Pou artesià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pou artesià
Diagrama d'un pou artesià
Pou artesià de la regió francesa de Béthune-Lillers

Un pou artesià és un tipus de pou del qual l'aigua (o un altre fluid com el petroli) emergeix espontàniament: l'aigua subterrània arriba directament a la superfície sense cap auxili mecànic (sense una bomba submergida) perquè l'aigua tendeix a sorgir per efusió fins la cota de la línia piezomètrica (la qual sovint es troba sota el nivell del terra).

Les conques artesianes es consideren que són aquells aqüífers a pressió (amb gran recollida d'aigua subterrània) en general alimentades per infiltració d'aigua de pluja al subsòl.

Algunes conques artesianes[modifica | modifica el codi]

  • La Gran Conca Artesiana d'Austràlia és la més gran del món, té l'aigua a una fondària mitjana de 1500-2000 metres hi ha uns 6.000 pous artesians.
  • Al riu Nil, a la zona del desert de Líbia hi ha moltes surgències artesianes que formen multitud d'oasis.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Al segle XII els monjos de l'Orde de la Cartoixa varen excavar aquet tipus de pous durant l'edat mitjana a la regió francesa de Arràs (Artois), lloc d'on prenen el seu nom.[1]

Els pous artesians més antics s'han trobat a Síria i Egipte. Al desert del Sahara s'usen per a alimentar els oasis.

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pou artesià
  1. Frances Gies & Joseph Gies, Cathedral, Forge, and Waterwheel subtit. "Technology and Invention in the Middle Ages". Harper Perennial, 1995. ISBN 0-06-016590-1