Europi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Europi
63Eu
SamariEuropiGadolini
-

Eu

Am
Aspecte
Blanc platejat, rarament es troba present sense descoloració per oxidació
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Europi, Eu, 63
Categoria d'elements Lantànids
Grup, període, bloc n/d6, f
Pes atòmic estàndard 151,964
Configuració electrònica [Xe] 4f7 6s2
2, 8, 18, 25, 8, 2
Configuració electrònica de Europi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
5,264 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
5,13 g·cm−3
Punt de fusió 1.099 K, 826 °C
Punt d'ebullició 1.802 K, 1.529 °C
Entalpia de fusió 9,21 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 176 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 27,66 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 863 957 1.072 1.234 1.452 1.796
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 3, 2, 1

(òxid bàsic feble)

Electronegativitat  ? 1,2 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 547,1 kJ·mol−1
2a: 1.085 kJ·mol−1
3a: 2.404 kJ·mol−1
Radi atòmic 180 pm
Radi covalent 198±6 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Europi té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (t. a.) (poli) 0,900 µΩ·m
Conductivitat tèrmica est, 13,9 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (t. a.) (poli)
35,0 µm/(m·K)
Mòdul d'elasticitat 18,2 GPa
Mòdul de cisallament 7,9 GPa
Mòdul de compressibilitat 8,3 GPa
Coeficient de Poisson 0,152
Duresa de Vickers 167 MPa
Nombre CAS 7440-53-1
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'europi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
150Eu sin 36,9 a ε 2,261 150Sm
151Eu 47,8% 5×1018 a α   147Pm
152Eu sin 13,516 a ε 1,874 152Sm
β 1,819 152Gd
153Eu 52,2% 153Eu és estable amb 90 neutrons

L'europi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Eu i el seu nombre atòmic és 63.

Va ser descobert el 1890 per Paul Émile Lecoq de Boisbaudran. Deu el seu nom al continent europeu, igual que l'americi a Amèrica.

L'europi és el més reactiu de tots els elements de les terres rares. No hi ha aplicacions comercials per a l'europi metàl·lic, encara que ha estat usat per contaminar alguns tipus de plàstics per fer làsers. Ja que és un bon absorbent de neutrons, l'Europi està sent estudiat per ser usat en reactors nuclears.

L'òxid d'europi (Eu2O3), un dels components de l'europi, és àmpliament usat com fòsfor vermell en els aparells de televisió i com un activador dels llumins basats en l'itri.

L'europi és un dels elements químics rars, que pot ser trobat en equips com ara televisions en color, làmpades fluorescents i vidres. Tots els compostos químics rars tenen propietats comparables.

L'europi rarament es troba en la naturalesa, ja que es dóna en quantitats molt petites. L'europi normalment es troba només en dos tipus diferents de minerals. L'ús de l'Europi segueix augmentant, a causa del fet que és útil per a produir catalitzadors i per polir vidres.

L'europi és perillós en l'ambient de treball, a causa del fet que les humitats i els gasos poden ser inhalats amb l'aire. Això pot causar embòlies pulmonars, especialment durant exposicions a llarg termini. L'europi pot ser una amenaça per al fetge quan s'acumula al cos humà.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Lide, D. R.. CRC Handbook of Chemistry and Physics. 86a ed. (en anglès). Boca Raton (Florida): CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]