Tori

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Tory.
Tori
90Th
ActiniToriProtactini
Ce

Th

(Uqb)
Aspecte
Platejat, sovint amb una tonalitat negra
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Tori, Th, 90
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d7, f
Pes atòmic estàndard 232,03806
Configuració electrònica [Rn] 6d2 7s2
2, 8, 18, 32, 18, 10, 2
Configuració electrònica de Tori
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
11,7 g·cm−3
Punt de fusió 2.115 K, 1.842 °C
Punt d'ebullició 5.061 K, 4.788 °C
Entalpia de fusió 13,81 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 514 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 26,230 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 2.633 2.907 3.248 3.683 4.259 5.055
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 3, 2, 1

(òxid bàsic feble)

Electronegativitat 1,3 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 587 kJ·mol−1
2a: 1.110 kJ·mol−1
3a: 1.930 kJ·mol−1
Radi atòmic 179 pm
Radi covalent 206±6 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Tori té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (0 °C) 147 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 54,0 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 11,0 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 2.490 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 79 GPa
Mòdul de cisallament 31 GPa
Mòdul de compressibilitat 54 GPa
Coeficient de Poisson 0,27
Duresa de Mohs 3,0
Duresa de Vickers 350 MPa
Duresa de Brinell 400 MPa
Nombre CAS 7440-29-1
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del tori
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
228Th traça 1,9116 a α 5,520 224Ra
229Th traça 7.340 a α 5,168 225Ra
230Th traça 75.380 a α 4,770 226Ra
231Th traça 25,5 h β 0,39 231Pa
232Th 100% 1,405×1010 a α 4,083 228Ra
234Th traça 24,1 d β 0,27 234Pa

El tori és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Th i el seu nombre atòmic és 90. És un metall lleugerament radioactiu, que es troba a l'escorça terrestre, i està considerat com una possible alternativa a l'urani com a combustible nuclear.

Característiques principals[modifica | modifica el codi]

En estat pur, el tori és un metall blanc platejat que manté la seva lluentor (no s'oxida) durant alguns mesos. Una vegada ha iniciat el procés d'oxidació, el tori, es va convertint en un material gris i finalment negre. Quan s'escalfa en presència d'aire, el tori metàl·lic s'encén i crema amb una brillant flama blanca. El diòxid de tori (ThO2), té un dels punts de fusió més elevats de tots els òxids (3.300 °C).

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Aplicacions del tori;

  • En llums de gas portàtils. La samarreta de teixit que envolta el cremador, conté tori, que brilla amb una llum blanca (no relacionada amb la radioactivitat) quan s'escalfa.
  • En aliatges de magnesi, millorant-ne les propietats a elevades temperatures.
  • S'usa també per a recobrir els cables de tungstè, usats en equipament electrònic, millorant l'emissió d'electrons dels càtodes a temperatures elevades.
  • El tori, també s'afegeix en els electrodes de tungstè, en la soldadura d'arc amb gas, i en les ceràmiques resistents a la calor.
  • L'òxid de tori, s'usa per a controlar la mida de les partícules de tungstè usades en les bombetes.
  • L'òxid de tori, també s'usa en materials de laboratori refractaris
  • L'addició d'òxid de tori al vidre, ajuda a crear vidres amb un alt índex de refracció i una baixa dispersió. Essent útil en lents d'alta qualitat per a càmeres i instruments científics.
  • Com a catalitzador, l'òxid de tori s'utilitza en;
  • La datació radioactiva per urani/tori, s'ha usat per a datar fòssils d'homínids.
  • Com a material per a la producció de combustible nuclear. Com que el tori és més abundant que l'urani, alguns dissenys proposats de centrals nuclears, incorporen el tori com a combustible de fissió.
  • L'òxid de tori col·loïdal, s'usava com a contrast en radiografies, entre els anys 1930-1950. Actualment ja no s'usa degut als seus efectes cancerígens.

Història[modifica | modifica el codi]

El tori, fou descobert el 1828 pel químic suec Jöns Jacob Berzelius, que li posà el nom inspirant-se en Thor, el déu del tro, en la mitologia nòrdica. No es trobà cap utilitat pel metall fins a l'any 1885, que es començà a usar en samarretes, per a fanalets de gas.

El nom ioni (ionium), amb el símbol Io fou donat en un estudi anterior d'elements radioactius a l'element que es formava amb nombre màssic 230 de la cadena de descomposició radioactiva de l'urani-238. Posteriorment es va descobrir que el ioni i el tori eren el mateix element.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]