Àcid perclòric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura

L'àcid perclòric és un compost inorgànic amb la fórmula HClO4. Normalment es presenta en solució aquosa, és un compost incolor i és un àcid més fort que l'àcid sulfúric o l'àcid nítric. És un potent oxidant, però en solució aquosa del 70% aproximadament es considera segur. L'àcid perclòric es útil per preparar sals de perclorat, especialment el perclorat d'amoni que és un combustible per als coets. En general l'àcid perclòric és perillosament corrosiu i ràpidament forma mescles explosives.

Producció[modifica | modifica el codi]

L'àcid perclòric es produeix industrialment per dues vies. El mètode tradicional fa servir perclorat de sodi (209 g/100 mL a temperatura d'una habitació):

NaClO4 + HCl → NaCl + HClO4

La via alternativa fa servir l'oxidació del clor aquòs en un elèctrode de platí.[1]

Propietats[modifica | modifica el codi]

L'àcid perclòric anhidre és un líquid oliós a emperatura ambient. Forma com a mínim cinc hidrats.[2] L'¡acid perclòric forma azeotropia ambl'aigua que en aquesta forma és estable.

La deshidratació de l'àcid perclòric dóna heptòxid diclorur que encara és més perillós:[3]

2 HClO4 + P4O10 → Cl2O7 + "H2P4O11"

Usos[modifica | modifica el codi]

L'àcid perclòric es produeix principalment com un precursor del perclorat amònic, usat com combustible de coets. Cada any se'n produeixen diversosmilons de quilos.[1]

Com àcid[modifica | modifica el codi]

L'àcid perclòric és un superàcid, és un dels àcids més forts segons la teoria àcid-base de Brønsted-Lowry. El seu pKa és −10.[4] Proporciona una forta acidesa amb interferència mínima perquè el perclorat és feblement nucleòfil.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Helmut Vogt, Jan Balej, John E. Bennett, Peter Wintzer, Saeed Akbar Sheikh, Patrizio Gallone "Chlorine Oxides and Chlorine Oxygen Acids" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_483 .
  2. Almlöf, Jan; Lundgren, Jan O.; Olovsson, Ivar "Hydrogen Bond Studies. XLV. Crystal structure of perchloric acid 2.5 hydrate" Acta Crystallographica Section B: Structural Crystallography and Crystal Chemistry 1971, volume 27, pp. 898-904.doi:10.1107/S0567740871003236
  3. Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon Inorganic chemistry. San Diego: Academic Press, 2001, p. 464. ISBN 0-12-352651-5. 
  4. Perchlorate: environmental problems and solutions. CRC Press, 2006, p. 16. ISBN 0-8493-8081-2. 
  5. A. T. Balaban, C. D. Nenitzescu, K. Hafner and H. Kaiser (1973). "2,4,6-Trimethylpyrilium Perchlorate". Org. Synth.; Coll. Vol. 5: 1106. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]