941 1.041 1.165 1.325 1.538 1.835
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 5, 4, 3, 2, 1
(òxid àcid feble)
Electronegativitat 2,02 (escala de Pauling)
Energies d'ionització
(més)
1a: 703 kJ·mol−1
2a: 1.610 kJ·mol−1
3a: 2.466 kJ·mol−1
Radi atòmic 156 pm
Radi covalent 148±4 pm
Radi de Van der Waals 207 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Romboèdrica[1]
Bismut té una estructura cristal·lina romboèdrica
Ordenació magnètica Diamagnètic
Resistivitat elèctrica (20 °C) 1,29 µΩ·m
Conductivitat tèrmica 7,97 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 13,4 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 1.790 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 32 GPa
Mòdul de cisallament 12 GPa
Mòdul de compressibilitat 31 GPa
Coeficient de Poisson 0,33
Duresa de Mohs 2,25
Duresa de Brinell 94,2 MPa
Nombre CAS 7440-69-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del bismut
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
207Bi sin 31,55 a β+ 2,399 207Pb
208Bi sin 3,68×105 a β+ 2,880 208Pb
209Bi 100% 1,9×1019 a α 3,137 205Tl
210Bi traça 5,012 d β 1,426 210Po
α 5,982 206Tl
210mBi sin 3,04×106 a TI 0,271 210Bi
α 6,253 206Tl

El bismut és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Bi i el seu nombre atòmic és 83. Aquest metall del bloc p, pesat, fàcil de trencar i blanc cristal·lí, s'assembla químicament als elements que el precedeixen al grup, Antimoni i arsènic (encara que aquests es solen considerar com semimetalls): S'obté como un subproducte refinat del coure (Cu), plom (Pb) i estany (Sn). És el metall amb el major diamagnetisme i, després del mercuri, és el metall amb menys conductivitat tèrmica.

S'utilitza en algunes aliatges i alguns dels seus compostos s'utilitzen com cosmètics i en aplicacions farmacèutiques. Degut a l'alta toxicitat del plom, l'ús d'aleacions amb bismut com substitut del plom ha fet que aquest element tingui una creixent importància comercial.

Quan és sòlid flota sobre el seu estat líquid per tenir una menor densitat en l'estat sòlid. Aquesta característica és compartida amb l'aigua, el gal·li, l'àcid acètic, l'antimoni i el silici

Cristall de Bismut

Alguns minerals que contenen bismut són;

Símbol alquímic pel Bismut

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bismut

Referències [modifica]

  1. Cucka, P.; Barrett, C. S.. «The crystal structure of Bi and of solid solutions of Pb, Sn, Sb and Te in Bi» (en anglès). Acta Crystallographica, vol. 15, 9, 1962, p. 865. DOI: 10.1107/S0365110X62002297.