Pou artesià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pou artesià
Diagrama d'un pou artesià
Pou artesià de la regió francesa de Béthune-Lillers

Un pou artesià és un tipus de pou del qual l'aigua (o un altre fluid com el petroli) emergeix espontàniament: l'aigua subterrània arriba directament a la superfície sense cap auxili mecànic (sense una bomba submergida) perquè l'aigua tendeix a sorgir per efusió fins a la cota de la línia piezomètrica (la qual sovint es troba sota el nivell del terra).

Les conques artesianes es consideren que són aquells aqüífers a pressió (amb gran recollida d'aigua subterrània) en general alimentades per infiltració d'aigua de pluja al subsòl.

Algunes conques artesianes[modifica | modifica el codi]

  • La Gran Conca Artesiana d'Austràlia és la més gran del món, té l'aigua a una fondària mitjana de 1500-2000 metres hi ha uns 6.000 pous artesians.
  • Al riu Nil, a la zona del desert de Líbia hi ha moltes surgències artesianes que formen multitud d'oasis.

Al segle XII els monjos de l'Orde de la Cartoixa varen excavar aquest tipus de pous durant l'edat mitjana a la regió francesa d'Arràs (Artois), lloc d'on prenen el seu nom.[1]

Els pous artesians més antics s'han trobat a Síria i Egipte. Al desert del Sàhara s'usen per a alimentar els oasis.

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pou artesià Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Frances Gies & Joseph Gies, Cathedral, Forge, and Waterwheel subtit. "Technology and Invention in the Middle Ages". Harper Perennial, 1995. ISBN 0-06-016590-1