Pal·ladi (element)
| Pal·ladi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
46Pd
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aparença | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Blanc platejat |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats generals | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom, símbol, nombre | Pal·ladi, Pd, 46 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Categoria d'elements | Metalls de transició | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Grup, període, bloc | 10, 5, d | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pes atòmic estàndard | 106,42 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Configuració electrònica | [Kr] 4d10 2, 8, 18, 18 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats físiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Fase | Sòlid | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densitat (prop de la t. a.) |
12,023 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densitat del líquid en el p. f. |
10,38 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt de fusió | 1.828,05 K, 1.554,9 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullició | 3.236 K, 2.963 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de fusió | 16,74 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 362 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capacitat calorífica molar | 25,98 J·mol−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pressió de vapor | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats atòmiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estats d'oxidació | 0, +1, +2, +4, +6 (òxid bàsic feble) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 2,20 (escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Energies d'ionització | 1a: 804,4 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2a: 1.870 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 3a: 3.177 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi atòmic | 137 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi covalent | 139±6 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi de Van der Waals | 163 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Miscel·lània | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Cúbica centrada en la cara |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ordenació magnètica | Paramagnètic[1] | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Resistivitat elèctrica | (20 °C) 105,4 nΩ·m | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 71,8 W·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dilatació tèrmica | (25 °C) 11,8 µm·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Velocitat del so (barra prima) | (20 °C) 3.070 m·s−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mòdul d'elasticitat | 121 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mòdul de cisallament | 44 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mòdul de compressibilitat | 180 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Coeficient de Poisson | 0,39 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Duresa de Mohs | 4,75 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Duresa de Vickers | 461 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Duresa de Brinell | 310 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nombre CAS | 7440-05-3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Isòtops més estables | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Article principal: Isòtops del pal·ladi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El pal·ladi és un element químic de nombre atòmic 46 situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Pd. És un metall de transició del grup del platí, bla, dúctil, mal·leable i poc abundant. S'assembla químicament al platí i s'extrau d'algunes menes de coure i níquel. S'empra principalment com catalitzador i en joieria.
Taula de continguts |
Característiques principals [modifica]
El pal·ladi és un metall blanc platejat semblant al platí, no s'oxida amb l'aire, i és l'element del grup del platí de menor densitat i menor punt de fusió. És bla i dúctil al temperar-lo, augmentant considerablement la seva duresa i resistència al treballar-lo en fred. Pot dissoldre's en àcid sulfúric, H2SO4, i en àcid nítric, HNO3. També es pot dissoldre, encara que lentament, en àcid clorhídric (HCl) en presència de clor o oxigen.
Pot absorbir grans quantitats d'hidrogen molecular, H2, a temperatura ambient (fins a 900 vegades del seu volum), la qual cosa s'usa per a purificar-lo. Sembla que es forma Pd2H.
Els estats d'oxidació més comuns del pal·ladi són +2 i +4.
Aplicacions [modifica]
Finament dividit, el pal·ladi és un bon catalitzador de reaccions d'hidrogenació i deshidrogenació. A part d'això, en síntesi orgànica s'utilitza com a catalitzador de múltiples reaccions de creació d'enllaços C-C, com són les reaccions de Heck, Tsuji-Trost o l'acoblament de Suzuki. Altres aplicacions són:
- L'aplicació més important d'aquest metall és el seu ús en els catalitzadors dels automòbils. Degut al seu elevat preu, s'està investigant per substituir-lo per platí, molt més econòmic.
- És un dels tres metalls amb què mitjançant l'aliatge amb l'or es pot preparar or blanc. (També s'utilitzen per a aquesta finalitat el níquel i la plata)
- De manera anàloga a l'or, se'n poden fabricar làmines molt fines, amb gruixos de l'ordre de 100 nm.
- Des del 1939 el pal·ladi s'ha utilitzat com a metall preciós en joiera substituint a altres metalls com níquel i platí.
- L’hidrogen difon amb facilitat a través de pal·ladi calent, de manera que es pot aprofitar aquesta propietat per a purificar aquest gas. L’hidrogen dipositat sobre la superfície del metall és altament reactiu i permet reaccions d'hidrogenació i deshidrogenació.
- El pal·ladi i els aliatges amb plata s'utilitzen com a elèctrodes en condensadors ceràmics multi-capa.
- El pal·ladi (i a vegades els seus aliatges amb níquel) s'utilitzen per a recobrir connectors en aparells electrònics de consum.
- El pal·ladi s'utilitza en odontologia, en la fabricació de rellotges de polsera, bugies per a aeronaus, eines quirúrgiques i contactes elèctrics.
- S'utilitza per fabricar flautes travesseres professionals.
- El diclorur de pal·ladi (PdCl2) s'utilitza en detectors de monòxid de carboni, ja que és capaç d'absorbir-ne grans quantitats.
Enllaços externs [modifica]
- webelements.com (anglès)
- It’s elemental (anglès)
- environmentalchemistry.com (anglès)
- Organic-chemistry.org (anglès)
Referències [modifica]
- ↑ Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Lide, D. R.. CRC Handbook of Chemistry and Physics. 86a ed. (en anglès). Boca Raton (Florida): CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pal·ladi (element) |
| Taula periòdica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| H | He | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Li | Be | B | C | N | O | F | Ne | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Na | Mg | Al | Si | P | S | Cl | Ar | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| K | Ca | Sc | Ti | V | Cr | Mn | Fe | Co | Ni | Cu | Zn | Ga | Ge | As | Se | Br | Kr | ||||||||||||||||||||||||
| Rb | Sr | Y | Zr | Nb | Mo | Tc | Ru | Rh | Pd | Ag | Cd | In | Sn | Sb | Te | I | Xe | ||||||||||||||||||||||||
| Cs | Ba | La | Ce | Pr | Nd | Pm | Sm | Eu | Gd | Tb | Dy | Ho | Er | Tm | Yb | Lu | Hf | Ta | W | Re | Os | Ir | Pt | Au | Hg | Tl | Pb | Bi | Po | At | Rn | ||||||||||
| Fr | Ra | Ac | Th | Pa | U | Np | Pu | Am | Cm | Bk | Cf | Es | Fm | Md | No | Lr | Rf | Db | Sg | Bh | Hs | Mt | Ds | Rg | Cn | Uut | Fl | Uup | Lv | Uus | Uuo | ||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||