Neó

Fluor - Neó He Ne  Ar   Taula completa
General
Nom, símbol, nombre	Neó, NE, 10
Sèrie química	gasos nobles
Grup, període, bloc	18, 2 , p
Densitat, duresa Mohs	0,8999 kg/m3, sense dades
Aparença	Incolor
Propietats atòmiques
Pes atòmic	20,1797 uma
Radi mitjà†	Sense dades
Radi atòmic calculat	38 pm
Radi covalent	69 pm
Radi de Van der Waals	154 pm
Configuració electrònica	[He]2s22p6
Estats d'oxidació (òxid)	0 (desconegut)
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en les cares
Propietats físiques
Estat de la matèria	Gas
Punt de fusió	24,56 K
Punt d'ebullició	27,07 K
Entalpia de vaporització	1,7326 kJ/mol
Entalpia de fusió	0,3317 kJ/mol
Pressió de vapor	No aplicable
Velocitat del so	435 m/s
Informació diversa
Electronegativitat	Sense dades (Pauling)
Calor específica	103 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica	Sense dades
Conductivitat tèrmica	0,0493 W/(m·K)
Potencials de ionització (kJ/mol)
1 = 2080,7	5 = 12177
2 = 3952,3	6 = 15238
3 = 6122	7 = 19999,0
4 = 9371	8 = 23069,5
Isòtops més estables
iso. AN (%) Període de semidesintegració CD ED (MeV) PD 20Ne 90,48 Ne és estable amb 10 neutrons 21Ne 0,27 Ne és estable amb 11 neutrons 22Ne 9,25 Ne és estable amb 12 neutrons
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. †Calculat a partir de distintes longituds d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic.

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne. És un gas noble Incolor, pràcticament inert, present en traces a l'aire, però molt abundant a l'univers, que proporciona un to rogenc característic a la llum de les làmpades fluorescents en les que s'empra.

Característiques principals

És el segon gas noble més lleuger després de l'heli, i presenta un poder de refrigeració, per unitat de volum, 40 vegades major que el del heli líquid i tres vegades major que el de l'hidrogen líquid. En la majoria de les aplicacions l'ús de neó líquid és més econòmic que el de l'heli.

• Massa atòmica: 20,183
• Punt d'ebullició: 27,1 K (-246 °C)
• Punt de fusió: 24,6 K (-248,6 °C)
• Densitat: 1,20 g/ml (1,204 g/cm³ a -246 °C)

En l'ambient hi ha certa quantitat de neó.

Espectre atòmic del neó amb les línies ultraviolades a l'esquerra i les infraroges a la dreta (en blanc)

Història

El neó (del grec νέον, neos, nou) fou descobert pel químic escocès Sir William Ramsay i pel químic anglès Morris W. Travers el 1898 a Londres, mitjançant la destil·lació fraccionada de l'aire líquid.

El desembre de 1910, l'enginyer francès Georges Claude fabricà la primera làmpada elèctrica amb un tub ple de neó. Si bé s'utilitzà la il·luminació de neó al voltant de 1930 a França per a la il·luminació general, no era més eficient energèticament que els convencionals llums incandescents. Però el seu estudi dugué a la invenció dels tubs fluorescents.

Abundància i obtenció

El neó es troba usualment en forma de gas monoatòmic. L'atmosfera terrestre conté 15,8 ppm i s'obté per subrefredament de l'aire i destil·lació del líquid criogénico resultant. El neó és el cinquè element més abundant en l'univers per massa, després de l'hidrogen, heli, oxigen i carboni. Es troba en xicotetes quantitats en l'atmosfera i en l'escorça terrestre es troba en una proporció de 0,005 ppm.

Isòtops

Hi ha tres isòtops estables, ²⁰Ne (90,48%), ²¹Ne (0,27%) i ²²Ne (9,25%). El ²¹Ne i el ²²Ne s'obtenen principalment per emissió neutrònica i desintegració a del ²⁴Mg i del ²⁵Mg respectivament, i les seves variacions són ben conegudes, no així les del ²⁰Ne sobre el qual encara hi ha discrepàncies. Les partícules alfa provenen de la cadenes de desintegració del urani mentre que els neutrons es produïxen majoritàriament per mitjà de reaccions secundàries de les partícules a. Com a resultat d'aquestes reaccions, en les roques riques en urani, com els granits, s'ha observat que la relació ²⁰Ne/²²Ne tendeix a disminuir mentre la relació ²¹Ne/²²Ne augmenta. Les anàlisis realitzades en roques exposades a rajos còsmics han demostrat la generació de ²¹Ne a partir de nuclis de Mg, Na, Si i Al, la qual cosa suggerix que és possible, analitzant els percentatges dels tres isòtops, datar el temps d'exposició de les roques superficials i meteorits.

De forma semblant al xenó, el neó de les mostres de gasos volcànics presenta un enriquiment de ²⁰Ne així com ²¹Ne cosmogènic. Igualment s'han trobat quantitats elevades de ²⁰Ne en diamants el que induïx a pensar en l'existència de reserves de neó solara en la Terra.

Aplicacions

Rètol d'un local comercial realitzat amb tubs de neó

Làmpada de plasma en funcionament. Observau el què passa quan els dits toquen l'esfera.

Pantalla de televisió de plasma

El to roig-ataronjat de la llum emesa pels tubs de neó s'usa profusament per als indicadors publicitaris, també reben la denominació de tubs de neó altres de color distint que en realitat contenen gasos diferents.

Altres usos del neó que poden citar-se són:

• Indicadors d'alt voltatge.
• Per a la fabricació de pantalles de plasma per a aparells de televisió (PDP) i d'altres.
• Per a la fabricació de làmpades de plasma.
• Junt amb el heli s'empra per a obtindre un tipus de làser anomenat làser d'heli-neó que s'empra, per exemple, en els punters làser.
• Per a làmpades de baix consum i per làmpades estroboscòpiques.
• El neó liquat es comercialitza com refrigerant criogènic. El neó líquid s'utilitza en lloc de l'hidrogen líquid per a refrigeració.

Compostos

Encara que el neó és inert a efectes pràctics, s'ha obtingut un compost amb fluor en el laboratori. No se sap amb certesa si este o algun altre compost de neó distint existeix en la naturalesa, però algunes evidències suggerixen que pot ser així. Els ions e^8-, (NeAr)^16-, (NeH)^7- i (HeNe)^16- han sigut observats en investigacions espectromètriques de massa i òptics. A més, se sap que el neó forma un hidrat inestable. De totes les maneres, si són possibles els seus compostos, la seva electronegativitat (segons l'escala de Pauling) hauria de ser de 4,5, seguint amb la norma aplicada al segon període, i actuaria com a oxidant en compostos amb, inclús, el fluor, donant lloc a l'heptaneonur (nom debatut) F₈Ne₇.

Enllaços externs

• «WebElements.com – Neon» (en anglès).
• «It's Elemental – Neon» (en anglès).
• «Computational Chemistry Wiki» (en anglès).
• «Los Alamos National Laboratory – Neon» (en anglès).
• «USGS Periodic Table - Neon» (en anglès).
• «Atomic Spectrum of Neon» (en anglès).
• «Neon Museum, Las Vegas» (en anglès).

Referències