Aqüífer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquema d'un aqüífer típic

Un aqüífer és una capa de roca subterrània saturada d'aigua portada a través de roques permeables o materials sense consolidar (grava, sorra o llim) des de la qual aquesta aigua pot ser extreta i utilitzada fent servir un pou. L'estudi dels aqüífers està a càrrec de la hidrogeologia.

Fondària dels aqüífers[modifica | modifica el codi]

Els aqüífers es poden presentar a diverses fondàries. Els que es troben a prop de la superfície a més de ser els fàcilment utilitzables per aigua potable i irrigació també són els que més probablement la pluja faci arribar el nivell a la superície. Moltes zones desèrtiques muntanyoses (Atles, Anti-Líban etc.) tenen aqüífers poc profunds que s'exploten però també poden quedar fàcilment sobreexplotats baixada del nivell d'aigua i quedar contaminada per intrusió d'aigüa salada marina.

Una platja proporciona un model per entendre un aqüífer. Si es fa un forat a la sorra de la platja es trobarà sorra molt humida o saturada a certa fondària. Aquest forat seria una mena de pou, la sorra humida representa un aqüífer i el nivell en el qual l'aigua puja en el forat seria el nivell de la capa freàtica.

Classificació[modifica | modifica el codi]

El diagrama indica les direccions típiques de flux, en secció transversal, d'un aqüífer simple.

L'aigua subterrània es pot trobar a gairebé qualsevol punt superficial de la terra però aquesta aigua no és necessàriament aigua dolça. L'escorça de la terra es pot dividir en dues regions: la zona saturada o zona freàtica on tots els espais disponibles estan omplerts d'aigua i la zona no saturada on hi ha espais sense aigua omplerts d'aire.

Saturació significa que la pressió d'aigua és més gran que la pressió atmosfèrica.

Les condicions de no saturació ocorren per sobre de la capa freàtica quan la pressió de l'aigua és negativa (la pressió absoluta no pot ser mai negativa però la pressió mesurada amb aparell sí) i l'aigua que omple els porus de manera incompleta del material aqüífer està sota succió. La pujada capil·lar normal en un sòl argilós és menor de 1.80 m però el rang pot anar de 0,3 a 10 m.[1]


Aqüífers confinats i no confinats[modifica | modifica el codi]

Els aqüífers no confinats de vegades s'anomenen aqüífers de capa freàtica o freàtics ja que la seva capa superior és la capa freàtica. Situats més a prop de la superfície.

Els aqüífers confinats tenen valors d'emmagatzemament específic d'aigua molt baixos (molts menys de 0,01, i tan poc com 10−5 unitats?) mentre que els no confinats típicament tenen valors més grans de 0,01 (unitats?). Són els que es troben a més profunditat i estan confinats entre dues capes de roca impermeable cosa que hi fa augmentar la pressió i ens permetria construir un pou artesià.

Aigua subterrània en formacions rocoses[modifica | modifica el codi]

Mitjançant l'erosió càrstica hi poden haver rius d'aigua subterrània, però es tracta d'un fenomen poc estès a la terra i és més corrent és que els espais porosos de la roca de la superfície simplement se saturin amb aigua, com ho fa una esponja de la cuina, i es pugui utilitzar l'aigua per a l'agricultura.

També una roca de baixa porositat però molt fracturada pot formar un bon aqüífer via flux de fissuració. A més de la porositat es necessiten altres característiques per formar un bon aqüífer.

Humans i aqüífers[modifica | modifica el codi]

Irrigació a Kansas de l'aqüífer Ogallala

A gran part del món hi ha aqüífers importants. El problema més important és la seva sobreexplotació i contaminació. En zones costaneres hi pot haver intrusió d'aigua de mar salina.

L'aigua dels aqüífers s'utilitza principalment en agricultura i aigua potable a través de pous. Molts d'aquests pous tenen el seu nivell molt pròxim a la superfície i en part s'omplen amb aigua de pluja.

La disminució d'aigua dels aqüífers ha estat citada com una de les causes de la crisi d'aliments de 2011.[2]

Exemples d'aqüífers[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqüífer Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Morphological Features of Soil Wetness». Ces.ncsu.edu. [Consulta: 2010-09-06].
  2. Brown, Lester. "The Great Food Crisis of 2011." Foreign Policy Magazine, 10 January 2011.
  3. «The Great Artesian Basin» (PDF). Facts: Water Series. Queensland Department of Natural Resources and Water. [Consulta: 2007-01-03].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]