Neptuni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Neptuni
93Np
uranineptuniplutoni
Pm

Np

(Uqp)
Aspecte
Metàl·lic platejat
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Neptuni, Np, 93
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d7, f
Pes atòmic estàndard (237)
Configuració electrònica [Rn] 5f4 6d1 7s2
2, 8, 18, 32, 22, 9, 2
Configuració electrònica de Neptuni
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
20,45[1] g·cm−3
Punt de fusió 910 K, 637 °C
Punt d'ebullició 4.273 K, 4.000 °C
Entalpia de fusió 3,20 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 336 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 29,46 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 2.194 2.437        
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 7, 6, 5, 4, 3
(òxid amfòter)
Electronegativitat 1,36 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 604,5 kJ·mol−1
Radi atòmic 155 pm
Radi covalent 190±1 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Ortoròmbica
Neptuni té una estructura cristal·lina ortoròmbica
Ordenació magnètica Paramagnètic[2]
Resistivitat elèctrica (22 °C) 1,220 µΩ·m
Conductivitat tèrmica 6,3 W·m−1·K−1
Nombre CAS 7439-99-8
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del neptuni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
235Np sin 396,1 d α 5,192 231Pa
ε 0,124 235U
236Np sin 1,54×105 a ε 0,940 236U
β 0,940 236Pu
α 5,020 232Pa
237Np traça 2,144×106 a FE & α 4,959 233Pa
239Np traça 2,356 d β 0,218 239Pu

El neptuni és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Np i el seu nombre atòmic és 93. És el quart element de la família dels actínids i el segon en el període de transició interna del sistema periòdic. S'obté artificialment. És un metall blanc platejat, semblant químicament a l'urani. Va ser obtingut per primera vegada el 1940 bombardejant urani amb deuterons de gran velocitat. S'obté com a subproducte en la fabricació de plutoni 239.

El neptuni rebé el nom d'Ausoni (símbol Ao) a l'element de nombre atòmic 93. Aquest nom prové d'Ausònia, nom d'una regió d'Itàlia.[3] El mateix equip atribuí el nom hesperi a l'element 94, provinent d'Hespèria, una manera poètica de referir-se a Itàlia.[4]

El descobriment d'aquest element, ara desacreditada, fou feta per Enrico Fermi i un equip de científics de la Universitat de Roma La Sapienza el 1934. Aquell mateix any, Ida Noddack ja va presentar unes explicacions alternatives pels resultats experimentals de Fermi.[5] Després del descobriment de la fissió nuclear el 1938, hom va comprovar que el descobriment de Fermi era en realitat un compost de bari, criptó i altres elements. El veritable element fou descobert alguns anys després, i hom li atribuí el nom de neptuni.[4] Les autoritats feixistes volien que un dels elements tingués el nom littorio, pels lictores romans que carregaven els fasces, un símbol apropiat pel Feixisme.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Criticality of a 237Np Sphere (anglès)
  2. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (anglès)
  3. Fermi, Enrico. «Possible Production of Elements of Atomic Number Higher than 92». Nature, 133, 3372, 16 juny 1934, pàg. 898–899. DOI: 10.1038/133898a0.
  4. 4,0 4,1 4,2 Sime, Ruth Lewin. Physics in Perspective, 2, 1, 1 gener 2000, pàg. 48. DOI: 10.1007/s000160050036.
  5. Noddack, Ida. «Über das Element 93». Angewandte Chemie, 47, 37, 15 setembre 1934, pàg. 653–655. DOI: 10.1002/ange.19340473707.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]