Samari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Samari
62Sm
PrometiSamariEuropi
-

Sm

Pu
Aspecte
Blanc platejat
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Samari, Sm, 62
Categoria d'elements Lantànids
Grup, període, bloc n/d6, f
Pes atòmic estàndard 150,36
Configuració electrònica [Xe] 6s2 4f6
2, 8, 18, 24, 8, 2
Configuració electrònica de Samari
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
7,52 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
7,16 g·cm−3
Punt de fusió 1.345 K, 1.072 °C
Punt d'ebullició 2.067 K, 1.794 °C
Entalpia de fusió 8,62 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 165 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 29,54 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.001 1.106 1.240 (1.421) (1.675) (2.061)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 3, 2, 1

(òxid bàsic feble)

Electronegativitat 1,17 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 544,5 kJ·mol−1
2a: 1.070 kJ·mol−1
3a: 2.260 kJ·mol−1
Radi atòmic 180 pm
Radi covalent 198±8 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Romboèdrica
Samari té una estructura cristal·lina romboèdrica
Ordenació magnètica Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (t. a.) (α, poli) 0,940 µΩ·m
Conductivitat tèrmica 13,3 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (t. a.) (α, poli) 12,7 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 2.130 m·s−1
Mòdul d'elasticitat (forma α) 49,7 GPa
Mòdul de cisallament (forma α) 19,5 GPa
Mòdul de compressibilitat (forma α) 37,8 GPa
Coeficient de Poisson (forma α) 0,274
Duresa de Vickers 412 MPa
Duresa de Brinell 441 MPa
Nombre CAS 7440-19-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del samari
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
144Sm 3,07% 144Sm és estable amb 82 neutrons
146Sm sin 1,03×108 a α 2,529 142Nd
147Sm 14,99% 1,06×1011 a α 2,310 143Nd
148Sm 11,24% 7×1015 a α 1,986 144Nd
149Sm 13,82% 149Sm és estable amb 87 neutrons
150Sm 7,38% 150Sm és estable amb 88 neutrons
152Sm 26,75% 152Sm és estable amb 90 neutrons
154Sm 22,75% 154Sm és estable amb 92 neutrons

El samari és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Sm i el seu nombre atòmic és 62.

Història[modifica | modifica el codi]

El samari va ser descobert en 1853 pel químic suís Jean Charles Galissard de Marignac i aïllat en 1879 pel químic francès Paul Emile Lecoq de Boisbaudran a partir del mineral samarskita. El mineral es va trobar inicialment en els muntanyes Urales i el nom del mineral i l'element va ser col·locat en honor a Samarski, un coronel rus funcionari de mines.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

  • L'òxid de samari s'utilitza en òptica per absorbir la llum infraroja
  • Com a catalitzador en la deshidratació i en la deshidrogenació d'etanol.
  • S'usa com a part d'un aliatge en els imants de samari-cobalt.

Obtenció[modifica | modifica el codi]

Actualment el samari és obtingut principalment a través d'un procés d'intercanvi iònic de la sorra de monacita ((Ce, La, Th, Nd, I)PO4), un material ric en elements de terres rares que conté fins a un 2,8 % de samari.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]