Iridi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iridi
77Ir
osmiiridiplatí
Rh

Ir

Mt
Aspecte
Blanc platejat
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Iridi, Ir, 77
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 96, d
Pes atòmic estàndard 192,217
Configuració electrònica [Xe] 4f14 5d7 6s2
2, 8, 18, 32, 15, 2
Configuració electrònica de Iridi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
22,56 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
19 g·cm−3
Punt de fusió 2.739 K, 2.466 °C
Punt d'ebullició 4.701 K, 4.428 °C
Entalpia de fusió 41,12 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 563 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 25,10 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 2.713 2.957 3.252 3.614 4.069 4.659
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació −3,−1, 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6
Electronegativitat 2,20 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 880 kJ·mol−1
2a: 1.600 kJ·mol−1
Radi atòmic 136 pm
Radi covalent 141±6 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Iridi té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (20 °C) 47,1 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 147 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica 6,4 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 4.825 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 528 GPa
Mòdul de cisallament 210 GPa
Mòdul de compressibilitat 320 GPa
Coeficient de Poisson 0,26
Duresa de Mohs 6,5
Duresa de Vickers 1.760 MPa
Duresa de Brinell 1.670 MPa
Nombre CAS 7439-88-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'iridi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
188Ir sin 1,73 d ε 1,64 188Os
189Ir sin 13,2 d ε 0,532 189Os
190Ir sin 11,8 d ε 2,000 190Os
191Ir 37,3% 191Ir és estable amb 114 neutrons
192Ir sin 73,827 d β 1,460 192Pt
ε 1,046 192Os
192m2Ir sin 241 a TI 0,161 192Ir
193Ir 62,7% 193Ir és estable amb 116 neutrons
193mIr sin 10,5 d TI 0,080 193Ir
194Ir sin 19,3 h β 2,247 194Pt
194m2Ir sin 171 d TI - 194Ir

L'iridi és un element químic de nombre atòmic 77 que se situa en el grup 9 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Ir. Es tracta d'un metall de transició, del grup del platí, dur, fràgil, pesant, de color blanc platejat. S'empra en aliatges d'alta resistència que poden suportar altes temperatures. És un element poc abundant i es troba en la naturalesa en aliatges amb platí i osmi. És l'element més resistent a la corrosió. S'empra en contactes elèctrics, aparells que treballen a altes temperatures, i com a agent enduridor del platí.

Característiques principals[modifica | modifica el codi]

És de color blanc, semblant al platí, però presenta una lleugera coloració groga. És difícil treballar aquest metall, perquè és molt dur i trencadís. És el metall més resistent a la corrosió. No és atacat pels àcids, ni tan sols per l'aigua règia. Per a dissoldre'l s'empra àcid clorhídric, HCl, concentrat amb clorat de sodi, NaClO3 a temperatures altes. Té una densitat molt elevada, semblant a la de l'osmi.

Els seus estats d'oxidació més comuns són +1, +3 i +4.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Lide, D. R.. CRC Handbook of Chemistry and Physics. 86a ed. (en anglès). Boca Raton (Florida): CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5.